Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

La Fundació Mutuam Conviure celebra amb èxit la seva gran jornada de conscienciació “No jubilis la memòria”

no jubilis la memoria 2018

La 14 edició de la Gran Final del “No jubilis la memòria” va atraure, el passat 12 de juny, 152 persones amb ganes de competir, d’activar cos i ment i, sobretot, de passar-ho bé. L’Auditori AXA de l’Illa Diagonal va acollir un any més aquesta jornada organitzada per la Fundació Mutuam Conviure que culmina els 5 mesos de feina del Champions Dòmino Mutuam i la Dancing Country Mutuam i que vol projectar a tota la societat  -i, en especial, al conjunt de persones grans- un missatge sobre la necessitat de fer exercicis d’estimulació de la ment. La fórmula de combinació doble de competicions fa anys que no falla i, en aquesta ocasió, hi han participat un total de 2.099 sèniors, procedents de 59 casals, 9 entitats i 14 centres de Grup Mutuam.

Els guanyadors del 1r Premi Agustí Montal del Champions Dòmino, que consisteix en un trofeu per a cada component de la parella i una estada de 3 nits a Mallorca per a 4 persones, van ser Gil Rodas i Josep Maria Elías, classificats de la Fase Collserola. Pel que fa al Dancing Country, els guanyadors del 1r Premi Agustí Montal, que consisteix en un trofeu i una caixa de turisme d’un cap de setmana per a cada component del grup, va ser el Casal de Gent Gran Joan Casanelles, de l’Ajuntament de Barcelona

Com a cloenda, Josep Arqués, president del Grup Mutuam i vicepresident de la Fundació Mutuam Conviure, va fer un discurs en què va assenyalar l’existència de cada cop més estudis neurològics que confirmen la bondat d’alguns jocs i activitats lúdiques pels seus efectes a nivell emocional i també d’estimulació de l’atenció i el coneixement. Així mateix, va subratllar que l’èxit de les 14 edicions del “No jubilis la memòria” confirma l’encert de la iniciativa d’organitzar “un gran campionat d’un dels jocs tradicionals i amb més aficionats al país, el dòmino”, i un altre gran campionat “d’una afició sana i creixent, el country”.

Arqué també va explicar que amb la Jornada es vol mostrar que la Fundació Mutuam Conviure i tot el Grup Mutuam  -un equip actualment  de mil-dos-centes   persones-  se senten compromesos amb la gent gran i amb la prevenció dels problemes del coneixement i que l’entitat vol seguir divulgant i utilitzant eines terapèutiques per envellir saludablement. Per últim, va dedicar unes paraules d’agraïment als participants i assistents i va recordar la figura d’Agustí Montal, promotor d’aquesta jornada tan emblemàtica que avui dona nom als premis que es lliuren. Al finalitzar la jornada es va oferir un lunch per a tots els assistents.

Podeu viure o reviure la jornada veient aquest vídeo:

 

 

 

Estimulació sensorial: comunicació i expressió pels sentits

Sala Snoezelen

L’estimulació sensorial consisteix en qualsevol entrada d’informació al sistema nerviós mitjançant els diferents sentits per tal de potenciar les capacitats de les persones i la seva percepció de l’entorn. La seva finalitat és aconseguir la interacció de l’usuari amb el medi, així com establir-hi vies de comunicació efectives. La teràpia d’estimulació sensorial pot anar dirigida a qualsevol tipus de població, des d’un nadó a una persona gran, però especialment a les persones que pateixen diversitat funcional. Els àmbits en què s’utilitza són principalment la pediatria, la neurologia i la geriatria.

 

 

Els objectius generals de l’estimulació sensorial són:

  • Millorar la utilització de la informació rebuda pel medi amb la intenció d’un “despertar sensorial” a partir de la pròpia experiència sensorial.
  • Conèixer el canal prioritari pel qual es rep informació, així com el grau de sensibilitat als estímuls.
  • Afavorir la intencionalitat comunicativa per tal d’expressar els propis sentiments, desitjos, necessitats, etc.
  • Potenciar la relació amb l’entorn institucional, familiar i social.

Concepte Snoezelen

El concepte Snoezelen es refereix a una manera de portar a terme un intervenció destinada a millorar la qualitat de vida de les persones. Es proporcionen uns entorns especialment dissenyats, les sales Snoezelen, amb l’objectiu de facilitar un temps de benestar, relaxació i de contacte amb l’entorn.

Aquestes sales consten de diversos elements:

  • Tàctils: diferents textures, fibres òptiques i sensacions de temperatura.
  • Vibratoris (la sensació vibratòria es troba molt lligada a la sensació auditiva): llit d’aigua, matalàs vibratori i caixa de sons.
  • Vestibulars (fonamental per reduir el to muscular i promoure la relaxació): la principal eina seria el matalàs d’aigua.
  • Visuals: boles de miralls giratòria, columna de bombolles amb commutador, fibres òptiques i projector, entre d’altres.
  • Auditius: és molt important un ambient tranquil en la sala. La veu del professional que condueix la sessió ha de ser suau i agradable. Es pot utilitzar música agradable i amb un volum suau.
  • Gustatius i olfactoris: es pot oferir a la persona diverses sensacions gustatives i olfactòries.

Tal i com reflecteix aquest llistat, hi ha elements que poden tenir més d’una funció, com el cas del matalàs d’aigua, que es pot utilitzar per estimular a nivell vibratori i vestibular. En persones grans i amb demències (com per exemple l’Alzheimer), s’ha demostrat que l’estimulació sensorial té un efecte positiu sobre la conducta. Segons Van Weert i Bensing (2009,) amb una intervenció a llarg termini en pacients amb demència, s’observa una millora significativa sobre la conducta apàtica, de depressió, de desinhibició, rebel i agressiva.

Aplicació en geriatria

És possible que en un Centre Assistencial no es disposi dels recursos suficients per crear una sala Snoezelen, però a partir d’alguns elements anteriorment esmentats es pot aplicar l’estimulació sensorial. Per aplicar aquest mètode, s’ha de realitzar de manera seqüencial l’estimulació d’un canal sensorial distal amb un de proximal. El sentit de l’olfacte s’estimula per tal de portar a la ment de l’usuari experiències agradables. Després és important involucrar-hi el canal tàctil, el qual ajuda la persona a sentir i discriminar l’entorn d’una forma real, fet que li proporciona sensació de seguretat. Seguidament, l’estimulació auditiva fomenta l’habilitat per atendre vibracions i sons, permetent al canal cinestèsic i propioceptiu activar la consciència corporal. Posteriorment, el sentit de la vista genera experiències comunicatives a partir d’imatges amb significat, creant-li consciència de si mateix i de la relació amb els altres. El canal gustatiu evoca respostes relacionades amb afecte, motivació i consciència pròpia, facilitant l’autoidentificació.

Actualment, l’estimulació sensorial és una pràctica que s’utilitza en molts àmbits amb fins terapèutics. En l’àmbit de la geriatria ajuda a minimitzar alguns dels efectes relacionats amb l’envelliment, com són la pèrdua de memòria, els problemes d’orientació, la dificultat per planificar i dur a terme diferents tasques i els trastorns de conducta. A més de tot això i per acabar, cal destacar que potencia la integració sensorial.

Alba Pinto i Ana Carretero

Fisioterapeutes del Centre Assistencial Mutuam La Creueta

Les sessions de musicoteràpia, base de la teràpia a la Llar Residència la Sardana per a malalts mentals

Setmanalment, un grup d’usuaris de la Llar Residència La Sardana Mutuam de Manresa (malalts mentals) organitza sessions de musicoteràpia i classes de guitarra dirigides per la musicoterapeuta Carmen Trobat del centre de musicoteràpia Trobyros, de Manresa.  L’objectiu d’aquestes sessions és el de millorar la salut mental i física dels usuaris, provocant canvis de conducta gràcies a la música. La música els fa sentir més segurs de si mateixos i menys aïllats, donant-los una sensació de control (dins les seves possibilitats personals) sobre la seva ment i la seva vida.

La metodologia que fan servir és la de l’abordatge plurimodal i una de les tècniques que s’utilitza a les sessions és la de fer servir els sons i vibracions, per aconseguir provocar canvis en la respiració i ritme cardíac, tranquil·litzant la ment, cos i emocions. D’aquesta manera també s’influeix sobre el sistema immunitari en general, ajudant-los a estar més receptius als estímuls. Altres activitats (actives i passives) que es realitzen de forma individual i grupal són els exercicis respiratoris i relaxants, escalfaments vocals i corporals, i el cant i la interpretació instrumental, com la guitarra, a banda d’altres instruments de fàcil maneig com la pandereta, claus, maraques, entre d’altres. Malgrat aquesta diversitat i possibilitats existents, cada setmana no perdonen les sessions de cant, com activitat troncal-base.

Utilitzen el cant com a base de la teràpia perquè a través de la veu ens comuniquem i doncs també és necessari per satisfer les necessitats socials i emocionals. Una veu, un so… ens comunica sensacions, emocions, estímuls: alegria, entusiasme, determinació, humilitat, confiança, tendresa, compassió, tristesa, pors…Amb el cant expressem d’una altra manera el que sentim, aprenem ritmes de forma natural, i això ens ajuda també a estructurar (sense adonar-nos) el llenguatge. Millorar l’autocontrol, la comunicació, la concentració, l’atenció i l’escolta, proporciona alegria, confiança en un mateix i allibera obstacles emocionals.

Per tant, aquesta activitat musical grupal, com veieu, a part de moltes coses bones per a malalts mentals, els cilita desenvolupar moltes habilitats socials, aprenent formes d’interacció social i de comunicació amb els altres.

 

Les activitats significatives, essencials per mantenir la continuïtat del projecte vital

Les activitats significatives són, d’alguna manera, la comunió entre les intervencions terapèutiques i l’àmbit quotidià. El paradigma de l’Atenció Centrada en la Persona els dóna una gran importància perquè les considera clau per al benestar i la possibilitat de mantenir la continuïtat del projecte vital quan algú passa a mans d’altri. La convergència entre aquests és força clara, tot i que, depenent del punt de vista, poden sorgir objeccions.

Si es deixen de banda les convencionals activitats cognitives i lúdiques, que programen rígidament horaris i grups cognitius, i s’ofereix certa flexibilitat als usuaris, les residències aconsegueixen apropar-se a la seva realitat i a les seves necessitats. La qüestió és que, quan una persona ingressa en una residencia assistida, el seu projecte vital no té perquè fer un parèntesis, i els seus gustos, preferències, hàbits i tot allò que conforma la seva vida i el seu benestar han d’adquirir suficient importància per a tots els professionals que l’atendran.

La història de vida de cada persona és una eina que permet donar forma al seu nou dia a dia després d’aquesta ruptura, de vegades no desitjada, amb el seu entorn. Conèixer-la és imprescindible per a qui vulgui fer aquest acompanyament. L’equip tècnic del centre passa a ser qui li ofereix suport i recursos i aquesta relació és la que possibilitarà o dificultarà el projecte vital dels residents. Cal, doncs, que els professionals s’hi apropin, s’hi interessin i obrin un diàleg amb ells que els permeti iniciar un Pla d’Atenció i Vida de cada resident.

El pes del costum i la capacitat de decidir

El benestar i la seguretat de la persona recauen en aquelles coses que pot decidir, que creu importants, imprescindibles i també en tot allò que no desitja i rebutja. I el sentit i la motivació es troben en la quotidianitat, que segurament manquen en les programacions dels centres. Això és perquè es tracta d’activitats, accions, hàbits, costums i/o habilitats que han pogut triar, que segurament també vénen portant a terme des de fa temps i això els dóna seguretat. Són, en definitiva, activitats contextualitzades, que no els resulten estranyes, recomanades o imposades. Per tant, en les activitats significatives, és molt més fàcil que hi trobin interès, motivació i sentit, que les visquin com a més properes, quotidianes i flexibles.

Així mateix, també és quotidià l’espai físic, i és aquí on trobem el handicap de les grans residències geriàtriques de dissenys uniformes: estan molt lluny de semblar un espai que emuli el caliu d’una llar. En canvi, si es creen espais reduïts més casolans, en un moment donat es pot donar aquest confort, fins i tot emocional, que proporciona estar a la saleta de casa. Moltes són les ocasions en què es parla d’empoderar els residents en la presa de decisions o a l’hora d’iniciar segons quin projecte, però no es pot oblidar que aquestes persones ja vénen amb una motxilla carregada d’experiències i que, tot i la institucionalització, aquesta s’ha de fer prevaldre. Cal deixar, doncs, als residents prendre decisions, fer activitats contextualitzades i amb sentit, el seu sentit, i que coneguin l’entorn més enllà de la porta de la residència.

De residència a llar

En el nostre país tenim com a referència d’intervenció sota el paraigües d’aquest paradigma l’exemple de la Fundació Matia, al País Basc. En la implementació del Model  d’Atenció Integral Centrada en la Persona en els seus centres residencials, van centrar els canvis en l’adequació de l’espai i la reorganització del dia a dia en relació a horaris, professionals i tipologia d’activitats. Els residents van tenir l’oportunitat de fer seu l’espai i, per tant, d’aproximar-se a la màxima «sentir-se com a casa», de desenvolupar una dinàmica de vida més propera a la seva realitat, mantenint la continuïtat de les seves preferències i el seu ritme de vida. Tot això va començar amb la decoració de l’espai per convertir-lo en més acollidor i casolà i també amb disposar d’electrodomèstics i espais per dur a terme la quotidianitat d’una llar.Hort-petita_1

Els professionals, per la seva banda, van portar a terme un acompanyament facilitador, que s’allunya dels horaris rígids assistencials i que és flexible davant de l’heterogeneïtat dels usuaris. Una atenció que inclou i necessita de l’entorn per normalitzar els processos vitals dels individus, amb activitats com anar al supermercat o la farmàcia del barri, assistir a les festes del poble o anar al parc a prendre el sol.

Caldria, aleshores, fer un canvi en l’ordre de les prioritats en la intervenció educativa i assistencial? Potser no es tracta tant de fer un canvi, perquè segurament en part ja s’efectua aquest acompanyament, com d’aportar una nova mirada que se suma a tot allò que ja s’està fent en les accions educatives, terapèutiques i interrelacionals. És un no oblidar la subjectivitat de l’individu i el seu propi projecte vital, és també empatitzar amb el futur de tots nosaltres. És també la principal raó que dóna sentit a la professió d’educador social dins de la gerontologia residencial.

Amb la col·laboració de Sandra Carrizo, educadora social del Centre Residencial Mutuam Collserola

 

L’hort de la residència Les Franqueses del Vallès per a gent gran, creix amb les atencions dels residents

Fa aproximadament un any coincidint amb l’ aniversari de la Residència les Franqueses del Vallès, l’equip professional d’aquesta residència es va plantejar fer un hort al jardí de la residència i utilitzar-lo com activitat terapèutica per a les persones que hi viuen. Amb aquesta idea, va sorgir el concepte de l’Horteràpia i la veritat ha resultat una activitat molt estimulant per a tots, especialment per a les persones que pateixen deteriorament cognitiu. Van pensar en aquesta activitat tenint en compte l’atenció integral centrada en la persona i les històries de vida dels usuaris, doncs la gran majoria tenen els seus orígens en cases de pagès i aquesta era una activitat que feien fins fa poc, perquè tenien o havien tingut un hort a casa i ho coneixien quan eren petits.

Dia a dia, l’hort s’està fent més gran i s’està convertint en una activitat que els motiva a sortir cada dia a veure com va la collita, es preocupen per regar-ho, ho ensenyant a les seves famílies, es senten importants i útils…i a banda de la teoria, en la pràctica cullen els fruits, i se’ls mengen, així que per ara han collit pèsols, faves, cebes, pebrots, enciam i ja esperen impacients els tomàquets. Tot plegat, ha servit per estimular a persones que no participaven a cap activitat i a la vegada ha creat un vincle de complicitat fort entre tots: residents, famílies i equip professional.

 

La sensorialitat no s’ha de rovellar

Els sentits són a la base de les nostres emocions i coneixement. Cuidar-los i educar-los és, doncs, un deure ineludible per a qui vulgui gaudir de la tercera edat amb plenitud. Oïda, vista, gust, tacte i olfacte. Creieu que aquests són tots els sentits que tenim? Una primera aproximació al món de la sensorialitat ja ens avança que el nostre coneixement sobre aquest interessant tema és escàs, ja que en realitat en tenim deu. Als clàssics, hi hem de sumar el sentit de l’equilibri, el del dolor, el que ens permet identificar l’estat sòlid, líquid i gasós de les substàncies, el de la pressió i el sentit cronobiològic, que ens diu en quin moment del dia estem d’acord amb el nivell de llum.

Els sentits són les finestres mitjançant les quals captem coses que passen fora, però també coses que succeeixen dins del nostre cos. El fet que sense ells no hi hagi coneixement ens dóna una idea de la importància de la pedagogia dels sentits. Però, què significa això? Educar els sentits vol dir prendre consciència que no els portem com si fossin unes sabates, sinó que cal ensinistrar-los. Des del ventre de la mare ja aprenem mitjançant els sentits, i hi ha qui els treballa, per exemple, amb estímuls sonors. Ara bé, caldria que aquesta gimnàstica de la sensorialitat la mantinguéssim tota la vida.

Una eina vital

Com més educats tinguem els sentits, no només serem capaços de captar més informació, sinó que la forma d’adquirir-la serà més rica, tindrà més dimensions. Tots els sentits estan relacionats entre ells i, per tant, la nostra percepció no és monocanal. Per exemple, quan notem el sabor d’un plat no hi intervé només el gust, sinó també l’olfacte, la visió, el so, etc. És per això que parlem de transsensorialitat.

A partir dels sentits construïm les nostres emocions; mitjançant aquestes, es generen els sentiments, i, després, n’elaborem el raonament. Per això, una desestructuració dels sentits ens afecta a tot. Hem de tenir en compte, però, que un bon funcionament dels sentits requereix també un bon funcionament del cervell, que ha de gestionar la informació. El cervell és al·lèrgic a l’excés d’estímuls, però també a la seva absència. Podem dir que necessita soroll per convertir-lo en silenci. Així, com menys estímuls té el nostre cervell, més possibilitats hi ha que vagi a la seva i inventi.

La codificació es basa en l’experiència

L’educació que ha rebut la persona sobre la seva sensorialitat en remodela la sensibilitat. La seva història, els seus hàbits i allò que ha fet al llarg de la vida esdevé el marc en què es desenvolupen els sentits. Així, com menys hem gaudit d’aquests, és a dir, menys informació els hem donat, més elementals es tornen amb el pas dels anys. Les persones més sensibles són les més intolerants als canvis propis de l’edat i noten molt qualsevol petita minva en les capacitats sensorials.

La gent gran ha de cuidar els seus sentits i no ha d’assumir que no es pot fer res per evitar-ne la degradació. Això passa per comentar al nostre metge qualsevol problema que detectem, però també és essencial evitar que els sentits es rovellin. Com? Estimulant-nos. Per què no passejar-nos per una perfumeria intentant identificar-ne les olors? O, quan visitem una galeria d’art i en contemplem una obra, per què no demanar a un expert que ens ajudi a descobrir una nova perspectiva des de la qual gaudir-la?

Amb la col·laboració de Dr. Josep de Haro, Sociedad Española de las Ciencias Sensoriales (membre del Consell Directiu). Otorinolaringòleg. Servei d’ORL de Badalona-BSA.

 

Acaronar: una experiència sensorial nova a la Residència assistida Mutuam Collserola

Un grup d’alumnes de psicologia de la Universitat de Barcelona van presentar-se al Centre Residencial Mutuam Collserola per a gent gran, per fer passar una experiència nova als usuaris i residents mitjançant un taller de carícies que els va ajudar a tots a entendre el contacte físic més enllà de l’experiència sensorial. En acabar el taller, el regust positiu que els va deixar aquesta experiència la van voler expressar en un mural col·lectiu que van fer tots els participants.

 

Amb música, vivim millor

La musicoteràpia és l’aplicació de la música amb finalitats terapèutiques o preventives per ajudar en la millora del benestar físic, mental i emocional. És complementària, mai substitutòria, en el tractament de malalties, i ha d’estar realitzada per un professional qualificat.

L’ésser humà sempre ha estat conscient dels beneficis de la música, com ho demostra el fet que, des de l’antigor, s’hagin cantat cançons als nadons per tal que s’adormin o que melodies i sons formessin part dels rituals per guarir els malalts que feien servir curanderos i bruixots. Van ser els grecs, però, els que van començar a donar-li uns fonaments científics i, encara avui, es tracta d’una tècnica en desenvolupament.

Els avantatges de la musicoteràpia són múltiples i qualsevol persona pot participar en una sessió, independentment de les seves habilitats musicals. Entre els seus beneficis en l’àmbit social i emocional, es pot destacar que facilita la comunicació i les relacions interpersonals, afavoreix la relaxació, millora l’estat d’ànim i fomenta la creativitat i la disposició al canvi. Pel que fa als beneficis en aspectes cognitius i físics, millora la coordinació, les habilitats verbals i l’aprenentatge de conductes, entre d’altres.

Gràcies a tots aquests beneficis, la musicoteràpia té aplicacions per al tractament d’un gran ventall de malalties i problemàtiques. El fet que cada cop es tingui més en compte el vessant emocional i no només el físic a l’hora de fer front als trastorns de salut, contribueix a la seva extensió. Així, el metge estableix quins són els objectius per al pacient i el musicoterapeuta s’encarrega de buscar les tècniques per treballar-los.

La teràpia musical s’està fent servir, per exemple, en l’educació especial amb persones amb autisme o síndrome de Down o en els tractaments de pacients amb desequilibris del sistema nerviós, com ansietat, fòbies, estrès, depressió, esquizofrènia, trastorns de tipus obsessivocompulsiu, trastorns alimentaris, addiccions, etc. Pel que fa a les persones grans, resulta interessant per tractar aspectes com la memòria, la concentració, la coordinació motora, la millora de la mobilitat i l’expressió verbal. Per això, cada vegada hi ha més residències i centres per a gent gran que ofereixen sessions de teràpia musical adaptades.

Benestar emocional

Un dels camps on s’està aplicant la musicoteràpia és el de les persones que pateixen Alzheimer, amb qui mitjançant la música es treballen diferents aspectes. Permet, per exemple, conèixer millor la persona, descobrint la seva Història de Vida, quines cançons li porten bons records, l’emocionen, l’alegren, la fan riure… També ajuda a capacitar-les, tot i les seves limitacions: que puguin gaudir d’activitats significatives per elles. D’altra banda, és una tècnica útil per buscar el benestar de la persona en situacions d’angoixa, de tristesa o d’inquietud, ja que està estudiat que la música els provoca un efecte tranquil·litzador i pot reduir el seu patiment.

Cal tenir en compte que pot contribuir a millorar la salut, perquè va lligada al ball, al moviment… Així, sempre i quan sigui possible, es pot induir i acompanyar l’activitat física amb la música, aprofitant els beneficis de les dues eines. Les persones milloren el seu equilibri, fortalesa i mobilitat, tant dels membres superiors com inferiors, i és una activitat que es pot dur a terme fins i tot amb persones que estan en cadires de rodes o enllitades.

Pràctica creativa i diversa

Existeixen molts tipus de sessions de musicoteràpia, depenent de les necessitats del pacient. Tant poden ser de forma individual com col·lectiva, però les segones són més habituals, ja que la relació amb els altres és beneficiosa en la majoria dels casos. Un tipus d’exercici pot ser el que consisteix en la improvisació per part dels pacients, encara que no sàpiguen música, tocant un instrument. Una variant d’aquest seria el que consisteix a cantar o tocar els instruments de manera improvisada, però intentant crear una harmonia amb la resta del grup. Un altre pot basar-se en la realització de moviments improvisats a partir de l’escolta de música. Relaxar-se, respirar i posar la ment en blanc és també una activitat habitual en les sessions de musicoteràpia. Aquests són només uns exemples d’exercicis bàsics, però cada terapeuta pot utilitzar la seva creativitat per crear-ne de nous tenint en compte les necessitats dels pacients.

Amb la col·laboració de l’equip tècnic del Centre Residencial Mutuam Manresa

 

Formació en l’Atenció Centrada en la Persona per prestar una bona assistència i millor servei

El 20 de gener,  psicòlegs, educadors i auxiliars dels diversos centres de Grup Mutuam van assistir a una sessió de formació especial per aprofundir en el nou enfoc de la metodologia d’Atenció Centrada en la Persona (ACP) pel que fa a l’estimulació dels usuaris i residents, i els seus familiars. La sessió es va celebrar a la sala d’actes del Centre Residencial Mutuam Collserola a base d’experiències viscudes i role-playing, per integrar i involucrar al màxim a tots els participants.

 

Josep de Haro: “Maltractar alguns microbis, és maltractar el nostre sistema sensorial”

En el marc de la 10a Jornada Sociosanitària organitzada per la Fundació Mutuam Conviure del Grup Mutuam el passat 17 de novembre, enguany dedicada a la patologia dels sentits en la gent gran, el doctor Josep de Haro va fer una extensa exposició sobre la transensorialitat com a base de les emocions. Aquest otorinolaringòleg, membre del Consell Directiu de la Sociedad Española de las Ciencias Sensoriales i, fins fa ben poc, Cap del Servei d´ORL de l´Hospital Municipal de Badalona (BSA), va destacar la relació entre els nostres sentits i l’entorn i, amb això, la importància de no maltractar-lo.

El Dr. de Haro va deixar clar des d’un inici que la visió de què partia és que el sector mèdic no només no és la punta de llança de la recerca biomèdica sinó que els avanços dels seus coneixements estan molt condicionats per l´impacte de la indústria farmacèutica, que és la que compta amb gran capacitat inversora per a la recerca. A partir d’aquí, va assenyalar que els avenços científics han posat de manifest que els éssers humans estem constituïts majoritàriament per microbis i que maltractar-los comporta maltractar el nostre sistema sensorial. Aquesta composició ens fa estar estretament vinculats al nostre entorn, una biomassa també formada principalment per microbis. “Si maltractem l’entorn -el contaminem- aquest generarà un resposta tòxica cap a nosaltres”, va advertir. De la mateixa manera, Haro va alertar que si maltractem els nostres microbis, no només no metabolitzaran les substàncies tòxiques que prenem, sinó que hi col·laboraran creant noves toxines. Tot això, va concloure, està generant un seguit de patologies.Intervenció Dr. de Haro

Diàleg entre sentits

El ponent va recordar als assistents que 500.000 cèl·lules del nostre organisme moren cada segon, i en dos anys n’hem renovat la totalitat. La nostra sensorialitat, en canvi, es manté tot i aquesta renovació, i això encara no s’entén del tot com funciona, assegurà. De Haro afegí que “més important encara que la renovació de les cèl·lules activadores és la de les inactivadores”, ja que la sensorialitat no és només captar sinó també deixar de captar. L’otorinolaringòleg va explicar que rebem la informació en forma de transducció. És a dir, el missatge ens arriba a través de diferents mitjans i en aquest procés va variant, es van perdent dades i va canviant quan passa per diferents parts del cervell.

En aquest procés de descodificació, la percepció és el pas en què prenem consciència del que passa. El ponent va exposar com els nostres sentits, que no són cinc sinó deu, estan imbricats entre ells. Així, cadascun no només està influenciat per la seva característica idiosincràtica, sinó que s’estableix un diàleg entre ells. Va posar com a exemples el fet que l’orella capti llum o que l’olfacte tingui tacte, i va explicar com a cas concret el d’alguns malalts de Parkinson gairebé sense mobilitat que quan se’ls fa cantar una cançó comencen a caminar.

De Haro va assegurar que, depenent de la persona, es tenen uns sentits més actius que d’altres. Així mateix, va explicar que les emocions i els sentiments es construeixen a partir dels sentits i tot el que ens arriba a través d’aquests queda emmagatzemat en forma de memòria. La memòria gestiona, d’una banda, els records i, de l’altra, els projectes. I sense records no podem crear, perquè està tot comunicat. Per això, en la mesura que els nostres sentits es deterioren, obtenim dades que no són correctes, va admetre el ponent.

Preeminència de l’inconscient

L’otorinolaringòleg va afirmar que no hi ha cap coneixement que no entri pels sentits, però que aquests no es regeixen pel conscient, sinó que l’inconscient hi té molt més de pes. La nostra sensorialitat, va afegir, queda modificada per tota la informació que emmagatzema el nostre cervell. Allò percebut es modifica segons el perceptor. El ponent va afirmar que la sensorialitat és en funció de la circumstància, que ens dóna el marc definitiu. Per tant, advertí, el metge ha de tenir en compte el marc general en què es desenvolupa la malaltia que està estudiant per ser eficient.

De Haro va finalitzar la seva exposició reconeixent que els metges estan, en certa manera, “molt discapacitats” en el món de la sensorialitat. En aquest sentit va afirmar: “Endinsar-nos-hi suposa remenar i re-estudiar moltes coses, però ens pot permetre detectar problemes de salut molt allunyats de la nostre especialitat i obtenir informació molt valuosa per poder orientar millor el cas”, va concloure.

Si vols seguir les ponències que van tenir lloc a la Jornada Sociosanitària de grup Mutuam entorn els sentits, clica a l’enllaç que t’interessi:

Dra. Maria Cruz Ciprés – El sentit de la vista

Dr. Miquel Quer – El sentit de l’oïda

Dra. Mª Eugenia Rodrí­guez i Dra. Helena Viñals – El sentit del gust

Dr. Jaume Mullol – El sentit del olfacte