Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

La gestió de les emocions en l’atenció psicosocial al final de la vida

Gestio emocions EAPS MUTUAM

Sílvida de Quadras i Noèlia Fernández, professionals de Grup Mutuam, van impartir la xerrada “Gestió de les pròpies emocions” en el marc del curs Atenció Psicosocial al final de la vida. Aquesta formació, impulsada pels EAPS de Mutuam – la Caixa, va tenir lloc al Palau Macaya. 

Les emocions juguen un paper important en el nostre benestar i la nostra salut, però també en el desenvolupament de la nostra feina. Això és especialment remarcable en el cas dels professionals de l’àmbit sanitari i sociosanitari, que han de tractar amb persones en situacions sovint complexes així com amb un elevat malestar emocional. Les emocions són producte tant de la interacció amb l’entorn com de la manera com interpretem i/o afrontem les situacions, i són capaces d’alegrar-nos o arruïnar-nos el dia.

Les emocions es poden distingir en bàsiques i secundàries. Les primeres, entre les quals hi ha l’alegria, la tristesa, la ràbia o la por, són intrínseques a l’ésser humà, mecanismes biològics molt primitius amb els quals naixem. Les segones, en canvi, requereixen un aprenentatge, són més complexes i sorgeixen a partir de la combinació de les bàsiques. Parlem, per exemple, de l’avorriment, la vergonya, la culpabilitat o la gelosia. Una adequada gestió de les emocions, siguin del tipus que siguin, permet als professionals un veritable trobament amb el pacient. En aquest sentit, és important ser proactiu, identificar-les i retornar-les. Però, com s’aconsegueix això?

Estrès, un mecanisme d’activació

L’estrès apareix freqüentment en les nostres vides i té un gran impacte a la feina. No es tracta d’una emoció, sinó d’un procés de resposta del nostre organisme als esdeveniments ambientals i psicològics que percep com amenaçadors. Forma part de les nostres vides i està implicat en els mecanismes psicològics de l’adaptació. Podem dir que, si bé com a repte o desafiament és positiu, ja que ens activa i motiva, en excés desorganitza la conducta de la persona i la fa més propensa a les malalties i els estats emocionals negatius. Parlem, llavors, de distrès, una emoció que disminueix el benestar. Davant d’aquest, reaccionem amb respostes a tres nivells relacionats entre ells: el fisiològic, el cognitiu i el motor.

A nivell fisiològic, cal treballar l’autoconsciència i l’equilibri emocional mitjançant tècniques com la meditació o l’escriptura reflexiva. Pel que fa al cognitiu, hem d’entendre’ns, identificant i gestionant les emocions. Podem diferenciar entre els pensaments adaptatius  – objectius, realistes, que faciliten aconseguir els propòsits i originen emocions adequades a la situació –, neutres – que no interfereixen ni incideixen en les emocions, ni comportaments davant d’una situació – i els improductius – que distorsionen la realitat o la reflecteixen parcialment i originen emocions no adequades.

Aquests darrers són els que ens porten a centrar-nos en els aspectes més negatius de las situacions, a posar-nos en el pitjor escenari de futur possible, així com a magnificar la responsabilitat pròpia en allò que surt malament. Per això, és fonamental portar a terme una reestructuració cognitiva, modificant-los mitjançant informació objectiva, donant-nos instruccions positives, marcant-nos objectius realistes (cal ser conscient que els professionals tenen límits) i generant pensaments alternatius incompatibles amb els recurrents.

Curs EAPS al Palau Macaya
Curs EAPS al Palau Macaya

La importància de cuidar-se

Pel que fa a les respostes a nivell motor, és essencial que els professionals adoptin hàbits d’autocura. En aquest sentit, cal buscar informació actualitzada, adoptar mesures preventives, incrementar les conductes d’apropament als usuaris, fer més activitats lúdiques o entrenar habilitats concretes com aprendre a dir ‘no’ o la comunicació assertiva, entre d’altres. Com a mesures preventives, alguns hàbits efectius són assumir una càrrega de feina sostenible, practicar la meditació, l’escriptura reflexiva o el mindfulness, fer tallers específics d’autocura o formació continuada, reservar 30 minuts del dia per fer alguna activitat gratificant, afavorir els vincles familiars i socials, solucionar els problemes amb els altres en comptes de tolerar-los, donar-se permisos, delegar o dormir bé.

Els professionals que tenen cura de persones que experimenten un gran dolor i patiment desenvolupen sovint fatiga per compassió. Es tracta d’un tipus d’estrès derivat de la relació terapèutica, de l’empatia i el compromís emocional amb el pacient, que pot erosionar la relació amb aquest i que es produeix quan hi ha una manca de recursos per gestionar el patiment. La satisfacció de la compassió, que és el plaer de treballar ajudant els altres, pot contrarestar el risc de fatiga.

En general, cal tenir en compte que l’emoció no depèn de la situació que vivim sinó de la interpretació que en fem. També hem de tenir present que les alteracions emocionals són útils com a senyals que ens indiquen que alguna cosa no va bé i que ens estimulen a buscar solucions. Així, l’autocontrol no vol dir eliminar les emocions sinó trobar estratègies per contenir-les.

El voluntariat en l’acompanyament del pacient avançat

Maria Rufino a la sessió dels EAPS

En el marc del curs “Atenció psicosocial al final de la vida”, Maria Rufino, psicòloga de l’Equip d’Atenció Psicosocial de Mutuam, va impartir una sessió sobre les motivacions de les persones voluntàries i la importància de la seva autocura en el marc dels equips que atenen pacients avançats. La formació, impulsada pels EAPS de Mutuam – la Caixa, té lloc al Palau Macaya.

Sentim a dir sovint que vivim en una societat individualista, en què cadascú va a la seva sense preocupar-se dels altres ni de l’entorn que habita. Tanmateix, les xifres demostren que el voluntariat és un fenomen creixent, del qual participen cada cop més persones i en el qual s’hi van incorporant tasques més diverses. Un dels camps en què ja fa uns anys que trobem voluntaris i voluntàries és en el de l’acompanyament a pacients avançats. L’Associació Espanyola contra el Càncer coordina programes de voluntariat amb malalts que es troben al seu domicili, però també en hospitals o unitats de cures pal·liatives, com és el cas de l’Hospital de Sant Pau o l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, on col·laboren amb els Equips d’Atenció Psicosocial de Mutuam – la Caixa.

Sentir-se bé, ajudar els altres, fer alguna cosa per la societat… Són diversos els motius que porten una persona a dedicar una part del seu temps a acompanyar desinteressadament un desconegut. Si bé és cert que en molts casos la motivació no és altra que voler compartir una estona amb persones que ho estan passant malament, ens podem trobar sovint motius com l’agraïment, que és el que es produeix quan algú ha patit de prop una situació similar a la del pacient i vol retornar el que han fet per ell ajudant una altra persona. Tampoc no és pas estrany que l’acció del voluntari respongui a ferides emocionals pròpies que no han estat sanades i de les quals és possible que ell mateix no sigui conscient. En aquests casos, cal poder treballar-les abans de continuar amb la tasca de voluntariat.  També serà especialment necessari un acompanyament dels voluntaris per part dels responsables dels programes, que hauran de estar pendents del possible patiment o impacte que els generi la tasca que porten a terme.

Selecció i supervisió del voluntariat

Davant d’aquesta varietat de motivacions i de les diferents situacions que se’n poden derivar, pren especial rellevància la selecció inicial dels voluntaris, però també la supervisió un cop comencen a desenvolupar les seves funcions. És important cuidar-los i que es cuidin emocionalment en situacions que els poden impactar. L’autocura consisteix en que el voluntari s’adoni que alguna emoció s’ha activat dins seu i que aprofiti per aprofundir-hi. Pot ser una porta d’entrada que ens serveixi per escoltar la història que hi ha d’aquella emoció i per treballar-la. L’autocura es pot portar a terme mitjançant l’escriptura reflexiva, compartint com ens sentim amb els altres i deixant-nos anar, sent capaços de desconnectar i trobar allò que ens ajuda a evadir-nos, etc. Cada voluntari ha de descobrir la tècnica o tècniques que millor li funcionin per protegir-se.

No obstant això, des de fora, els responsables dels programes dels quals formin part les persones voluntàries i els professionals de l’equip en què col·laboren també han de supervisar-los i saber com se senten, detectant si hi ha cap anomalia. En alguns casos, per exemple, se’ls demana que escriguin correus electrònics explicant com estan vivint l’experiència i se’ls convoca regularment a reunions on es fa una devolució d’aquest seguiment. És una manera d’acompanyar-los en les emocions que estan sentint.

En qualsevol cas, és important que existeixi la figura del coordinador de voluntariat, que ha de procurar, conjuntament amb la resta de professionals, que els voluntaris, tot i que facin funcions molt diferents, es percebin com una part més de l’equip. En aquest sentit, és fonamental que es generi una comunicació fluïda i un clima de confiança.

Sigui com sigui, cal dedicar esforços a tenir cura dels voluntaris i voluntàries, ja que juguen un paper molt important en l’atenció als malalts avançats, ben diferenciat i complementari al que fan els professionals. Esdevenen una glopada d’aire fresc i, per a molts pacients, són la finestra per la qual escapar durant una estona de la malaltia i poder connectar amb altres aspectes de la seva vida.

Com donar males notícies en l’àmbit de la salut?

Anna Escolà a la Jornada d'Atenció Psicosocial

En el marc del curs ‘Atenció psicosocial al final de la vida’, la psicòloga Anna Escolà va impartir el passat 25 de maig una sessió titulada ‘Comunicació: com donar males notícies’. Organitzada pels Equips d’Atenció Psicosocial de Mutuam, dels quals forma part Escolà, i en col·laboració amb l’Obra Social La Caixa, la formació té lloc al Palau Macaya, a Barcelona.

Els professionals de l’atenció sanitària es troben molt sovint davant del tràngol d’haver de donar males notícies als pacients. Des de la psicologia social, s’ha constatat que en general les persones tendim a evitar haver de comunicar aquelles informacions que preveiem que suposaran un impacte emocional negatiu per al receptor i que això neix de les pròpies pors de sentir el contagi emocional. És el que es coneix com a MUM (Mum about Undesirable Messages), un fenomen en què els professionals sanitaris no poden permetre’s veure’s immersos. En aquest sentit, existeixen metodologies i protocols que els poden ajudar a fer front a aquestes situacions tan incòmodes i complexes.

Abans de veure com donar males notícies, el primer que cal tenir en compte és que, d’acord amb la llei d’autonomia del pacient, el destinatari de la informació és el propi pacient i només ell pot decidir quines altres persones poden conèixer sobre el seu estat de salut. Per tant, cal evitar el model paternalista, tan present en el nostre entorn cultural. Un altre aspecte que és important que ens plantegem és quin tipus de professional som en relació a la nostra actitud i les nostres habilitats. Ens hem de preguntar si som empàtics (escolto i entenc el pacient i li ho demostro?), si som congruents i autèntics (expresso part del que sento i penso?) i si acceptem incondicionalment l’altre (sóc cordial, mostro interès i consideració i l’accepto sense jutjar-lo?).

Atenció, temps i sensibilitat

A l’hora de comunicar al pacient les males notícies és fonamental l’autoregulació emocional del professional. En aquest sentit, encara que sembli obvi, val la pena recordar que cal una atenció plena a la conversa i mostrar-nos serens en tot moment. És important, així mateix, no tenir pressa i oferir la informació adequada, tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu, i no perdre de vista quin és el missatge que volem transmetre. L’actitud que ha de mantenir el professional ha de ser pacient, oberta i cordial, actuant com a receptor i canalitzador.

Algunes de les tècniques i habilitats que és recomanable aplicar són la d’utilitzar paraules de baix contingut emocional, plantejar al pacient preguntes exploratòries i informar amb neutralitat afectiva. Cal promoure preguntes obertes, deixant prou temps al pacient perquè reaccioni i explori. Així mateix, és important oferir acompanyament afectiu durant la visita i preparar la propera abans d’acomiadar-lo. Tant essencial és saber el que convé aplicar com el que cal evitar, començant per la utilització de frases que etiqueten del tipus “tinc una mala notícia”. Tampoc no es poden avançar hipòtesis de treball, ni dir tota la veritat si el pacient no ho vol. S’ha d’evitar també negar qualsevol esperança o ignorar el paper de la família.

Eines metodològiques

Una de les tècniques d’intervenció terapèutica que val la pena destacar és la del Counselling, que cerca, des del respecte, el fet de no jutjar, l’empatia i l’escolta activa, així com que la persona prengui consciència del que cal canviar.

Per tal d’establir un diàleg amb el pacient a l’hora de donar-li males notícies hi ha cinc aspectes que el professional hauria de tenir en compte en la conversa i alguns exemples de frases que pot utilitzar: percepció del pacient (“recorda per què li han fet aquesta prova?”); invitació (“vol saber més detalls o prefereix parlar del tractament?”); coneixement (“m’estic explicant correctament?”); empatia (“és normal tenir aquest sentiments i experimentar aquestes emocions”) i confrontació/comprovació (per acabar, caldria fer un resum, formular un pla de treball i planificar el seu seguiment).

En la mateixa línia, els professionals disposen del protocol EPICEE per abordar la comunicació de males notícies. Segons aquest, el primer element que cal controlar és l’Entorn, buscant un lloc privat i amb l’única presència de familiars de referència i professionals directament implicats en el cas. El segon, és la Percepció del pacient, a partir de l’exploració dels coneixements que tenen ell i la seva família de la malaltia.  El tercer element en què es fixa el protocol és el de la Invitació, mitjançant la qual el professional a d’indagar fins a quin punt el pacient vol saber sobre la seva situació. El quart element és el del Coneixement, en el sentit d’assegurar-se que la persona està entenent les explicacions que se li donen. L’Empatia és el cinquè element que recull el protocol, segons el qual, és necessari explorar les emocions del pacient i entendre-les, però també transmetre aquesta comprensió. Com a últim element, apareix l’Estratègia, entesa com la formulació d’un pla de treball i de seguiment que minimitzarà l’angoixa del pacient.

 

Tot a punt per a la segona edició dels tallers “Atenció psicosocial al final de la vida”

1a edició del curs Atenció psicosocial al final de la vida

Després de l’èxit de la primera convocatòria, els Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) de Mutuam, amb la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”, tornen a posar en funcionament el curs “Atenció psicosocial al final de la vida”. La formació, impartida per les mateixes psicòlogues dels EAPS i dirigida als professionals dels centres receptors,  s’estructura en tallers formatius monotemàtics. Els títols d’aquests seran: Comunicació. Com donar males notícies; Limitacions terapèutiques i rebuig de tractament / suïcidi assistit; Treball en equip, relaxació, mindfulness; Assessorament de recursos de voluntariat; Gestió de les pròpies emocions; Afrontament de situacions difícils. Gestió de famílies complexes; Maneig de la informació en infants i adolescents; Espiritualitat al final de la vida; i El dol de la pèrdua.

Les cinc sessions que integren la formació es portaran a terme al Palau Macaya (Pg. Sant Joan, 108, Barcelona) durant els dies 25 de maig, 1, 8, 15 i 22 de juny, de 9 a 13 h. L’organització d’aquesta activitat respon al compromís de Mutuam amb la formació continuada dels professionals i amb la difusió de la seva expertesa en l’àmbit de l’atenció a les persones.

La indispensable atenció psicològica als professionals sanitaris que tenen cura dels pacients en situació de final de vida

Meritxell Naudeillo a la Formació Mèdica Continuada

Meritxell Naudeillo, psicòloga i coordinadora de l’Equip d’Atenció Psicosocial de Mutuam-la Caixa a Barcelona, va impartir la xerrada ‘Atenció psicològica dels professionals que atenen pacients terminals’ en una de les sessions que integren la 28a edició de la Formació Mèdica Continuada de la Fundació Mutuam Conviure. Amb aquesta iniciativa, l’entitat vol contribuir a difondre les bones pràctiques i els models d’excel·lència tant en l’àmbit sociosanitari com en el comunitari mitjançant l’actualització del coneixement dels professionals de diverses disciplines.

Metges, infermers, treballadors socials, terapeutes ocupacionals, psicòlegs… Tots els professionals que es dediquen a cuidar d’altres persones comparteixen el patiment que es deriva de l’acompanyament a pacients terminals. Són moltes les causes que poden generar-lo: una intensa implicació afectiva, la confrontació a preguntes sense resposta, la manca de recursos relacionals a nivell comunicatiu, el pensament en la vulnerabilitat i la mort pròpies, l’exposició a un alt nivell d’estrès, la vivència de la mort d’un pacient com un fracàs, etc. Davant d’això, és fonamental prendre consciència i fer un treball personal d’autoconeixement per assumir les limitacions i cuidar-se.

Entre els professionals que atenen malalts terminals, es donen amb freqüència dificultats emocionals com l’estrès, l’ansietat o la depressió. Menys coneguts però no menys habituals són altres problemes com el síndrome burnout o la fatiga de compassió. El primer es defineix com una resposta a l’estrès laboral crònic, caracteritzat per l’existència d’esgotament emocional, la despersonalització i la baixa realització personal i es pot manifestar en actituds com l’apatia, el cinisme, la suspicàcia o l’hostilitat o en alteracions psicosomàtiques com la fatiga, les palpitacions o els dolors cervicals. Com a factors protectors contra aquest síndrome, destaquen l’increment de la satisfacció personal, el treball en equip i la formació continuada.

Pel que fa a la fatiga de compassió, es defineix com un sentiment de profunda empatia i pena per la persona que pateix, acompanyat del desig de resoldre els seus problemes, i es pot manifestar en la reexperimentació, l’evitació i embotiment psíquic o la hiperactivació. A diferència del Burnout, que és el resultat de l’estrès que sorgeix de la interacció dels professionals amb l’entorn de feina i hi intervenen factors individuals, institucionals i laborals, la fatiga es deriva específicament de la relació entre el professional i el pacient. Com a factors protectors d’aquesta, trobem la capacitat d’obtenir gratificació de la cura que es dona a altres persones i la resiliència.

Autoconeixement i treball compartit

Quan un professional detecta que està patint aquests síndromes, cal que demani suport. Ha de fer un treball per reconèixer seva predisposició o vulnerabilitat, ser capaç d’elaborar pèrdues vitals, evitar les transferències, prendre consciència d’allò que li ressona i, en definitiva, aprendre a cuidar-se. El treball en equip és una de les receptes més eficaces contra aquests problemes emocionals, ja que ens permet reflexionar i compartir punts de vista sobre els pacients amb els companys, complementar l’abordatge del pacient amb els coneixements de professionals d’altres perfils i obtenir suport mutu. La formació continuada per actualitzar i ampliar coneixements també és una eina que ajuda a contrarestar les dificultats que pateixen les persones que cuiden d’altres persones.

Més enllà d’aquestes intervencions lligades a l’àmbit professional, hi ha altres aspectes de la vida social i l’actitud personal que poden contribuir a neutralitzar les fonts de patiments. Cultivar aficions, envoltar-nos de gent “amiga”, compartir les preocupacions, relaxar-se i gaudir del que a un li agrada és important, com també ho és ser capaç de riure d’un mateix i amb altres i ser resilient. Així mateix, el mindfulness o atenció conscient ha emergit en els darrers temps com una eina útil davant de síndromes com el burnout o la fatiga de compassió. Es tracta de parar atenció als pensament, emocions i sensacions i acceptar-los sense jutjar. L’objectiu és treballar l’autocontrol, regular l’estrès diari i ser capaç de centrar l’atenció en l’aquí i l’ara, escapant del que ens provoquen el passat – culpa, ressentiment, depressió, etc. –  i el futur – pors, preocupacions, ansietat, etc.

En definitiva, els professionals que treballen cuidant de pacients en fase avançada han de trobar els mecanismes que els protegeixin del desgast que es deriva de la seva feina. Gaudir del present, no oblidar allò que ens proporciona benestar i compartir temps i preocupacions amb altres persones són, un cop més, bons antídots contra el dolor emocional.

Meritxell Naudeillo

Psicòloga i coordinadora de l’EAPS Mutuam Barcelona

Mutuam clausura amb èxit la seva formació “Atenció psicosocial al final de la vida”

Formació "Atenció psicosocial al final de la vida”

La proposta formativa “Atenció psicosocial al final de la vida”, organitzada pel Grup Mutuam, amb col·laboració de l’Obra Social La Caixa, i dirigida als professionals dels centres receptors dels Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) i d’altres recursos de l’entitat,  va finalitzar el passat 9 de març.  Les cinc sessions de què va constar van tenir lloc al barceloní Palau Macaya, espai cedit per l’Obra Social “la Caixa”. Davant l’èxit d’assistència, les jornades es repetiran a partir del 25 de maig i fins al 26 de juny.

L’objectiu de la proposta formativa, que es basa en tallers vivencials amb un màxim de 20 persones, era oferir als assistents diferents eines per a l’abordatge de la situació de final de vida. Impartides per les professionals dels EAPS, les sessions van tractar aspectes com la comunicació de males notícies, la gestió de situacions complicades i de famílies complexes, la gestió de les emocions pròpies, l’espiritualitat o el dol. L’organització d’aquesta activitat respon al compromís de Mutuam amb la formació continuada dels professionals i amb la difusió de la seva expertesa en l’àmbit de l’atenció a les persones.

Un 73,3 per cent del pacients en situació de final de vida presenten malestar emocional

Equip del projecte guanyador del Premi de Recerca

La fase de final de vida és una de les experiències vitals més difícils i és un procés que implica canvis substancials en les diferents dimensions de la nostra existència: cognitius, conductuals, emocionals, socials i espirituals. Aquesta adaptació és diferent en cada persona i depèn de múltiples factors, que tenen a veure amb ella mateixa i amb el seu entorn. Precisament amb l’objectiu d’estudiar quines variables psicològiques modulen l’adaptació en el cas de pacients crònics avançats al final de la vida, un grup de professionals dels equips EAPS de Mutuam van presentar un dels projectes que resultaria guanyador dels Premis de Recerca de la Fundació Mutuam Conviure de l’edició de 2015. Gràcies a la dotació de 6.000 euros, l’equip de psicòlogues coordinat per Eva Rodríguez va portar a terme la seva recerca entre el novembre d’aquell mateix i gener de 2016 amb una mostra de 75 pacients en procés de final de vida i amb consciència pronòstica.

Després de revisar la bibliografia sobre aquest tema, l’equip de psicòlogues de l’EAPS va plantejar-se com a objectius específics del projecte valorar l’estat emocional dels pacients en situació de final de vida, identificar les estratègies d’afrontament que en faciliten l’adaptació i conèixer si existeixen diferències en aquests dos aspectes entre les persones ateses en l’àmbit hospitalari les persones que es troben en domicili. Els resultats van mostrar que el 73,3 per cent dels pacients presenten malestar emocional i que en el 29,3 per cent dels casos és greu.

Pel que fa a les preocupacions que causen aquest malestar, les més destacades són les familiars, que afecten el 47,5 per cent dels casos, i les somàtiques, que afecten el 24,6 per cent. Les preocupacions familiars estan centrades en l’afectació de la situació de malaltia a la vida i hàbits de les persones del seu entorn, a no voler ser una càrrega per a ells i al futur dels seus fills, si la persona malalta es mor i aquests són petits. Respecte a les preocupacions somàtiques es refereixen principalment a l’evolució que pot seguir el procés de malaltia i a la presència de dolor que no es pugui controlar.

Acceptació i resiliència, menys pèrdua de qualitat de vida

Tot i que les investigadores partien de la hipòtesi que les persones ingressades en un centre sanitari  patien més malestar emocional i utilitzaven estratègies d’afrontament més desadaptatives que les que eren ateses a casa, els resultats de l’estudi mostren que no existeixen diferències significatives entre els dos grups. En general, respecte a les estratègies, van trobar que les estratègies d’afrontament que utilitzen un major nombre de pacients davant la situació de final de vida són l’esperit de lluita, la resiliència (més freqüent en l’àmbit hospitalari) i la preocupació ansiosa (més freqüent en el domicili). La investigació ha revelat que les persones que utilitzen les estratègies que faciliten l’adaptació, com l’acceptació de la situació de malaltia i la resiliència, tenen menys malestar emocional. Els resultats de l’estudi també assenyalen que el 66 per cent dels consultats preferien ser atesos al domicili al final de la vida i, tanmateix, només un 23 per cent va morir a casa. Les causes estan relacionades principalment amb situacions agudes que obliguen a fer un ingrés hospitalari per control de símptomes i a la claudicació familiars.

Entre les conclusions que les investigadores extreuen d’aquest treballen, destaquen el fet que la família, tot i que constitueix la principal preocupació dels pacients, juga també un paper molt important en la seva qualitat de vida i en la seva adaptació a aquest procés. En aquest sentit, assenyalen que “apoderar”(de l´anglès empowerment) les famílies facilita l’acompanyament del pacient i l’atenció de les seves necessitats.

Així mateix, conclouen que fomentar la comunicació del pronòstic al pacient facilita l’adaptació al final de vida, la presa de decisions  i millora la comunicació pacient-família-equip assistencial. L’estudi també apunta que conèixer l’estat emocional, les estratègies d’afrontament i les necessitats dels pacients permet desenvolupar una atenció psicològica preventiva i posar en marxa els recursos adequats per cobrir aquestes necessitats, amb l’objectiu final de millorar l’adaptació i la qualitat de vida del pacient que es troba davant els seus últims dies de vida.

 

Eva Rodríguez, investigadora principal del projecte “Estudi de les variables psicològiques que modulen l’adaptació a la situació de final de vida en el pacient avançat” i psicòloga clínica de l’EAPS Mutuam Barcelona.

Els Grup d’Ajuda Mútua són una realitat a la Residència Mutuam La Creueta per a gent gran (Sabadell)

Els Grups d’Ajuda Mútua són avui un fenomen social relativament recent que faciliten l’accés a noves vies d’expressió emocional, d’intercanvi d’afectes, d’aprenentatge mitjançant experiències compartides i l’establiment de relacions socials de qualitat. Els grups d’ajuda mútua busquen oferir un espai terapèutic de suport, escolta activa i contenció a les famílies per minimitzar l’impacte emocional implícit en el fet de tenir que ingressar un familiar en una residència geriàtrica i on també aquests poden trobar espai psico-educatiu on treballar temàtiques relacionades amb les demències, els canvis en la relació, les conseqüències sobre la salut, etc… Mensualment en el Centre Residencial Mutuam La Creueta per a gent gran hi ha programades trobades del Grup d’Ajuda Mútua (GAM) que condueix el psicòleg d’aquesta residència assistida a Sabadell, Albert González-Rojas.

La interacció que té lloc, permet que les experiències dels altres companys, ajudin a la resta. Es així com s’ha anat creant una xarxa de suport on es procura l’intercanvi d’afectes, informació, eines, sentiments, experiències, alternatives… Altres àrees i temàtiques que es treballen des d’aquests grups de suport són: l’experiència de cuidar, la sobrecàrrega del cuidador, les demències, aprendre a cuidar-se, comunicar-se, descansar és salut, noves maneres de relacionar-nos, el sentiment de culpa, entre les més destacades. Avui els grups d’ajuda mútua són part important d’aquesta residència assistida a Sabadell que ajuda a moltes famílies a adaptar-se a la nova situació i sobretot a estimar més.

Encara no coneixes el Centre Residencial Mutuam la Creueta per a gent gran a Sabadell?Ampliar Informació

 

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona col·labora en el projecte “Sempre acompanyats” de l’Obra Social La Caixa

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona recentment ha entrat a formar part a la “comissió de detecció de casos” del projecte “Sempre Acompanyats“, impulsat per l’Obra Social “la Caixa”, la Creu Roja i l’Ajuntament de Girona per tal de prevenir la soledat no volguda de la gent gran i contribuint a la detecció i prevenció de situacions de vulnerabilitat d’aquest col•lectiu fràgil.

El programa, iniciat a mode de prova pilot a la zona del centre de la ciutat, concretament al Barri Vell i al Barri del Mercadal, té com a objectiu reduir el nombre de casos de soledat no volguda de persones grans, a través d’un nou model d’intervenció comunitària que inclou accions de caràcter preventiu i intervenció directa dels casos detectats per millorar la qualitat de vida de les persones grans. Segons algunes dades aportades per l’estudi realitzat, per engegar el programa, a Girona, les persones majors de 65 anys representen el 14,23% de la població, i d’aquestes, el 42,92% són més grans de 80 anys. Al centre de la ciutat, on estan ubicats el barri Vell i el Mercadal, un 17,25% de la població viu sola i el 29,20% són majors de 65 anys (455 persones). Per tal d’estudiar quina és la percepció de l’envelliment i la soledat no desitjada al territori, s’han realitzat unes enquestes telefòniques que revelen que a Girona el 92% considera que la soledat no desitjada és un problema molt o bastant important, i el 42% afirma conèixer alguna persona en aquesta situació.

En aquest projecte hi treballen més de 15 entitats, entre les que hi ha: mossos d’esquadra, policia municipal, Serveis Socials, Centre Cívic de Barri Vell, CAP Santa Clara (atenció primària ICS), Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, Associacions de Gent Gran, Parròquia Mercadal, Càritas, treballadores familiars del Barri Vell, Ajuntament de Girona, etc. Estan dividits en quatre comissions de treball i es reuneixen bimensualment.  Del 1 al 8 de juny es celebra la III Setmana Sempre Acompanyats a la que volem donar el nostre suport

 

Exitosa participació de l’EAPS Mutuam – La Caixa en el 7è Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Psicooncologia

Del 30 d’abril al 1 de maig va tenir lloc el VII Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Psicooncologia, al Palau de Congressos de Girona. Sota el títol “El coste de cuidar en oncología: apoyo a los equipos asistenciales”, dues professionals dels Equips d’Atenció Psicosocial Mutuam_La Caixa de Barcelona, van estar convidades a participar.

Anna Escolà Fustero, psicooncòloga de l’ EAPS , va formar part de la Taula Rodona “Apoyo al profesional: contexto y recursos”, moderada pel Dr. Xavier Gómez-Batiste; va intervenir amb la ponència “EAPS- experiencia en el apoyo a los equipos” centrada en el suport que es dóna a professionals dels equips PADES. Per altra banda, Clara Fraguell Hernando, psicòloga també dels EAPS, va rebre un reconeixement a la “millor comunicació oral del Congrés” per la seva intervenció “Modelo de psicoterapia centrada en el sentido-compasión para pacientes de càncer, con enfermedad avanzada“, projecte del que n’és investigadora principal.

La nostra felicitació a les dues ponents i agraïment per representar al Grup Mutuam en actes rellevants del sector.