Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

La professional de Mutuam Núria Rodríguez, en el documental ‘Les pal·liatives’

Núria Rodríguez

La psicòloga de l’EAPS Mutuam – la Caixa Núria Rodríguez és una de les protagonistes del documental ‘Les pal·liatives’, emès el 30 d’octubre en el programa de TV3 Sense ficció. El treball mostra el seguiment d’un equip de cures pal·liatives de Nou Barris. Podeu veure’l aquí.

 

 

 

La psicòloga Sílvia de Quadras intervé en I Jornada Anjana

Jornada Anjana

Sílvia de Quadras, psicòloga de l’EAPS Mutuam Barcelona, va participar el passat 27 de setembre en la I Jornada Anjana, celebrada  a l’Hospital Sant Joan de Deu de Barcelona. Sota el títol “Adolescent i adult jove amb malaltia greu: una intervenció sanitària, social i educativa” l’acte va ser el tret de sortida d’una iniciativa impulsada per l’Institut Català d’Oncologia i l’Hospital Sant Joan de Déu.

Els diferents ponents van abordar qüestions com la presa de decisions en el menor madur, l’adaptació a la pèrdua i com treballar el dol a l’escola i en l’àmbit familiar. L’objectiu del projecte Anjana és dotar d’eines als professionals de l’àmbit educatiu i sanitari perquè puguin cooperar i donar una millor atenció a aquests col·lectius.

 

Professionals de Mutuam presenten l’entitat i els EAPS en una Missió Internacional Dinamarca – Catalunya

Missió inversa Catalunya - Dinamarca

Un grup de professionals de Grup Mutuam ha participat en una de les sessions de la Missió Internacional Inversa Dinamarca – Catalunya, organitzada a Manresa pel Clúster de Salut Mental Catalunya i Welfare Tech, per presentar l’entitat i la tasca dels Equips d’Atenció Psicosocials (EAPS). Mitjançant aquesta activitat, que es va portar a terme entre el 26 i el 28 de setembre, una delegació d’institucions, empreses i entitats daneses de l’àmbit de la salut mental van visitar centres homòlegs a Catalunya.

 

 

Missió inversa Catalunya - Dinamarca

Les intervencions de Grup Mutuam van ser el dia 26 a l’Hospital de Sant Andreu, a Manresa. La primera, a càrrec del director de l’Àrea Sanitària, Josep Ballester, va servir per presentar el grup Mutuam, com a prestador de serveis sanitaris i d’atenció a la dependència. La segona la van impartir Mireia Bosch, directora de l’Hospital sociosanitari Mutuam Girona, i Marta Argilés, psicòloga dels equips EAPS Barcelona, que van explicar els objectius, organització i sistemes d’avaluació d’aquests equips per donar resposta a les necessitats psicològiques i espirituals dels pacients en situació de malaltia avançada i les seves famílies. A més dels ponents, van assistir a l’acte Neus Saiz, directora de l’Hospital sociosanitari Mutuam Güell; Meritxell Naudeillo, coordinadora dels equips EAPS de Barcelona; i Montserrat Camprubí, directora del Centre Residencial Mutuam Manresa, que ja havia participat en l’anterior  Missió Catalunya-Dinamarca fa tres mesos en qualitat de Directora de la Llar-Residència de salut mental “La Sardana”  de Manresa.

La coordinadora d’Infermeria dels EAR de Mutuam intervé en una jornada sobre l’etapa final de vida

Emma Costas Ear Mutuam

Emma Costas, coordinadora d’Infermeria dels Equips d’Atenció Residencial (EAR) de Grup Mutuam, va intervenir com a ponent a la jornada ‘Viatge de final de vida de la trajectòria d’una persona: qui, com i on atenem les seves necessitats’. L’acte, que va tenir lloc a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona el 18 de juny, va ser organitzat per la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives.

Costas va ser la ponent responsable de la intervenció ‘Estació 4: Residència’durant la qual va explicar quins són els objectius d’aquests centres, quin és el perfil dels residents i què els poden oferir els professionals dels Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS), dels Equips d’Atenció Residencial (EAR) i del Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES). Per conèixer algunes de les reflexions que ponents i assistents a l’acte, podeu consultar a Twitter les publicacions fetes amb el hashtag #fidevida2018.

 

Èxit d’assistents al primer Death cafè organitzat a Mutuam

Death cafe Mutuam

La biblioteca dels Apartaments Mutuam Güell va acollir el passat diumenge 17 de juny un Death cafè de dues hores al qual van assistir divuit persones. L’activitat, que se celebrava per primer cop al centre, va estar organitzada per l’EAPS Mutuam i l’associació Vinyana, que promou aquest tipus de trobades, sovint entre persones desconegudes, amb l’objectiu de conscienciar-les sobre la mort per tal d’ajudar-les a aprofitar millor la vida.
Un Death Cafè és un espai de discussió sobre la mort que no està dirigit per cap agenda, ni per objectius o temes. Es tracta d’un grup de discussió, no d’un grup de suport ni terapèutic, i els participants acompanyen la conversa de cafè, te, begudes refrescants i menjars nutritius. L’activitat és no lucrativa i no té intenció de portar les persones a cap conclusió, compra de producte o pla d’acció. L’espai en què ha de tenir lloc ha de ser accessible, respectuós i confidencial. La sessió dels Apartament Mutuam Güell va tenir tant èxit que ja hi ha llista d’espera per a la propera, que s’organitzarà a finals de juliol.

 

Professionals de Grup Mutuam participen en el Congreso Internacional de la Sociedad Española de Cuidados Paliativos a Vitòria

Congrés SECPAL Vitòria

Dotze professionals de diferents recursos del Grup Mutuam van assistir, entre el 7 i el 9 de juny,  al “XII Congreso Internacional de la Sociedad Española de Cuidados Paliativos. SECPAL 2018”, que va celebrar-se a Vitòria-Gasteiz. En total, van presentar-hi 8 pòsters, un dels quals, fet conjuntament per Grup Mutuam i l’Hospital de Sant Pau, va quedar finalista: La autoconciencia emocional del profesional que atiende al paciente con enfermedad avanzada y terminal y a sus familiares.

D’altra banda, la doctora Maribel Esquerdo, metgessa de l’equip de PADES Gràcia de Mutuam, va presentar una comunicació oral titulada Los ERESS, una herramienta para difundir la bioética. La resta de professionals de PADES que hi van assistir van ser Montse Luna, metge de PADES Manso, Mariano Bafi, metge de PADES Guinardó, Luijo Gallardo, metge de PADES Esquerra de l’Eixample, Cristina Garcia, infermera de PADES Manso, Beatriz Madueño, infermera de PADES Nit, i Pepa Romero, directora del servei PADES. De l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, hi va anar la infermera Sonia Gispert, mentre que dels Equips d’Atenció Psicosocial hi van anar Clara Fraguell i Marta Juanola, psicòlogues de l’EAPS Girona, Helena Villar, psicòloga dels EAPS Barcelona, i Maria Rufino, psicòloga de l’EAPS Hospital de Sant Pau.

Podeu consultar aquí els pòsters presentats pels professionals de Grup Mutuam:

 

La psicòloga Meritxell Naudeillo participa a la I Jornada de Psicologia Pal·liativa de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives

Naudeillo a Jornada Psicologia Pal·liativa

La psicòloga i coordinadora dels EAPS Mutuam Barcelona, Meritxell Naudeillo, va intervenir com a ponent a la I Jornada de Psicologia Pal·liativa de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives celebrada el passat 25 de maig a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. L’objectiu de l’acte, després de 25 anys de trobades mensual, era crear un espai per compartir i debatre abordatges específics de la psicologia en el context d’atenció a persones en situació de malaltia avançada i de final de vida.

Naudeillo va participar en una taula dedicada a les especificitats de l’atenció psicològica en malalts no oncològics per tractar concretament l’atenció a pacients amb insuficiència d’òrgan avançada. La jornada, que va comptar amb el suport de l’Obra Social “la Caixa”, està dirigida a professionals de la Psicologia i altres professionals i estudiants implicats i/o amb interès en l’àmbit de les Cures Pal·liatives.

Professionals de Mutuam participen en l’Escola de Cuidadors

Escola cuidadors EAPS

L’Obra Social “la Caixa” ha creat una Escola de Cuidadors, un espai en el qual s’atenen les famílies i voluntaris que tenen contacte amb persones amb malalties avançades al final de la vida. Diverses professionals de Grup Mutuam han participat de forma activa a l’àrea docent d’aquesta. L’objectiu és dotar d’eines a les persones, tant familiars com voluntàries, que acompanyen altres persones en el procés de final de vida. Les sessions s’impartiran a l’Espai Caixa Bonanova, a Barcelona.

Amb bloc temàtics comuns a cuidadors i voluntaris però adaptats a cada col·lectiu, les formacions inclouen tallers i conferències que aborden qüestions com el confort físic, emocional i espiritual a la persona atesa, tècniques de relaxació i autocura per al cuidador i el dol. A més, l’escola inclou un Espai de suport per construir xarxes de confiança entre els cuidadors. La previsió és que el programa funcioni durant tot l’any i que incrementi la seva activitat docent i d’espai lúdic per els cuidadors de forma progressiva. Les professionals de Grup Mutuam que hi participen formen part de l’Equips EAPS Mutuam Barcelona, el Programa d’Atenció a Persones amb Malaltia avançada i els seus Familiars promogut per Obra Social “la Caixa” des de fa gairebé una dècada.

La gestió de la informació sobre la malaltia i la mort amb els infants

Dol infants

En el marc de la formació “Atenció psicosocial al final de la vida”, dirigida als professionals dels centres receptors dels Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) del Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades, finançat per la Fundació Obra Social La Caixa, i organitzada pel Grup Mutuam, Sílvia de Quadras, psicòloga, pertanyent a un dels equips que gestiona l’entitat a Barcelona, va parlar sobre el maneig de la informació amb infants. L’acte va celebrar-se al Palau Macaya  a Barcelona.

Mai no és fàcil parlar de la malaltia o la mort quan ens referim a algú proper, però el problema s’agreuja quan amb qui s’ha de tractar aquestes qüestions és un infant. Es tendeix a creure que no ho entendran, que els farà patir, que no estan preparats per fer front a conceptes que ja són prou dolorosos per als adults. És per tot això que sovint l’estratègia que es fa servir davant la defunció o malaltia greu d’un familiar o amic del nen o nena és, amb la millor de les intencions, la d’ocultar o edulcorar la informació. Tanmateix, això no té gaire sentit si es té en compte que les coses no necessiten un nom per existir i que el pensament imaginari pot ser encara més aterrador que la realitat. Així doncs, el millor que es pot fer amb els menors és informar-los de la veritat, però d’una forma adequada per a ells.

Quan es tracta de comunicar a un nen o nena que algú del seu entorn proper pateix una malaltia greu, allò recomanable és fer-ho tan aviat com sigui possible, però oferint la informació progressivament, amb paraules que comprenguin i frases senzilles. Se’ls ha de facilitar que facin les preguntes que necessitin. Se’ls ha d’explicar la gravetat de la malaltia, però tenint en compte la realitat que poden assumir, ja que potser no cal explicar-los tota la veritat. En paral·lel, s’ha de procurar mantenir les rutines habituals i normalitzar les seves emocions, acollir-les i consolar-les. És important informar de la situació al centre escolar i posar límits als comportament inadequats que pugui tenir l’infant. En contra del que de vegades es creu, cal deixar-lo que visiti la persona malalta.

Explicar la mort

Les pautes en una situació de defunció són similars. Cal informar el nen o nena de la mort del familiar al més aviat possible i ho ha de fer una persona propera. Després de trobar un espai tranquil i privat, s’ha de donar tota la informació sense fer servir eufemismes i procurant mantenir un to de veu calmat. Depenent de l’edat del menor, haurem d’explicar-li el significat de la mort. També és convenient parlar amb ell o ella de les possibles reaccions que pot experimentar i facilitar que expressi les seves emocions. És força estesa la creença que és millor deixar la canalla de banda en les trobades d’adults, sobretot en situacions emocionalment complexes. Tanmateix, és important incloure’ls en els actes i reunions familiars i deixar-los que participin en els rituals d’acomiadament, si així ho volen, a més d’ajudar-los a preparar aquest acomiadament.

La forma d’afrontar aquesta situació tindrà a veure amb l’edat i maduració cognitiva del nen o nena, que afectaran el seu grau de comprensió de la mort. Així, si bé es tendeix a protegir de manera especial els més petits, el cert és que l’edat més dificultosa és a partir dels deu anys, perquè és quan se’n té una comprensió completa i quan es connecta aquesta pèrdua amb la pròpia mort, fet que els trastorna molt. En canvi, fins als dos anys, no tenen cap percepció de la mort. A partir d’aquí i fins als cinc, els infants en fan una interpretació que sol comportar que la vegin com un fenomen similar a dormir, temporal i reversible, i que pensin que la persona continua vivint d’alguna altra forma. Entre els sis i els 9 anys, solen personificar la mort en esperits i fantasmes, la veuen com a definitiva i els espanta, però no com a universal, de manera que creuen que els pot passar a altres però no a ells. Això depèn de cada nen o nena i, per tant, és important que parlem de la mort per saber quina interpretació en fan i poder gestionar millor la situació.

En qualsevol cas, si els adults de l’entorn de l’infant no es veuen capaços de gestionar la situació, poden recórrer a l’ajut d’un especialista. Als equips EAPS de Mutuam a Barcelona, els psicòlegs i les psicòlogues atenen, si s’escau, aquells infants que presenten un dol complex relacionat amb pacients familiars (pare, mare, germans o avis) atesos pels serveis de referència (PADES i/o  hospitals de referència). A més, l’EAPS Mutuam Barcelona també disposa d’un grup expert de dol d’adolescents que han viscut una pèrdua parental o d’un germà, que està obert a qualsevol usuari de Barcelona.

La gestió de les emocions en l’atenció psicosocial al final de la vida

Gestio emocions EAPS MUTUAM

Sílvida de Quadras i Noèlia Fernández, professionals de Grup Mutuam, van impartir la xerrada “Gestió de les pròpies emocions” en el marc del curs Atenció Psicosocial al final de la vida. Aquesta formació, impulsada pels EAPS de Mutuam – la Caixa, va tenir lloc al Palau Macaya. 

Les emocions juguen un paper important en el nostre benestar i la nostra salut, però també en el desenvolupament de la nostra feina. Això és especialment remarcable en el cas dels professionals de l’àmbit sanitari i sociosanitari, que han de tractar amb persones en situacions sovint complexes així com amb un elevat malestar emocional. Les emocions són producte tant de la interacció amb l’entorn com de la manera com interpretem i/o afrontem les situacions, i són capaces d’alegrar-nos o arruïnar-nos el dia.

Les emocions es poden distingir en bàsiques i secundàries. Les primeres, entre les quals hi ha l’alegria, la tristesa, la ràbia o la por, són intrínseques a l’ésser humà, mecanismes biològics molt primitius amb els quals naixem. Les segones, en canvi, requereixen un aprenentatge, són més complexes i sorgeixen a partir de la combinació de les bàsiques. Parlem, per exemple, de l’avorriment, la vergonya, la culpabilitat o la gelosia. Una adequada gestió de les emocions, siguin del tipus que siguin, permet als professionals un veritable trobament amb el pacient. En aquest sentit, és important ser proactiu, identificar-les i retornar-les. Però, com s’aconsegueix això?

Estrès, un mecanisme d’activació

L’estrès apareix freqüentment en les nostres vides i té un gran impacte a la feina. No es tracta d’una emoció, sinó d’un procés de resposta del nostre organisme als esdeveniments ambientals i psicològics que percep com amenaçadors. Forma part de les nostres vides i està implicat en els mecanismes psicològics de l’adaptació. Podem dir que, si bé com a repte o desafiament és positiu, ja que ens activa i motiva, en excés desorganitza la conducta de la persona i la fa més propensa a les malalties i els estats emocionals negatius. Parlem, llavors, de distrès, una emoció que disminueix el benestar. Davant d’aquest, reaccionem amb respostes a tres nivells relacionats entre ells: el fisiològic, el cognitiu i el motor.

A nivell fisiològic, cal treballar l’autoconsciència i l’equilibri emocional mitjançant tècniques com la meditació o l’escriptura reflexiva. Pel que fa al cognitiu, hem d’entendre’ns, identificant i gestionant les emocions. Podem diferenciar entre els pensaments adaptatius  – objectius, realistes, que faciliten aconseguir els propòsits i originen emocions adequades a la situació –, neutres – que no interfereixen ni incideixen en les emocions, ni comportaments davant d’una situació – i els improductius – que distorsionen la realitat o la reflecteixen parcialment i originen emocions no adequades.

Aquests darrers són els que ens porten a centrar-nos en els aspectes més negatius de las situacions, a posar-nos en el pitjor escenari de futur possible, així com a magnificar la responsabilitat pròpia en allò que surt malament. Per això, és fonamental portar a terme una reestructuració cognitiva, modificant-los mitjançant informació objectiva, donant-nos instruccions positives, marcant-nos objectius realistes (cal ser conscient que els professionals tenen límits) i generant pensaments alternatius incompatibles amb els recurrents.

Curs EAPS al Palau Macaya
Curs EAPS al Palau Macaya

La importància de cuidar-se

Pel que fa a les respostes a nivell motor, és essencial que els professionals adoptin hàbits d’autocura. En aquest sentit, cal buscar informació actualitzada, adoptar mesures preventives, incrementar les conductes d’apropament als usuaris, fer més activitats lúdiques o entrenar habilitats concretes com aprendre a dir ‘no’ o la comunicació assertiva, entre d’altres. Com a mesures preventives, alguns hàbits efectius són assumir una càrrega de feina sostenible, practicar la meditació, l’escriptura reflexiva o el mindfulness, fer tallers específics d’autocura o formació continuada, reservar 30 minuts del dia per fer alguna activitat gratificant, afavorir els vincles familiars i socials, solucionar els problemes amb els altres en comptes de tolerar-los, donar-se permisos, delegar o dormir bé.

Els professionals que tenen cura de persones que experimenten un gran dolor i patiment desenvolupen sovint fatiga per compassió. Es tracta d’un tipus d’estrès derivat de la relació terapèutica, de l’empatia i el compromís emocional amb el pacient, que pot erosionar la relació amb aquest i que es produeix quan hi ha una manca de recursos per gestionar el patiment. La satisfacció de la compassió, que és el plaer de treballar ajudant els altres, pot contrarestar el risc de fatiga.

En general, cal tenir en compte que l’emoció no depèn de la situació que vivim sinó de la interpretació que en fem. També hem de tenir present que les alteracions emocionals són útils com a senyals que ens indiquen que alguna cosa no va bé i que ens estimulen a buscar solucions. Així, l’autocontrol no vol dir eliminar les emocions sinó trobar estratègies per contenir-les.