Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

El CEA renova parcialment els seus membres

CEA 2019

El Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) de Grup Mutuam va renovar part dels seus membres electes en la darrera reunió ordinària, el passat 25 d’abril. A la trobada, hi van assistir tant els membres electes entrants i els que sortien.

L’elecció dels nous membres es va fer per consens dins del CEA entre totes les candidatures que havies resposta a una convocatòria oberta a tot l’equip professional del Grup.  Tal com preveu el reglament, es van tenir en compte en la valoració d’aquestes els criteris d’interès, sensibilitat i formació específica prèvia en Bioètica.

La presidenta del CEA, la doctora Maribel Esquerdo, havia enviat la convocatòria de renovació als diferents membres i serveis del grup i, després de rebre les candidatures, en la reunió ordinària del 21 de març, es va decidir per consens quines serien les persones candidates per ocupar les vacants. Així, d’una banda, les professionals que són baixa del Comitè són: Núria Porcel, treballadora social i directora de Les Franqueses; Alícia Nogue, DUI i coordinadora d’infermeria de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona; Anna Escolà, psicòloga de l’equip EAPS de Barcelona; i Montse Espier, metgessa i coordinadora mèdica de l’EAR. De l’altra, les persones que s’hi incorporen són: Meritxell Naudeillo, psicòloga, DUI, i coordinadora dels EAPS Barcelona;  Sebastian Fradejas, metge de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell; Alba Ruiz, treballadora social de Mutuam Manresa; Letícia Ortigosa, metgessa de l’EAR; Yolanda Domenech, gerocultora i coordinadora d’auxiliars de Vila-seca; i Marta Soler, neuropsicòloga de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona.

El Comitè d’Ètica Assistencial finalitza el 2018 amb el 88% dels objectius assolits

Comitè Ètica Assitencial

El Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) de Grup Mutuam va tancar el 2018 havent assolit el 88 per cent dels objectius que s’havia marcat, tal i com recull la memòria d’activitats que acaba d’elaborar. Aquest òrgan consultiu i deliberatiu especialitzat en el camp de la bioètica i a l’abast dels diferents professionals de l’entitat es va reunir 9 cops en sessió ordinària, va desenvolupar 7 activitats de forma completa, va deliberar sobre 5 casos que se li havien plantejat i va impartir 1.285 hores de docència a 108 professionals durant l’any passat.

Pel que fa a les activitats completades, el 2018 el CEA va elaborar una guia de recomanacions sobre l’Abordatge ètic de la sexualitat en els centres residencials i va impartir una sessió clínica centrada en aquest tema, va crear una guia d’actuacions en cas de defunció, va confeccionar un document explicant un estudi sobre l’Abordatge de la intimitat, va fer difusió de recomanacions sobre el rebuig de tractament i va impartir 18 sessions (60 hores) formatives a 68 professionals que formen part dels ERESS. A més, es va dedicar la darrera edició de la Jornada Residencial del Grup Mutuam a l’abordatge ètic en la pràctica assistencial i la doctora Maribel Esquerdo, presidenta del CEA, va presentar una comunicació oral en el XII Congrés internacional SECPAL titulada “Los ERESS, una herramienta para difundir la Bioética”.

Totes aquestes accions responien a la voluntat d’assolir els objectius que el CEA es va marcar per al 2018: promoure i facilitar l’abordatge dels temes ètics en els diferents centres i serveis del Grup Mutuam, promoure els Espais de Reflexió Ètica (ERESS), donar a conèixer el propi Comitè, deliberar i fer recomanacions sobre els casos que se li presentin i millorar la capacitació ètica dels seus membres i de la resta de professionals de l’entitat.

Format per 15 vocals de diferents perfils i estaments de Grup Mutuam, el CEA es va crear el 2009 per promoure el debat interdisciplinari i transversal dels casos que els formuli qualsevol professional de l’entitat. Un cop exposat el cas i deliberats els aspectes ètics que planteja, l’òrgan n’elabora un informe no vinculant, amb les recomanacions consensuades, que s’envia a l’equip que l’ha presentat.

Terribas: “Com a societat ens falta encara madurar força en el respecte a l’autonomia de les persones”

Núria Terribas

Núria Terribas, com a jurista especialitzada en el camp de la bioètica i el biodret és assessora externa del Comitè d’Ètica Assistencial de Grup Mutuam. Actualment, és la directora de la Fundació Grífols i de la Càtedra de Bioètica – Fundació Grifols UVIC-UCC i, entre el 1999 i el 2014, ho va ser de l’Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull.

Quant temps fa que formes part del Comitè d’Ètica Assistencial de Grup Mutuam i com hi vas arribar?

Vaig incorporar-me al Comitè l’any 2009, en els seus inicis, a petició del llavors director assistencial, el Doctor Arturo Míguez. Els primers contactes varen ser pel fet que des de Mutuam es va demanar formació en bioètica a l’Institut Borja de Biòetica, entitat que jo llavors dirigia, i vaig estar fent alguna sessió de formació per als futurs membres del CEA, a les instal·lacions del carrer Ausiàs March i al centre de Collserola. Després ja es va constituir formalment el Comitè i em van demanar d’incorporar-me com a membre extern i assessor en les qüestions ètic-legals. A partir d’aquí, vàrem començar la dinàmica de reunions periòdiques i ja portem 9 anys!

Com definiries la funció del Comitè en el marc de Grup Mutuam?

Crec que és una peça clau de suport als professionals, juntament amb els Espais de Reflexió Ètica en Serveis Socials (ERESS), que s’han anat creant en els darrers anys. En la tasca diària dels diferents dispositius de Mutuam sorgeixen quantitat de situacions que posen en conflicte diferents valors i principis ètics, i el fet de poder recórrer a un grup interdisciplinari de persones en el qual exposar el cas o la problemàtica i poder debatre en comú els diferents aspectes del cas, tot cercant un consell o recomanació de com procedir, dona tranquil·litat i alleujament als professionals que consulten.

Quin tipus de casos heu tractat?

Hem tractat de tot. Des de problemàtiques referents a qüestions com l’alimentació de persones amb dificultats de deglució a conflictes familiars amb la dinàmica de funcionament dels centres, el respecte a les relacions íntimes entre residents, a l’atenció pal·liativa domiciliària, a dificultats dels EAR en la seva tasca de suport a residències, a conflictes per patologia psicogeriàtrica amb comportaments agressius, etc.

Han evolucionat el tipus de temes al llarg del temps?

Hi ha problemàtiques que són recurrents i que sorgeixen sobretot per conflictes amb les famílies que no acaben d’entendre que han de respectar les opcions personals del resident però alhora també la normativa interna i els criteris de millor benefici per a la persona en les decisions dels professionals. Alhora, l’evolució de les persones que atén Mutuam cap a demències més o menys evolucionades també és font de dificultats sovint en la presa de decisions i posen en debat l’autonomia i la beneficència, en diàleg amb les famílies.
Diríem que el CEA i els ERESS ajuden en la resolució de casuística ja coneguda i nova alhora, amb variables que fan que cada cas sigui diferent i únic, malgrat es puguin seguir unes pautes generals.

Quins casos t’han cridat més l’atenció?

És difícil concretar o esmentar un cas específic, doncs el CEA en aquests anys n’ha vist molts. Diria que destaca com a més habitual la problemàtica amb les famílies i això vol dir que com a societat ens falta encara madurar força en el respecte a l’autonomia de les persones, siguin grans o no, respectant les seves preferències o valors, que es tendeixen a obviar i a voler imposar el criteri familiar.

Quin paper han de jugar els comitès d’ètica en l’àmbit sociosanitari i assistencial? Se’ls dona prou importància?

Diria que ens els darrers 10 anys s’ha generalitzat força la creació d’aquests tipus d’òrgans, també en l’àmbit sociosanitari, quan històricament havien estat més propis de grans hospitals on semblava que es donaven amb més freqüència conflictes de limitació de tractaments, final de vida, etc. En canvi, el context residencial i sociosanitari està farcit de problemàtiques ètiques que demanen també suport als professionals, a qui cal formar per saber-los identificar i plantejar adequadament.
És cabdal que les gerències i direccions assistencials hi creguin, donin suport a aquests òrgans i promoguin la formació en aspectes ètics dels professionals, ja que això els dona credibilitat i un plus de qualitat en els serveis que ofereixen a la ciutadania.

Quins creus que són els principals reptes en relació a l’ètica que hauran d’afrontar en els propers anys les organitzacions d’aquest àmbit?

Crec que clarament els reptes més difícils vindran de la mà de la cronicitat, l’envelliment encara més manifest de la població, la supervivència amb pèrdua de qualitat de vida i competència compromesa per pèrdua de capacitat cognitiva. Tot plegat ens presenta un horitzó de persones molt vulnerables i dependents, famílies que no les podran atendre i que confiaran al món sociosanitari i residencial la cura dels seus familiars. L’interrogant més gran és si serem capaços de generar prou recursos per atendre la demanda creixent i si en farem un ús responsable i amb criteris d’equitat.

Com valores la teva participació en el Comitè d’Ètica de Grup Mutuam?

Extraordinàriament enriquidora. Certament tots aquests anys en el CEA, diferent en alguns aspectes d’altres CEAs hospitalaris dels quals formo part, m’han permès conèixer una realitat diferent com és la del món residencial i sociosanitari, d’una entitat que ofereix un ventall de serveis assistencials molt variat i que, d’igual manera, ha de fer front a casuística molt diversa i en què la part social dels problemes sovint és més rellevant que la clínica.
Agraeixo ben sincerament la confiança de Mutuam en la meva persona i espero poder seguir aportant el meu granet de sorra en aquesta gran tasca.

Grup Mutuam presenta un pòster sobre sexualitat a la Jornada dels Comitès d’Ètica de Catalunya

Jornades Comitès d'Ètica

Professionals de Grup Mutuam van participar el 24 de novembre en la XII Jornada dels Comitès d’Ètica de Catalunya, titulada “Responsabilitat social”, que va tenir lloc a l’Auditori Josep Irla de Girona. A la trobada sobre bioètica, que celebrava el seu 25 aniversari, hi van presentar un pòster sobre “L’abordatge ètic de la sexualitat en la gent gran institucionalitzada”.

E. Buxadera Gómez, psicòleg i director de la Residència Jaume Nualart, M. Esquerdo Bellmunt,  metgessa d’un PADES, i N. Porcel Molina, treballadora social i directora de la Residència Les Franqueses, han estat els membres del Comitè d’Ètica Assistencial del Grup Mutuam responsables de presentar el pòster, que es va plantejar a partir de la detecció de la necessitat d’un abordatge ètic d’aquesta qüestió. De fet, dels 67 casos que s’han presentat a aquest òrgan consultiu des de la seva creació, el 2009, 12 estaven relacionats amb temàtica sexual. Després de sotmetre-ho a deliberació, el CEA ha elaborat un seguit de recomanacions que podeu consultar aquí. Entre aquestes, destaquen que caldria considerar que les persones amb demència també poden prendre decisions respecte a la seva sexualitat i que s’hauria de formar els professionals en l’atenció a la sexualitat per disminuir l’angoixa dels implicats.

Ara fa 25 anys, es va elaborar l’Ordre d’acreditació dels Comitès d’Ètica Assistencial, la norma que impulsa la seva creació en l’àmbit sanitari. La confluència creixent de la medicina i l’ètica llavors i la necessària reflexió sobre les decisions, actuacions i actituds en el camp de les ciències de la salut que implicava, va portar el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya a emprendre diverses accions relacionades amb la bioètica.