Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

L’EAPS Mutuam Barcelona, present en les Jornades amb tracte del Consell Comarcal del Solsonès

EAPS Consell Solsonès

Raquel Vila, psicòloga de l’EAPS Mutuam Barcelona, va participar el 26 de febrer en la IV Jornada amb tracte, que en el marc de la campanya de prevenció i sensibilització “Tracta’m Bé” organitzava l’àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal del Solsonès. Enguany la trobada portava com a títol “Acompanyament al final de la vida, la mort i els dols en persones grans” i Vila va exposar-hi la tasca assistencial que fan els equips d’atenció psicosocial adreçada a pacients i famílies que es troben en aquestes etapes.

 

Professionals de l’EAPS Mutuam Girona participen en el 8è Congrés de la Sociedad Española de Psicooncología

Congrés Madrid EAPS

Clara Fraguell i la Laura Mató, professionals de l’equip EAPS de Mutuam a Girona,  van participar al 8è Congrés de la Sociedad Española de Psicooncología, que es va celebrar el 20, 21 i 22 de febrer a Madrid. El lema d’aquesta edició ha estat ‘Psico-oncología y culturas sanitarias: de la comunidad a la clínica y a la episteme”.

Fraguell, psicòloga de l’Equip EAPS de Mutuam Girona,  va presentar-hi la comunicació: “Adaptación centrada en el sentido en pacientes con cáncer avanzado que reciben cuidados paliativos en domicilio: resultados de un estudio preliminar”.  Mató, psicòloga dels EAPS Girona, per la seva banda, hi va presentar el pòster: “La línea de vida como herramienta psicoterapèutica de exploración e intervención con pacientes con diagnóstico de càncer avanzado”. Congrés Madrid EAPS

Les professionals de l’EAPS Mutuam Barcelona fan un taller d’arteràpia

EAPS fent arteràpia

Les professionals de l’EAPS Mutuam Barcelona van participar la setmana passada en un taller d’arteràpia que va tenir lloc a la sala de formació que Grup Mutuam té al carrer Ausiàs Marc. Aquest taller el lidera la psicòloga de l’EAPS Núria Rodríguez Lacambra, actualment referent en l’Hospital del Mar. L’activitat va servir perquè cadascuna de les participants pogués mostrar-se tal com és fora dels seus rols habituals: de professional, mare, filla, esposa, amiga, companya, etc.

L’objectiu del taller era esdevenir un espai de reflexió en què cadascuna pogués veure com treballa i acompanya en el dia a dia pacients i familiars en l’etapa de final de vida i com s’acompanya a si mateixa en les trajectòries vitals pròpies. Així mateix, i en relació amb el tema que va centrar la darrera Jornada Sociosanitària de la Fundació Mutuam Conviure, la sessió estava orientada a l’autocura de les professionals.

EAPS, 10 anys acompanyant fins al final de la vida

EAPS Barcelona

Els Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) impulsats per l’Obra Social ‘la Caixa’ completen 10 anys d’activitat acompanyant pacients amb malaltia crònica avançada i el seu entorn durant els processos de final de vida i de dol. Formats per psicòlogues generals sanitàries, en aquesta dècada han donat suport psicològic, emocional i espiritual a més de 150.000 persones i més de 200.000 familiars en les unitats de cures pal·liatives de diferents recursos de la xarxa sanitària, tal i com destaca El Periódico de Catalunya.

EAPS Girona
EAPS Girona

Actualment, existeixen 42 EAPS a tot l’Estat, cinc dels quals operen a Catalunya. Grup Mutuam gestiona des del seus inicis dos d’aquests equips: l’EAPS Mutuam Barcelona, que ha esdevingut l’equip de referència a la nostra ciutat, i l’EAPS Mutuam Girona. La primera avaluació que s’ha fet del programa conclou que en un 90 per cent dels casos l’atenció psicosocial millora els símptomes provocats per la malaltia i que un 92 per cent de les persones ateses qualifiquen l‘atenció com a excel·lent o molt bona.

L’Obra Social ‘la Caixa’ ha dedicat un número especial de la seva publicació ‘En primera persona’ als 10 anys d’atenció integral a persones amb malaltia avançada.

Els Apartaments Güell acullen tertúlies per parlar amb llibertat de la mort

Cartell Tertúlia Vinyasa

En la nostra societat, la mort és un fet encobert i envoltat de tabús, un tema del qual s’evita parlar. Per aquest motiu, l’Equip d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam Barcelona i l’Associació Vinyana proposen una sèrie de tertúlies per abordar de forma lliure i respectuosa aquest tema. L’activitat sorgeix d’una relació de col·laboració nascuda el juny de 2018 entre Grup Mutuam i aquesta associació que té com a missió atendre els aspectes espirituals relacionats amb el procés de morir. L’objectiu és sensibilitzar la societat respecte al tema i promoure una consciència social que ajudi les persones a viure una bona mort.

La propera xerrada serà el 17 de febrer, d’11 a 13 h, a la Biblioteca dels Apartaments Güell (C/ Mare de Déu de la Salut, 45-47, Barcelona) de Grup Mutuam. Hi pot assistir qualsevol persona, però cal inscriure-s’hi prèviament trucant al telèfon 618 281 286.

Busquem voluntaris per acompanyar persones en procés final de vida

Un somriure acompanya EAPS MUTUAM

Ningú he d’estar sol en el procés final de la vida, per això l’Obra Social la Caixa ha confiat als Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) de Barcelona del Grup Mutuam, el projecte “Al final de la vida, un somriure acompanya”, amb l’objectiu de captar voluntaris per acompanyar a persones al Barri de Gràcia de Barcelona que passen per aquest moment difícil de la vida.

Després d’una entrevista amb la coordinadora del projecte, el voluntari passa per un procés de formació orientada a la cura i acompanyament d’aquestes persones, i rep una supervisió constant de la seva tasca per part de les psicòlogues de l’equip.

Si disposes de temps i vols fer-te voluntari, posa’t en contacte amb la coordinadora d’aquest programa, t’esperem!!

Coordinadora: noelia.fernandez@mutuam.com – 630 675 775

Díptic informatiu

Professionals de Mutuam presenten l’entitat i els EAPS en una Missió Internacional Dinamarca – Catalunya

Missió inversa Catalunya - Dinamarca

Un grup de professionals de Grup Mutuam ha participat en una de les sessions de la Missió Internacional Inversa Dinamarca – Catalunya, organitzada a Manresa pel Clúster de Salut Mental Catalunya i Welfare Tech, per presentar l’entitat i la tasca dels Equips d’Atenció Psicosocials (EAPS). Mitjançant aquesta activitat, que es va portar a terme entre el 26 i el 28 de setembre, una delegació d’institucions, empreses i entitats daneses de l’àmbit de la salut mental van visitar centres homòlegs a Catalunya.

 

 

Missió inversa Catalunya - Dinamarca

Les intervencions de Grup Mutuam van ser el dia 26 a l’Hospital de Sant Andreu, a Manresa. La primera, a càrrec del director de l’Àrea Sanitària, Josep Ballester, va servir per presentar el grup Mutuam, com a prestador de serveis sanitaris i d’atenció a la dependència. La segona la van impartir Mireia Bosch, directora de l’Hospital sociosanitari Mutuam Girona, i Marta Argilés, psicòloga dels equips EAPS Barcelona, que van explicar els objectius, organització i sistemes d’avaluació d’aquests equips per donar resposta a les necessitats psicològiques i espirituals dels pacients en situació de malaltia avançada i les seves famílies. A més dels ponents, van assistir a l’acte Neus Saiz, directora de l’Hospital sociosanitari Mutuam Güell; Meritxell Naudeillo, coordinadora dels equips EAPS de Barcelona; i Montserrat Camprubí, directora del Centre Residencial Mutuam Manresa, que ja havia participat en l’anterior  Missió Catalunya-Dinamarca fa tres mesos en qualitat de Directora de la Llar-Residència de salut mental “La Sardana”  de Manresa.

La indispensable atenció psicològica als professionals sanitaris que tenen cura dels pacients en situació de final de vida

Meritxell Naudeillo a la Formació Mèdica Continuada

Meritxell Naudeillo, psicòloga i coordinadora de l’Equip d’Atenció Psicosocial de Mutuam-la Caixa a Barcelona, va impartir la xerrada ‘Atenció psicològica dels professionals que atenen pacients terminals’ en una de les sessions que integren la 28a edició de la Formació Mèdica Continuada de la Fundació Mutuam Conviure. Amb aquesta iniciativa, l’entitat vol contribuir a difondre les bones pràctiques i els models d’excel·lència tant en l’àmbit sociosanitari com en el comunitari mitjançant l’actualització del coneixement dels professionals de diverses disciplines.

Metges, infermers, treballadors socials, terapeutes ocupacionals, psicòlegs… Tots els professionals que es dediquen a cuidar d’altres persones comparteixen el patiment que es deriva de l’acompanyament a pacients terminals. Són moltes les causes que poden generar-lo: una intensa implicació afectiva, la confrontació a preguntes sense resposta, la manca de recursos relacionals a nivell comunicatiu, el pensament en la vulnerabilitat i la mort pròpies, l’exposició a un alt nivell d’estrès, la vivència de la mort d’un pacient com un fracàs, etc. Davant d’això, és fonamental prendre consciència i fer un treball personal d’autoconeixement per assumir les limitacions i cuidar-se.

Entre els professionals que atenen malalts terminals, es donen amb freqüència dificultats emocionals com l’estrès, l’ansietat o la depressió. Menys coneguts però no menys habituals són altres problemes com el síndrome burnout o la fatiga de compassió. El primer es defineix com una resposta a l’estrès laboral crònic, caracteritzat per l’existència d’esgotament emocional, la despersonalització i la baixa realització personal i es pot manifestar en actituds com l’apatia, el cinisme, la suspicàcia o l’hostilitat o en alteracions psicosomàtiques com la fatiga, les palpitacions o els dolors cervicals. Com a factors protectors contra aquest síndrome, destaquen l’increment de la satisfacció personal, el treball en equip i la formació continuada.

Pel que fa a la fatiga de compassió, es defineix com un sentiment de profunda empatia i pena per la persona que pateix, acompanyat del desig de resoldre els seus problemes, i es pot manifestar en la reexperimentació, l’evitació i embotiment psíquic o la hiperactivació. A diferència del Burnout, que és el resultat de l’estrès que sorgeix de la interacció dels professionals amb l’entorn de feina i hi intervenen factors individuals, institucionals i laborals, la fatiga es deriva específicament de la relació entre el professional i el pacient. Com a factors protectors d’aquesta, trobem la capacitat d’obtenir gratificació de la cura que es dona a altres persones i la resiliència.

Autoconeixement i treball compartit

Quan un professional detecta que està patint aquests síndromes, cal que demani suport. Ha de fer un treball per reconèixer seva predisposició o vulnerabilitat, ser capaç d’elaborar pèrdues vitals, evitar les transferències, prendre consciència d’allò que li ressona i, en definitiva, aprendre a cuidar-se. El treball en equip és una de les receptes més eficaces contra aquests problemes emocionals, ja que ens permet reflexionar i compartir punts de vista sobre els pacients amb els companys, complementar l’abordatge del pacient amb els coneixements de professionals d’altres perfils i obtenir suport mutu. La formació continuada per actualitzar i ampliar coneixements també és una eina que ajuda a contrarestar les dificultats que pateixen les persones que cuiden d’altres persones.

Més enllà d’aquestes intervencions lligades a l’àmbit professional, hi ha altres aspectes de la vida social i l’actitud personal que poden contribuir a neutralitzar les fonts de patiments. Cultivar aficions, envoltar-nos de gent “amiga”, compartir les preocupacions, relaxar-se i gaudir del que a un li agrada és important, com també ho és ser capaç de riure d’un mateix i amb altres i ser resilient. Així mateix, el mindfulness o atenció conscient ha emergit en els darrers temps com una eina útil davant de síndromes com el burnout o la fatiga de compassió. Es tracta de parar atenció als pensament, emocions i sensacions i acceptar-los sense jutjar. L’objectiu és treballar l’autocontrol, regular l’estrès diari i ser capaç de centrar l’atenció en l’aquí i l’ara, escapant del que ens provoquen el passat – culpa, ressentiment, depressió, etc. –  i el futur – pors, preocupacions, ansietat, etc.

En definitiva, els professionals que treballen cuidant de pacients en fase avançada han de trobar els mecanismes que els protegeixin del desgast que es deriva de la seva feina. Gaudir del present, no oblidar allò que ens proporciona benestar i compartir temps i preocupacions amb altres persones són, un cop més, bons antídots contra el dolor emocional.

Meritxell Naudeillo

Psicòloga i coordinadora de l’EAPS Mutuam Barcelona

Meritxell Naudeillo: “Segons com afrontes els problemes a la vida, encararàs la teva mort”

Meritxell Naudeillo

El diari Ara va entrevistar el passat 25 de gener Meritxell Naudeillo, coordinadora de l’EAPS (Equips d’Atenció Psico-Social) Mutuam – La Caixa. Acabada de llicenciar en infermeria, aquesta psicòloga de cures pal·liatives va veure que necessitava ajudar els pacients a arribar al final de la vida. Ens sentim orgullosos dels professionals del nostre Grup i, per això, volem compartir la interessant entrevista que li van fer:

Amb només cinc anys ja va haver d’afrontar la mort d’una àvia d’un càncer de fetge. Amb nou anys, dues pèrdues més amb pocs dies de diferència: els altres avis. Als disset anys va perdre un amic per un accident de moto. La Meritxell s’ha hagut d’acostumar des de ben petita a acomiadar-se dels més estimats. Per això des de fa quinze anys ajuda pacients i els seus familiars en el final de la vida. Ara ho fa en el programa d’atenció integral a persones amb malalties avançades que dona servei a diferents hospitals de Barcelona, finançat per l’Obra Social La Caixa.

Com va decidir dedicar-se a les cures pal·liatives?

Vaig acabar la carrera d’infermeria i vaig començar a treballar en una clínica de Barcelona a oncologia. Allà els pacients tenen molts dubtes, la persona que tenen més a prop és la infermera i li fan moltes preguntes. Vaig decidir estudiar psicologia pensant que em donaria eines per poder ajudar-los. Amb el temps veus que et donen tècniques, però que no serveixen de gaire. És una cosa que has de portar dins, i realment ho has de sentir per poder acompanyar la gent en un procés de final de vida.

És un programa integral en què també s’acompanya els familiars?

Sí, un cop el pacient mor, deixem passar un temps i els oferim el suport de dol.

La mort és un tabú?

Sí, se’ns pregunta sovint com explicar-la a persones vulnerables com ara gent gran, nens o persones amb discapacitat. És molt important que tothom ho sàpiga tot des del diagnòstic fins al final. Tendim a protegir els que ens envolten i no en parlem, o diem: “El pare està malalt”. Això encara pot generar més por als nens, que pensen: “El pare estava malalt i es va morir, ¿jo quan em posi malalt també em puc morir?”

El fet de ser creient ajuda a afrontar la mort?

He vist moltes monges i capellans que morien molt espantats pel que passaria després. Fa molta por el que passarà després i no ho sabem. Les seves creences els ajuden, però no és una condició per morir en pau i tranquils.

En què consisteix l’acompanyament?

El pacient se’ns deriva perquè des de l’equip assistencial es considera que hi ha un patiment psicològic i emocional. Però no tots els pacients que moren requereixen el nostre suport, de fet, hi ha diferents maneres d’afrontar-ho. En funció de com afrontes els problemes a la vida, encararàs la teva mort. Si una persona quan té un problema al davant l’evita, davant de la mort farà el mateix. Els psicòlegs en diem que fan una negació. Tenen la informació del diagnòstic, del pronòstic, però és tan dolorosa que l’eviten i fan veure que no passa res. No tots els pacients moren tranquils i en pau. Cadascú mor com viu.

Què fan en aquests casos?

Li donem un espai en què el pacient pugui expressar tot el que sent, el que li preocupa i l’angoixa. Aquest espai crea un vincle terapèutic amb el pacient, de confiança, de pau, tranquil·litat i els anem acompanyant fins als últims dies, juntament amb la família.

De fet vostès ajuden la gent a acomiadar-se…

Evidentment. Per a nosaltres és vital que el pacient es pugui acomiadar de la seva família i la família d’ell, però no és fàcil, perquè és un adeu per sempre i això és molt dolorós. Però intentem crear un clima tranquil, serè, on es puguin dir les coses que queden pendents de dir abans que el pacient ens deixi.

Moltes de les visites les fan a domicili. ¿És diferent poder-se acomiadar a casa que a l’hospital?

Un procés de final de vida a domicili, si es pot, és dels millors, és el més gratificant per al pacient i per a la família. Si hi ha un pacient que està en un procés de negació i només vol curar-se i anar a l’hospital i que l’oncòleg el segueixi visitant, aquest pacient a casa no morirà tranquil, necessitarà proves i un hospital gran on li facin tot fins a l’últim moment. En canvi, si és un pacient que accepta la situació, està tranquil, no pateix i pot fer un bon comiat amb la família, el lloc idoni és el domicili.

És gratificant la seva feina?

T’omple moltíssim. Amb molt poc, ajudes molt. Veus com ajudes famílies que no s’han parlat durant anys a acomiadar-se en l’últim moment. Veus com algú que a l’inici del diagnòstic tenia molta por, acaba morint tranquil i en pau. Però també és una feina molt dura, perquè moltes vegades ens fan preguntes i no tenim respostes.

Com quines?

Sovint et pregunten: “Em moriré?” Tu saps que es morirà i ell també ho sap. Però no li pots dir que sí. És una resposta devastadora en aquell moment. Sempre tenen l’esperança d’algun miracle, d’una salvació, d’algun tractament…

Aquesta feina ensenya a apreciar més la vida?

Sí, treballem molt el fet de no aferrar-nos a les coses materials, ni a les persones. Durant la vida, si aprenem a deixar anar, quan ens morim és molt més fàcil deixar-nos anar. Per exemple, un fill que vol marxar fora a estudiar, deixem-lo anar!

Podeu llegir aquí l’entrevista original al diari Ara.

 

Interessant debat sobre el model d’assistència a la cronicitat en la 1a Jornada EAPS Mutuam Girona

Jornada EAPS Mutuam Girona

Sota el títol “Cap a un model d’assistència a la cronicitat” es va desenvolupar la 1a Jornada EAPS Mutuam 2016, que el 20 d’octubre va reunir a Girona a 204 professionals del món sanitari, sociosanitari i social per reflexionar sobre la importància del suport psicosocial a pacients i famílies. La inauguració va ser a càrrec de Marc Simón, Director Corporatiu de l’Àrea Social de la Fundació Bancària “la Caixa”, de Xavier Gómez-Batiste, Director científic del Programa i de Josep Ballester, Director de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam. A partir de casos concrets, diferents professionals varen compartir les seves experiències en diferents àmbits assistencials (psicologia, medicina, infermeria i treball social) amb una mirada transversal. Així, les dimensions psicosocials de l’atenció a la cronicitat, la necessitat de la continuïtat assistencial en l’atenció del pacient crònic o la valoració social com a eina de prevenció, van ser alguns dels temes tractats.

Us podeu descarregar les ponències i visualitzar les intervencions en vídeo, en aquests enllaços:

  • Dr. Xavier Gómez-Batiste  “Les dimensions psicosocials de l’atenció a la cronicitat”        Ponència PDF  – Vídeo
  • Sra. Marta Soler  “Necessitats psicològiques del pacient crònic”      Ponència PDFVídeo
  • Dra. Marta Pascual  “Estem preparats?”       Ponència PDF Vídeo
  • Sra. Cristina Solé  “La valoració social coma  eina de prevenció”     Ponència PDFVídeo
  • Sra. Lluisa García   “Necessitat de la continuïtat assistencial en l’atenció del pacient crònic”     Ponència PDFVídeo
  • Conferència periodista Marius Serra  “Verbalitzar les emocions”    Vídeo

De la mà de l’escriptor Marius Serra, la ponència “Verbalitzar emocions” va posar punt i final a la jornada; l’experiència de la vida i la pèrdua del seu fill, explicada amb delicadesa i alhora amb força i intensitat, va deixar de manifest la importància d’aquest suport psicosocial, explicat des de la vivència personal.

Paral·lelament a la jornada, va tenir lloc la roda de premsa del presentació del programa EAPS als mitjans de comunicació locals de Girona. La Dra. Mireia Bosch, directora del Programa a Girona i de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, va representar a Mutuam i va compartir taula amb Marc Simón i el Dr. Xavier Gómez Batiste de La Caixa. Una desena de mitjans van venir a cobrir l’acte, entre ells Diari de Girona, El Punt Avui, Tv Girona, Catalunya Ràdio, SER, RNE, La Vanguardia, Rac1, entre d’altres.

Jornada EAPS Mutuam Girona
Un moment de la roda de premsa

 

“Polimedicació de la gent gran i del pacient crònic” – 11a Jornada Sociosanitària Grup MutuamBarcelona - 23 Novembre - Reserva la teva plaça