Les direccions de Grup Mutuam reben una formació sobre maltractament

Formació Grup Mutuam

El Centre Residencial Mutuam Collserola va acollir el passat 12 de setembre en la seva sala d’actes una formació monogràfica titulada “Maltractament en les persones grans”, a la qual van assistir 30 professionals. La sessió, dirigida a tots els membres del Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) de Grup Mutuam i a les direccions dels diferents centres i serveis de l’entitat, va ser presentada per la jurista i experta en bioètica Núria Terribas, membre del CEA, i per l’advocat Josep Maria Bosch, expert en dret sanitari.

Equips ERESS: una eina per difondre la bioètica

ERESS_Hospital SS GÜell

El Grup Mutuam ha posat en marxa, des del 2012 i de manera progressiva, fins a 17 Espais de Reflexió Ètica en Serveis d’Intervenció Social, coneguts com a ERESS, a diferents recursos: hospitals sociosanitaris, PADES, residències per a gent gran, etc. Es tracta d’eines per difondre-hi la bioètica que han estat impulsades des del Comitè d’Ètica Assistencial, el comitè consultiu interdisciplinari format per 15 membres del qual es va dotar l’entitat l’any 2009. La seva creació respon a la voluntat d’impuls del Departament de Benestar Social i Famílies de Catalunya, però sobretot a l’aposta de Grup Mutuam perquè els seus professionals puguin accedir de manera fàcil a una formació bàsica en bioètica. (Foto: equip ERESS de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell)

Els ERESS, com a espais consultius integradors, permeten  deliberar  i compartir  coneixements entre professionals i ofereixen orientació pel que fa a la intervenció en la presa de decisions. Cal assenyalar que, tot i que entre les seves funcions està la de l’assessorament,  no substitueixen la reflexió ètica dels propis equips. Respecte al Comitè d’Ètica Assistencial (CEA), ofereixen l’avantatge de poder respondre les demandes dels professionals dels centres in situ, d’una forma més àgil i també directa, ja que estan integrats pels seus propis companys. D’aquesta manera, s’aconsegueix incorporar la perspectiva ètica en la pràctica del dia a dia en comptes que quedi circumscrita a codis recollits en documents oficials.

L’objectiu final d’aquests espais és millorar la qualitat assistencial respectant el benestar, la dignitat, l’autonomia, la intimitat i la confidencialitat de les persones. Això ho fan esdevenint una eina consultiva accessible davant situacions que generen conflictes a les persones del centre o servei que hi estan involucrades, però també promovent la reflexió i els valors ètics en l’organització i fomentant i difonent les bones pràctiques mitjançant protocols, guies, recomanacions, etc.

Composició plural i interdisciplinària

Els ERESS han d’estar integrats per un mínim de cinc professionals que s’hi puguin comprometre des d’un mínim d’un any fins a tres anys i que puguin aportar-hi les diferents perspectives professionals presents en el centre. Els membres, que reben una formació ètica mínima de 20 hores, han de ser competents a l’hora de dialogar i deliberar i han de ser persones amb esperit de consens. Aquests espais estan apadrinats  per un membre del CEA qui exerceix com tutor o supervisor.  Les persones que integren els ERESS han de ser professionals que promoguin l’ètica i el respecte dels drets humans en la pràctica diària, que garanteixin la seva autonomia i independència en el procés de deliberació i que es comprometin a mantenir la confidencialitat mentre en siguin membres però també posteriorment.

El funcionament d’aquests espais està regulat d’acord amb un reglament intern, inspirat en el del Comitè d’Ètica Assistencial. Cada any, han de marcar-se uns objectius i fer una memòria que hauran de presentar al seu tutor o supervisor, un dels membres del CEA. Els professionals que es troben davant un conflicte ètic el fan arribar al seu ERESS mitjançant la intranet, on hi ha un model de consulta. L’espai es reuneix ordinàriament un cop per trimestre però si es planteja un conflicte urgent s’ha de reunir de forma extraordinària en 24 hores. El procediment que se segueix comença amb la lectura i contextualització del cas i l’aclariment de possibles dubtes per tal d’identificar quins són els principis ètics que es veuen en conflicte. Llavors es fa un debat des de la perspectiva ètica i s’arriba a un consens entre els diferents membres. A partir d’aquí, es redacta la resposta del cas amb una recomanació i una argumentació ètica, que no és vinculant sinó que té funció d’assessorament.

Mirada retrospectiva amb conclusions positives

Un estudi descriptiu amb una mostra de 29 casos sobre els quals han deliberat els ERESS des de la seva creació fins al 2017 ha posat de manifest que el conflicte entre els principis d’autonomia i beneficència és, amb molta diferència, el més habitual. També ha permès concloure, entre d’altres, que els ERESS promouen l’aprenentatge in situ, fomenten la cultura de la reflexió i l’establiment d’una metodologia en la presa de decisions, afavoreixen la millora de  la qualitat assistencial, el model ACP (Atenció Centrada en la Persona) i esdevenen un espai que facilita la gestió de les emocions derivades dels dilemes ètics.

 

Maribel Esquerdo

Metge PADES Gràcia

Grup Mutuam

 

El CEA renova parcialment els seus membres

CEA 2019

El Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) de Grup Mutuam va renovar part dels seus membres electes en la darrera reunió ordinària, el passat 25 d’abril. A la trobada, hi van assistir tant els membres electes entrants i els que sortien.

L’elecció dels nous membres es va fer per consens dins del CEA entre totes les candidatures que havies resposta a una convocatòria oberta a tot l’equip professional del Grup.  Tal com preveu el reglament, es van tenir en compte en la valoració d’aquestes els criteris d’interès, sensibilitat i formació específica prèvia en Bioètica.

La presidenta del CEA, la doctora Maribel Esquerdo, havia enviat la convocatòria de renovació als diferents membres i serveis del grup i, després de rebre les candidatures, en la reunió ordinària del 21 de març, es va decidir per consens quines serien les persones candidates per ocupar les vacants. Així, d’una banda, les professionals que són baixa del Comitè són: Núria Porcel, treballadora social i directora de Les Franqueses; Alícia Nogue, DUI i coordinadora d’infermeria de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona; Anna Escolà, psicòloga de l’equip EAPS de Barcelona; i Montse Espier, metgessa i coordinadora mèdica de l’EAR. De l’altra, les persones que s’hi incorporen són: Meritxell Naudeillo, psicòloga, DUI, i coordinadora dels EAPS Barcelona;  Sebastian Fradejas, metge de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell; Alba Ruiz, treballadora social de Mutuam Manresa; Letícia Ortigosa, metgessa de l’EAR; Yolanda Domenech, gerocultora i coordinadora d’auxiliars de Vila-seca; i Marta Soler, neuropsicòloga de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona.

El Comitè d’Ètica Assistencial finalitza el 2018 amb el 88% dels objectius assolits

Comitè Ètica Assitencial

El Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) de Grup Mutuam va tancar el 2018 havent assolit el 88 per cent dels objectius que s’havia marcat, tal i com recull la memòria d’activitats que acaba d’elaborar. Aquest òrgan consultiu i deliberatiu especialitzat en el camp de la bioètica i a l’abast dels diferents professionals de l’entitat es va reunir 9 cops en sessió ordinària, va desenvolupar 7 activitats de forma completa, va deliberar sobre 5 casos que se li havien plantejat i va impartir 1.285 hores de docència a 108 professionals durant l’any passat.

Pel que fa a les activitats completades, el 2018 el CEA va elaborar una guia de recomanacions sobre l’Abordatge ètic de la sexualitat en els centres residencials i va impartir una sessió clínica centrada en aquest tema, va crear una guia d’actuacions en cas de defunció, va confeccionar un document explicant un estudi sobre l’Abordatge de la intimitat, va fer difusió de recomanacions sobre el rebuig de tractament i va impartir 18 sessions (60 hores) formatives a 68 professionals que formen part dels ERESS. A més, es va dedicar la darrera edició de la Jornada Residencial del Grup Mutuam a l’abordatge ètic en la pràctica assistencial i la doctora Maribel Esquerdo, presidenta del CEA, va presentar una comunicació oral en el XII Congrés internacional SECPAL titulada “Los ERESS, una herramienta para difundir la Bioética”.

Totes aquestes accions responien a la voluntat d’assolir els objectius que el CEA es va marcar per al 2018: promoure i facilitar l’abordatge dels temes ètics en els diferents centres i serveis del Grup Mutuam, promoure els Espais de Reflexió Ètica (ERESS), donar a conèixer el propi Comitè, deliberar i fer recomanacions sobre els casos que se li presentin i millorar la capacitació ètica dels seus membres i de la resta de professionals de l’entitat.

Format per 15 vocals de diferents perfils i estaments de Grup Mutuam, el CEA es va crear el 2009 per promoure el debat interdisciplinari i transversal dels casos que els formuli qualsevol professional de l’entitat. Un cop exposat el cas i deliberats els aspectes ètics que planteja, l’òrgan n’elabora un informe no vinculant, amb les recomanacions consensuades, que s’envia a l’equip que l’ha presentat.

Terribas: “Com a societat ens falta encara madurar força en el respecte a l’autonomia de les persones”

Núria Terribas

Núria Terribas, com a jurista especialitzada en el camp de la bioètica i el biodret és assessora externa del Comitè d’Ètica Assistencial de Grup Mutuam. Actualment, és la directora de la Fundació Grífols i de la Càtedra de Bioètica – Fundació Grifols UVIC-UCC i, entre el 1999 i el 2014, ho va ser de l’Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull.

Quant temps fa que formes part del Comitè d’Ètica Assistencial de Grup Mutuam i com hi vas arribar?

Vaig incorporar-me al Comitè l’any 2009, en els seus inicis, a petició del llavors director assistencial, el Doctor Arturo Míguez. Els primers contactes varen ser pel fet que des de Mutuam es va demanar formació en bioètica a l’Institut Borja de Biòetica, entitat que jo llavors dirigia, i vaig estar fent alguna sessió de formació per als futurs membres del CEA, a les instal·lacions del carrer Ausiàs March i al centre de Collserola. Després ja es va constituir formalment el Comitè i em van demanar d’incorporar-me com a membre extern i assessor en les qüestions ètic-legals. A partir d’aquí, vàrem començar la dinàmica de reunions periòdiques i ja portem 9 anys!

Com definiries la funció del Comitè en el marc de Grup Mutuam?

Crec que és una peça clau de suport als professionals, juntament amb els Espais de Reflexió Ètica en Serveis Socials (ERESS), que s’han anat creant en els darrers anys. En la tasca diària dels diferents dispositius de Mutuam sorgeixen quantitat de situacions que posen en conflicte diferents valors i principis ètics, i el fet de poder recórrer a un grup interdisciplinari de persones en el qual exposar el cas o la problemàtica i poder debatre en comú els diferents aspectes del cas, tot cercant un consell o recomanació de com procedir, dona tranquil·litat i alleujament als professionals que consulten.

Quin tipus de casos heu tractat?

Hem tractat de tot. Des de problemàtiques referents a qüestions com l’alimentació de persones amb dificultats de deglució a conflictes familiars amb la dinàmica de funcionament dels centres, el respecte a les relacions íntimes entre residents, a l’atenció pal·liativa domiciliària, a dificultats dels EAR en la seva tasca de suport a residències, a conflictes per patologia psicogeriàtrica amb comportaments agressius, etc.

Han evolucionat el tipus de temes al llarg del temps?

Hi ha problemàtiques que són recurrents i que sorgeixen sobretot per conflictes amb les famílies que no acaben d’entendre que han de respectar les opcions personals del resident però alhora també la normativa interna i els criteris de millor benefici per a la persona en les decisions dels professionals. Alhora, l’evolució de les persones que atén Mutuam cap a demències més o menys evolucionades també és font de dificultats sovint en la presa de decisions i posen en debat l’autonomia i la beneficència, en diàleg amb les famílies.
Diríem que el CEA i els ERESS ajuden en la resolució de casuística ja coneguda i nova alhora, amb variables que fan que cada cas sigui diferent i únic, malgrat es puguin seguir unes pautes generals.

Quins casos t’han cridat més l’atenció?

És difícil concretar o esmentar un cas específic, doncs el CEA en aquests anys n’ha vist molts. Diria que destaca com a més habitual la problemàtica amb les famílies i això vol dir que com a societat ens falta encara madurar força en el respecte a l’autonomia de les persones, siguin grans o no, respectant les seves preferències o valors, que es tendeixen a obviar i a voler imposar el criteri familiar.

Quin paper han de jugar els comitès d’ètica en l’àmbit sociosanitari i assistencial? Se’ls dona prou importància?

Diria que ens els darrers 10 anys s’ha generalitzat força la creació d’aquests tipus d’òrgans, també en l’àmbit sociosanitari, quan històricament havien estat més propis de grans hospitals on semblava que es donaven amb més freqüència conflictes de limitació de tractaments, final de vida, etc. En canvi, el context residencial i sociosanitari està farcit de problemàtiques ètiques que demanen també suport als professionals, a qui cal formar per saber-los identificar i plantejar adequadament.
És cabdal que les gerències i direccions assistencials hi creguin, donin suport a aquests òrgans i promoguin la formació en aspectes ètics dels professionals, ja que això els dona credibilitat i un plus de qualitat en els serveis que ofereixen a la ciutadania.

Quins creus que són els principals reptes en relació a l’ètica que hauran d’afrontar en els propers anys les organitzacions d’aquest àmbit?

Crec que clarament els reptes més difícils vindran de la mà de la cronicitat, l’envelliment encara més manifest de la població, la supervivència amb pèrdua de qualitat de vida i competència compromesa per pèrdua de capacitat cognitiva. Tot plegat ens presenta un horitzó de persones molt vulnerables i dependents, famílies que no les podran atendre i que confiaran al món sociosanitari i residencial la cura dels seus familiars. L’interrogant més gran és si serem capaços de generar prou recursos per atendre la demanda creixent i si en farem un ús responsable i amb criteris d’equitat.

Com valores la teva participació en el Comitè d’Ètica de Grup Mutuam?

Extraordinàriament enriquidora. Certament tots aquests anys en el CEA, diferent en alguns aspectes d’altres CEAs hospitalaris dels quals formo part, m’han permès conèixer una realitat diferent com és la del món residencial i sociosanitari, d’una entitat que ofereix un ventall de serveis assistencials molt variat i que, d’igual manera, ha de fer front a casuística molt diversa i en què la part social dels problemes sovint és més rellevant que la clínica.
Agraeixo ben sincerament la confiança de Mutuam en la meva persona i espero poder seguir aportant el meu granet de sorra en aquesta gran tasca.

Abordatge ètic de la sexualitat en la gent gran institucionalitzada

Enrica Buxaderas a la Jornada de Recerca

Enric Buxadera, psicòleg i director del Centre Residencial Jaume Nualart, va impartir una xerrada en el marc de la Jornada de Recerca de Grup Mutuam. Sota el títol “Abordatge ètic de la sexualitat en gent gran institucionalitzada” va exposar un pòster que havia presentat amb les professionals Maribel Esquerdo i Núria Porcel, membres del Comitè d’Ètica de l’entitat, del qual ell també forma part.

Davant l’abordatge de la sexualitat de les persones que estan ingressades als nostres centres sovint ens sentim confusos i se’ns plantegen problemes ètics. A més, dins d’un mateix equip professional hi ha divergència de creences i valors i, per tant, la forma d’afrontar algunes situacions és diferent. Parlem de ‘situacions’ i no de ‘problemes’, perquè no sempre es tracta d’un problema sinó que el podem convertir nosaltres en problema en funció de l’enfocament que hi apliquem.

El Comitè d’Ètica Assistencial va detectar, a partir de diversos casos, la necessitat de definir unes pautes d’abordatge ètic de la sexualitat. L’objectiu ha de ser donar suport als professionals davant dels dilemes que els puguin sorgir en relació a aquest àmbit. Així va ser com, a partir de les sol·licituds presentades pels professionals dels centres al CEA, vam portar a terme un estudi descriptiu i retrospectiu en aquesta matèria. Des del 2009 al 2017, ens trobem que dels 67 casos presentats al CEA, gairebé un 18 per cent estan relacionats amb temàtica sexual. Un 63 per cent d’aquests són en relació a usuaris homes i un 37 per cent dones, i hi molts més casos a nivell de residència que de Centre de Dia. Al contrari del que es podria pensar, observem que només en un 20 per cent els casos tenen a veure amb persones amb deteriorament cognitiu greu. Mentre que un 33 per cent tenen relació amb persones amb deteriorament moderat , un 20 per cent amb persones amb deteriorament cognitiu lleu, un 27 amb persones sense deteriorament cognitiu.

Tipus de dilemes i principis ètics en joc

Un 34 per cent de les demandes que ens han fet tenen a veure amb el fet que les relacions es produeixin entre persones amb deteriorament cognitiu i un altra un 34 per cent són relatives a manifestacions sexuals en espais comuns. En aquests casos, és habitual que hi hagi un trastorn de conducta però per poder valorar-ho adequadament és necessari conèixer la història de vida de la persona. A banda d’aquests, ens trobem que un 8 per cent dels casos estan vinculats a l’oposició de la família al fet que els usuaris tinguin relacions sexuals, un 8 per cent a situacions en què les relacions es produeixen entre una persona amb deteriorament cognitiu i una altra que no en té, i un altre 8 per cent són demandes de professionals que se senten incòmodes a l’hora d’afrontar aquest tipus de situacions. Pel que fa al tipus de dilemes ètics que ens hem trobat, en un 30 per cent dels casos hi està implicat el principi de no maleficència, en un 13 per cent el de beneficència, en un 21 per cent el de justícia i, en un 29 per cent, el d’autonomia.

Com a CEA, hem presentat unes recomanacions a partir de les conclusions de l’estudi. La primera és que les persones amb demència, depenent de en quin grau es trobin, també poden prendre decisions respecte a la seva sexualitat. D’altra banda, cal contextualitzar la desinhibició en la comorbiditat del pacient i la història de vida per obtenir diagnòstics adients. És necessari, a més, formar els professionals en l’atenció a la sexualitat per disminuir l’angoixa dels implicats i afavorir la sensibilització i la normalització entorn de la sexualitat en la gent gran des d’una perspectiva de l’Atenció Centrada en la Persona. Així mateix, cal crear una guia de recomanacions per a l’abordatge ètic de la sexualitat en la gent gran institucionalitzada i fomentar els Espais de Reflexió Ètica en Serveis Socials per tal que els professionals tinguin una nova eina. Per últim, és molt important recordar que la sexualitat no es jubila. No la jubilem nosaltres.

 

Enric Buxadera

Psicòleg i director del Centre Residencial Jaume Nualart

Membre del Comitè d’Ètica Assistencial i del Comitè de Recerca de Grup Mutuam

 

Comitè d’Ètica Assistencial: una garantia de principis en la pràctica professional de Mutuam

Comitè d'Ètica Assistencial

El Grup Mutuam disposa, des de l’any 2009, d’un Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) propi, acreditat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, l’objectiu del qual és posar a l’abast dels professionals dels diferents recursos del l’entitat, un òrgan consultiu i deliberatiu especialitzat en el camp de la bioètica. El CEA compta amb l’assessorament extern de Núria Terribas, jurista experta en aquest àmbit i consultora d’altres comitès de Bioètica, que actualment és directora de la Fundació Grífols.

El CEA  està format per 15 vocals de diferents professions i estaments del Grup Mutuam. Hi ha vocals nats i vocals que renoven cada 4 anys. El comitè promou el debat interdisciplinari i transversal dels casos que es revisen. Qualsevol professional, assistencial o no, d’un equip del Grup pot formular una consulta al CEA. Un cop exposat el cas i deliberats els aspectes ètics que planteja, el CEA elabora un informe no vinculant, amb les recomanacions consensuades, que s’envia a l’equip que l’ha presentat perquè l’adjunti a la història clínica del pacient o resident, si es tracta d’un centre residencial.

Durant la seva trajectòria, el CEA ha impulsat l’elaboració de protocols sobre diversos temes – alimentació, rebuig/limitació de l’esforç terapèutic i identificació de risc de maltractament de gent gran institucionalitzada – així com el Codi Ètic de la Institució i la carta dels Drets i Deures del pacients. Recentment, un subgrup de treball del CEA ha elaborat i presentat un protocol en relació a l’abordatge de la  sexualitat en l’àmbit de les persones grans institucionalitzades.

El nombre de casos analitzats i deliberats ha anat creixent durant els 8 anys de recorregut del CEA, passant d’una mitjana de 4 casos anuals durant els tres primers anys, a 9 casos anuals que es tracten actualment. Aquest increment és fruit de l’augment del grau de coneixement per part dels professionals del Grup Mutuam de l’existència del CEA i de la utilitat de les respostes donades, així com de l’expertesa dels membres que el configuren.

La creació dels ERESS, Espais de Reflexió Ètica Sociosanitaris, ha estat fonamental per a la difusió dels principis ètics en la pràctica assistencial diària. Actualment, s’estan implementant, de forma progressiva, als diferents recursos sanitaris i residencials del Grup. Aquests espais tenen com a finalitat compartir dilemes i casos que han impactat i generat diferents criteris d’actuació entre els professionals amb l’objectiu de revisar l’actuació i debatre altres alternatives de bona praxis. Cada ERESS ha estat “apadrinat” per un membre del CEA, que ha ajudat a la creació i consolidació d’aquests espais de reflexió. La iniciativa, pionera en el nostre territori, es va presentar com a comunicació oral a la Jornada dels CEA de Catalunya l’any 2015.

Un altre dels compromisos del comitè és oferir i fomentar la formació continuada en la disciplina de la bioètica, impartint cursos específics per donar a conèixer el comitè, així com per fer la difusió dels protocols elaborats. Tots els membres que formen part del CEA tenen formació específica en l’àmbit de la Bioètica, i cada any es porten a terme cursos monogràfics d’actualització.