Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

La Residència Rubí inicia ‘Espai Famílies’, un espai per compartir i aprendre

ResiRubi

El pròxim 29 de març, la Residència Rubí per a gent gran, equipament de la Generalitat de Catalunya que gestiona Grup Mutuam, engega el nou projecte ‘Espai Famílies’ dirigit a residents i als seus familiars. L’objectiu d’aquest, és crear un espai mensual al llarg de l’any, per fomentar que les famílies i els cuidadors principals, siguin cuidadors actius en les cures dels seus familiars i en el funcionament del centre, enfortint així el vincle i la confiança amb els professionals.

La temàtica de les reunions anirà sempre en relació a les necessitats generals que normalment sorgeixen per part de les famílies i cuidadors. Una part de les sessions seran programades pels professionals, mentre unes altres es deixaran sense programació prèvia, perquè les mateixes famílies, a mesura que avança el projecte, puguin expressar i triar els temes que siguin del seu interès. A més, estaran organitzades en parts de reflexió i parts dinàmiques, per poder posar en pràctica els conceptes treballats.

Si creus que “l’Espai Famílies” podria ser del teu interès, posa’t en contacte amb la Residència Rubí, on et podran informar més detalladament i resoldre qualsevol dubte. 93 507 80 99

A bodes us convido

Casar-se a la tercera edat

Casar-se a la tercera edat hauria de ser, al s. XXI, la cosa més natural del món. Si més no, sempre que estiguem convençuts que l’amor és un sentiment que no té edat. I sempre que el matrimoni es fonamenti en l’estima, la franquesa, el sentit comú i la responsabilitat. Quan un home i una dona prenen la decisió de casar-se a partir d’una edat avançada (als 60, 70, 80…), sol ser perquè parteixen d’una experiència vital i d’un convenciment que els farà superar les possibles objeccions familiars i socials amb què probablement es trobaran. Abans, la immensa majoria dels aparellaments en aquesta edat solien anar lligats a l’estat de viduïtat.

A dia d’avui, les estadístiques ens diuen que, en un de cada vint casaments, almenys un dels nuvis té més de seixanta anys. A l’any 2000, trobàvem un nuvi d’aquesta edat cada cinquanta-set enllaços. Segons els experts en sociologia de la família, aquest increment notable de matrimonis tardans es fonamenta en la normalització del divorci. D’altra banda, cal destacar que tant l’estat de salut general com l’esperança de vida van millorant, de manera que contribueixen favorablement a prendre compromisos de convivència formals. Per tot plegat, i com que l’experiència és un grau, enamorar-se quan s’és gran ha passat de ser un motiu vodevilesc de comentaris burletes o frívols a ser una opció tan digna i respectable com qualsevol altra. O més.

Fer les coses bé

Si parlem de núpcies de gent gran d’edat similar, la comunicació prèvia amb la família, i, sobretot, amb els fills respectius, és important que es faci d’una manera al més acurada possible. Són molts els dubtes i els ‘peròs’ que els poden assaltar i val la pena, doncs, d’aclarir-los tots els aspectes que ells considerin oportú de plantejar. Parlant la gent s’entén i, fins i tot, es ‘desentén’ millor. Pares i fills han de comprendre recíprocament que en les relacions amoroses tothom té dret a una nova oportunitat.

Amb l’assessorament jurídic adequat, sempre es pot decidir aspectes relacionats amb l’herència, d’una banda, i fins i tot arribar a pactes prematrimonials en previsió d’una possible ruptura o, si es volgués, establir capitulacions matrimonials. Comptat i debatut, el que és important és que ningú se senti enganyat i que s’arribi a una entesa com més compartida i equànime millor. D’això, posant-hi tot el seny que calgui, se’n diu fer les coses bé.

I l’amor…?

Si un o una decideix tornar-se a casar, sembla que està desterrant el famós acudit de Joan Capri: “Oh, l’amor, l’amor! L’amor se’n va, però ell [o ella] es queda!”. Acudit que parteix d’un dels pitjors mals del matrimoni: la monotonia. Cal estar sempre a l’aguait perquè no ens ataqui el verí del tedi i l’avorriment. I el millor antídot contra aquest verí és l’activitat, la qual caldrà portar a terme d’una manera realista tenint en compte les condicions físiques de la parella.

Viatges, passejades, visites culturals, teatre, cinema, però també les bones estones de tranquil·litat a casa, esdevindran els escenaris que la nova parella forçosament renovarà amb la seva actitud positiva i de vida compartida. Perquè si l’amor és sinònim d’alguna cosa, ho és d’il·lusió, de compromís amb l’altre i d’atracció. Per tant, no fem gaire cas del refranyer quan diu “Vellesa amb amor, no hi ha res pitjor” o “Vellesa enamorada, bogeria declarada”.

I el sexe…?

“La sexualitat de la parella tardorenca pot expressar-se en tota la seva plenitud”, diu el Dr. Andrés Flores Colombino, especialista uruguaià de prestigi internacional en psiquiatria, geriatria-gerontologia i sexologia clínica. I afegeix que afortunadament, en l’actualitat, tant la dona com l’home d’edat tenen al seu abast prou informació i recursos (mèdics, farmacològics, lúdics, etc.) per ajudar-los a optimitzar les seves relacions eròtiques i sexuals. Aquest plantejament desmenteix la famosa antropòloga nord-americana Margaret Mead quan afirmava que la primera etapa del matrimoni busca el sexe, la segona els fills i la tercera solament la companyia. Al respecte, el Dr. Flores és clar: “Hi ha nous paradigmes per a l’amor i la sexualitat de la gent gran”.

El poeta Joan Brossa va escriure un sonet d’amor, titulat Inoblidable, que comença dient “Joan, m’estimaràs quan seré vella?”, i que acaba així: “Deixa’m ser sirena dels teus boscos, amor, fins al final; després t’esperaré en la nit serena”.

 

Els Grup d’Ajuda Mútua són una realitat a la Residència Mutuam La Creueta per a gent gran (Sabadell)

Els Grups d’Ajuda Mútua són avui un fenomen social relativament recent que faciliten l’accés a noves vies d’expressió emocional, d’intercanvi d’afectes, d’aprenentatge mitjançant experiències compartides i l’establiment de relacions socials de qualitat. Els grups d’ajuda mútua busquen oferir un espai terapèutic de suport, escolta activa i contenció a les famílies per minimitzar l’impacte emocional implícit en el fet de tenir que ingressar un familiar en una residència geriàtrica i on també aquests poden trobar espai psico-educatiu on treballar temàtiques relacionades amb les demències, els canvis en la relació, les conseqüències sobre la salut, etc… Mensualment en el Centre Residencial Mutuam La Creueta per a gent gran hi ha programades trobades del Grup d’Ajuda Mútua (GAM) que condueix el psicòleg d’aquesta residència assistida a Sabadell, Albert González-Rojas.

La interacció que té lloc, permet que les experiències dels altres companys, ajudin a la resta. Es així com s’ha anat creant una xarxa de suport on es procura l’intercanvi d’afectes, informació, eines, sentiments, experiències, alternatives… Altres àrees i temàtiques que es treballen des d’aquests grups de suport són: l’experiència de cuidar, la sobrecàrrega del cuidador, les demències, aprendre a cuidar-se, comunicar-se, descansar és salut, noves maneres de relacionar-nos, el sentiment de culpa, entre les més destacades. Avui els grups d’ajuda mútua són part important d’aquesta residència assistida a Sabadell que ajuda a moltes famílies a adaptar-se a la nova situació i sobretot a estimar més.

Encara no coneixes el Centre Residencial Mutuam la Creueta per a gent gran a Sabadell?Ampliar Informació

 

La formació a les famílies sempre té un lloc destacat a l’agenda de la Residència Mutuam la Creueta per a gent gran

Xerrada famílies Residència Mutuam La Creueta

El Grup Mutuam va iniciar l’any 2013 un projecte de formació adreçat a les famílies i cuidadors de la gent gran que s’atén als centres del grup, amb l’objectiu d’informar-los sobre continguts actualitzats dels diferents aspectes que cal tenir en compte per una millor atenció i cura de la gent gran. Anualment es programen una seguit de sessions monogràfiques teòriques i pràctiques, que imparteixen els mateixos professionals dels diferents recursos i àrees professionals del Grup.

En aquest sentit, el passat 17 de maig va tenir lloc a la Residència Mutuam La Creueta (Sabadell) per a gent gran, la 2a sessió prevista aquest any, amb el títol “Tots junts millorem el benestar de la gent gran”.  Es va explicar la metodologia de treball que es duu  a terme en els centres residencials del Grup Mutuam entorn l’eliminació de les contencions físiques, combinant explicacions i exercicis pràctics de simulació, on els propis familiars van poder experimentar les sensacions que els produïa el fet de portar contencions físiques.  Familiars de residents de la residència assistida i usuaris dels Centres de Dia Sabadell Centre i Torrerromeu, van estar molt atents amb les explicacions d’Elisabeth Ruiz, infermera de la Residència  Mutuam La Creueta i Núria Torres, Infermera del centres de dia  Sabadell Centre i Torrerromeu.

 

Les activitats estimulatives centren la formació a les famílies del Centre de Dia Creu de Barberà

El 4 d’abril es va organitzar una jornada de formació dedicada a les famílies dels usuaris del Centre de Dia Creu de Barberà, a càrrec de l’educador social, Marcos Sandez i la psicòloga Marisol Betancur.  Amb el títol “La importància de les activitats estimulatives significatives” i amb l’objectiu d’acostar i donar a conèixer la filosofia que sustenta el Model d’Atenció Integral Centrat en la Persona, es va remarcar la importància d’aquest model d’atenció. Les valoracions dels familiars que van assistir va ser molt positiva. Esperem repetir de nou.

 

Avis i néts: un aprenentatge recíproc

Ja no és cap novetat dir que les relacions intergeneracionals són una font inestimable d’aprenentatge i de moments entranyables, ni tampoc que ens ajuden a relativitzar els problemes quan els veiem a través dels ulls de qui es troba en una etapa vital diferent. Seria molt agosarat, però, afirmar que les relacions entre avis i néts són com una escola per a uns i altres?

Els models de família i les relacions que s’estableixen entre els seus membres han viscut canvis força importants en els darrers anys. A diferència de fa només unes poques dècades, el més habitual és que tots dos membres d’una parella treballin fora de casa i, per tant, que necessitin ajuda per tenir cura dels fills. I ja no diguem si es tracta de famílies monoparentals, en què el pare o mare ha de fer mans i mànigues per poder educar i acompanyar els fills. En els països mediterranis això s’ha traduït en molts casos en el fet que els avis i les àvies han adquirit un rol molt més protagonista en l’atenció als néts.

Coneixements i valors

Així, cada cop més, als avis els toca el paper d’haver d’ensenyar tota mena de coses als menuts de la casa, per tal d’ajudar-los a créixer i a convertir-se en persones autònomes. No només es tracta de les qüestions pràctiques, com cordar-se les sabates o preparar els canelons de Nadal, sinó també dels hàbits i valors que necessiten per formar-se o dels fets històrics que es desprenen de les experiències personals o “batalletes”. Però el món evoluciona molt ràpid, els valors canvien i el ritme de transformació tecnològica sovint ens sobrepassa. Per això, hi ha persones grans que se senten incapaces d’ensenyar els nens i adolescents sobre alguns temes.

És en aquestes qüestions que els néts i les nétes s’han convertit també en una font de coneixement per als avis, als quals “obliguen” a mantenir-se actius i actualitzats. De vegades, no es tracta que els néts imparteixin una lliçó als grans, sinó que acompanyant-los, compartint les seves experiències i inquietuds, els avis aconsegueixen veure la realitat a través dels seus ulls i entendre així noves maneres de fer.

L’escola a casa

A banda d’aquest peu posat en la modernitat a què obliguen els néts, per als avis també són una bona oportunitat per aprendre coses noves que no poden deixar passar. Són molts els néts que han ensenyat ja els seus avis a fer servir les noves tecnologies. L’ordinador i Internet són segurament les estrelles. Els que es troben en nivell avançat s’han atrevit amb les xarxes socials, que per a alguns avis s’han convertit en la millor eina per mantenir el contacte amb els néts que han marxat a estudiar o a treballar a l’estranger.

El mòbil ha estat un altre dels aparells que ja no té secrets per a avis aplicats que han escoltat els néts adolescents, els veritables experts en la matèria. Però n’hi ha d’altres: les tauletes, els llibres electrònics, els videojocs

Aprendre idiomes en una acadèmia, a banda de costar diners, de vegades fa mandra. Per això, hi ha avis i àvies que aprofiten les estones que passen amb els seus néts per aprendre una mica d’anglès, encara que només siguin les nocions bàsiques per aprofitar quan surten de viatge. La cuina també pot ser un espai interessant per a aquesta escola avis-néts, en què els primers poden transmetre les receptes tradicionals i els segons aportar el toc exòtic de la cuina internacional o incorporar la utilització de nous gadgets gastronòmics.