Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

Activa participació dels professionals de Grup Mutuam a les jornades d’Atenció Centrada en la Persona, i d’Experiències d’eliminació de subjeccions

Equip professionals Grup Mutuam

Amb la voluntat d’estar al dia de les darreres novetats en el sector residencial per a gent gran, els professionals de residències geriàtriques i centres de dia del grup, han participat en les segones Jornades d’Atenció Centrada en la Persona i la Jornada d’Experiències d’eliminació de subjeccions i Implementació de la Norma Libera-care, totes dues centrades en aspectes que actualment són puntals per el model assistencial dels  centres que gestiona Grup Mutuam. En el primer cas, el centre Residència Vila-seca, va participar aportant dos pòsters que exemplificaven el que ha suposat implantar un model d’atenció centrat en la persona en aquesta residència per a gent gran. En el cas de les Jornades Libera-care, els assistents van tenir la oportunitat de compartir experiències i debatre sobre aquesta forma de cuidar als residents sense fer servir mètodes de contenció física o química: un mètode que actualment s’aplica als nostres centres i que ha ajudat als equips a anar reduint progressivament el nombre de contencions, trobant alternatives segures i dignes pels usuaris. Animem a tots els professionals a seguir participant i aportant la seva experiència en aquests espais tan interessants.

Encara no coneixes les nostres residències per a gent gran?Ampliar Informació

Equip professionals Grup Mutuam

Les activitats significatives, essencials per mantenir la continuïtat del projecte vital

Les activitats significatives són, d’alguna manera, la comunió entre les intervencions terapèutiques i l’àmbit quotidià. El paradigma de l’Atenció Centrada en la Persona els dóna una gran importància perquè les considera clau per al benestar i la possibilitat de mantenir la continuïtat del projecte vital quan algú passa a mans d’altri. La convergència entre aquests és força clara, tot i que, depenent del punt de vista, poden sorgir objeccions.

Si es deixen de banda les convencionals activitats cognitives i lúdiques, que programen rígidament horaris i grups cognitius, i s’ofereix certa flexibilitat als usuaris, les residències aconsegueixen apropar-se a la seva realitat i a les seves necessitats. La qüestió és que, quan una persona ingressa en una residencia assistida, el seu projecte vital no té perquè fer un parèntesis, i els seus gustos, preferències, hàbits i tot allò que conforma la seva vida i el seu benestar han d’adquirir suficient importància per a tots els professionals que l’atendran.

La història de vida de cada persona és una eina que permet donar forma al seu nou dia a dia després d’aquesta ruptura, de vegades no desitjada, amb el seu entorn. Conèixer-la és imprescindible per a qui vulgui fer aquest acompanyament. L’equip tècnic del centre passa a ser qui li ofereix suport i recursos i aquesta relació és la que possibilitarà o dificultarà el projecte vital dels residents. Cal, doncs, que els professionals s’hi apropin, s’hi interessin i obrin un diàleg amb ells que els permeti iniciar un Pla d’Atenció i Vida de cada resident.

El pes del costum i la capacitat de decidir

El benestar i la seguretat de la persona recauen en aquelles coses que pot decidir, que creu importants, imprescindibles i també en tot allò que no desitja i rebutja. I el sentit i la motivació es troben en la quotidianitat, que segurament manquen en les programacions dels centres. Això és perquè es tracta d’activitats, accions, hàbits, costums i/o habilitats que han pogut triar, que segurament també vénen portant a terme des de fa temps i això els dóna seguretat. Són, en definitiva, activitats contextualitzades, que no els resulten estranyes, recomanades o imposades. Per tant, en les activitats significatives, és molt més fàcil que hi trobin interès, motivació i sentit, que les visquin com a més properes, quotidianes i flexibles.

Així mateix, també és quotidià l’espai físic, i és aquí on trobem el handicap de les grans residències geriàtriques de dissenys uniformes: estan molt lluny de semblar un espai que emuli el caliu d’una llar. En canvi, si es creen espais reduïts més casolans, en un moment donat es pot donar aquest confort, fins i tot emocional, que proporciona estar a la saleta de casa. Moltes són les ocasions en què es parla d’empoderar els residents en la presa de decisions o a l’hora d’iniciar segons quin projecte, però no es pot oblidar que aquestes persones ja vénen amb una motxilla carregada d’experiències i que, tot i la institucionalització, aquesta s’ha de fer prevaldre. Cal deixar, doncs, als residents prendre decisions, fer activitats contextualitzades i amb sentit, el seu sentit, i que coneguin l’entorn més enllà de la porta de la residència.

De residència a llar

En el nostre país tenim com a referència d’intervenció sota el paraigües d’aquest paradigma l’exemple de la Fundació Matia, al País Basc. En la implementació del Model  d’Atenció Integral Centrada en la Persona en els seus centres residencials, van centrar els canvis en l’adequació de l’espai i la reorganització del dia a dia en relació a horaris, professionals i tipologia d’activitats. Els residents van tenir l’oportunitat de fer seu l’espai i, per tant, d’aproximar-se a la màxima «sentir-se com a casa», de desenvolupar una dinàmica de vida més propera a la seva realitat, mantenint la continuïtat de les seves preferències i el seu ritme de vida. Tot això va començar amb la decoració de l’espai per convertir-lo en més acollidor i casolà i també amb disposar d’electrodomèstics i espais per dur a terme la quotidianitat d’una llar.Hort-petita_1

Els professionals, per la seva banda, van portar a terme un acompanyament facilitador, que s’allunya dels horaris rígids assistencials i que és flexible davant de l’heterogeneïtat dels usuaris. Una atenció que inclou i necessita de l’entorn per normalitzar els processos vitals dels individus, amb activitats com anar al supermercat o la farmàcia del barri, assistir a les festes del poble o anar al parc a prendre el sol.

Caldria, aleshores, fer un canvi en l’ordre de les prioritats en la intervenció educativa i assistencial? Potser no es tracta tant de fer un canvi, perquè segurament en part ja s’efectua aquest acompanyament, com d’aportar una nova mirada que se suma a tot allò que ja s’està fent en les accions educatives, terapèutiques i interrelacionals. És un no oblidar la subjectivitat de l’individu i el seu propi projecte vital, és també empatitzar amb el futur de tots nosaltres. És també la principal raó que dóna sentit a la professió d’educador social dins de la gerontologia residencial.

Amb la col·laboració de Sandra Carrizo, educadora social del Centre Residencial Mutuam Collserola

 

Xerrada sobre el projecte Libera-care a treballadors i familiars de la Residència Vila-seca.

El 4 de maig, l’equip que lidera el projecte de NO contencions a la Residència Vila-seca per a gent gran, format per Cristina Saltó, fisioterapeuta, Yolanda Domènech, coordinadora d’auxiliars, Ivana Expósito, RHS i Víctor Vargas, terapeuta ocupacional, va organitzar una xerrada informativa sobre l’estat del projecte Libera-Care (Fundación Cuidados Dignos), dirigida als treballadors del centre, mentre que el 18 de maig la xerrada es va fer pels familiars. En totes dues xerrades es va parlar sobre el recorregut i evolució del projecte d’ençà va començar, l’any 2012. Al llarg de les xerrades es van exposar els resultats, l’impacte en el Model d’Atenció Integral Centrada en la Persona (ACP), les alternatives a les contencions, i les noves accions plantejades per aquest any 2016. Treballadors i familiars van poder resoldre els seus dubtes, valorant molt positivament el projecte.

El PIAI, una eina clau per una òptima assistència dels residents

En el marc de l’Atenció Centrada en la Persona, quan una persona gran ingressa en una residència adquireix una especial rellevància un instrument com el Pla Individualitzat d’Atenció Integral (PIAI). Aquest recull les valoracions dels professionals, informació sobre la persona i els objectius i propostes que configuraran el full de ruta per atendre les seves necessitats i donar-li suport en el projecte de vida.

El PIAI l’elabora un equip professional interdisciplinari de la residència on ingressa la persona conjuntament i de forma consensuada amb aquesta, sempre que estigui capacitada per participar-hi. En cas que no ho estigui, es demana la col·laboració d’un familiar o amic referent. A cadascun dels professionals que formen part de l’equip avaluador, els correspon una funció d’acord amb el seu perfil i funcions. Així, el terapeuta ocupacional valora el resident, per exemple, mitjançant les escales de mobilitat, el psicòleg utilitza instruments com les escales de demència, els infermers analitzen la medicació que pren i el treballadors socials en confeccionen la història de vida. Per a l’elaboració d’aquesta, és imprescindible conèixer les preferències i els hàbits de la persona gran, ja sigui preguntant-li a ella o a algú del seu entorn. Es tracta d’una eina dinàmica, que recull informació al llarg de tota l’estada del resident i que esdevé clau per acompanyar-la en el seu projecte de vida.

PIAI i l'atenció centrada en la personaEl resultat de tot això és una radiografia de com veu l’equip professional al resident. A partir d’aquí, s’estableixen uns objectius i unes recomanacions, que han de ser preferiblement pactats amb la persona, per tal que millori o preservi la seva qualitat de vida. El PIAI hauria d’incorporar, no només el disseny del pla, sinó també el desplegament dels recursos que facin efectiu aquest projecte de vida. A més, l’organització hauria de ser prou dinàmica i flexible per adaptar-se a les particularitats de la persona.

Actualització permanent

El document que recull aquesta informació ha d’estar a disposició de tots els professionals del centre, ja que es tracta del seu pla d’atenció i vida, però n’hi ha d’haver un en concret que sigui el de referència, el que l’acompanyi en el seu dia a dia i li doni suport en el procés d’adaptació a la seva “nova llar“. Més enllà del disseny del PIAI en el moment d’ingrés, cal fer un seguiment regular del compliment dels objectius i una revisió cada any o abans si cal, en cas que es produeixi un canvi significatiu en la persona. En definitiva, ha de ser una eina flexible i actualitzada, que posi sempre la persona en el centre de l’atenció i que la involucri amb la finalitat última de respectar qui ha estat abans d’ingressar a la residència i qui vol continuar sent.

Amb la col·laboració de Carolina Ferrero, Àrea Residencial i Atenció Domiciliària de Grup Mutuam

 

El model d’atenció integral, centrat en la persona: una aposta per la dignitat

Una de les premisses bàsiques d’aquest nou model d’atenció que defensa els drets de les persones en situació de dependència és el fet que, com a persones tots som iguals de valuosos i per tant mereixem un bon tracte. Per poder complir aquesta afirmació el model s’empara en 7 principis bàsics que defineixen i articulen què és necessari per assegurar, en igualtat, els drets i llibertats fonamentals promovent el respecte per la dignitat inherent a totes les persones:

 Principi de l’autonomia

S’entén l’autonomia com el dret a decidir, especialment en tot allò que afecta a un mateix, de forma directa o indirecta. Hem de proporcionar els suports necessaris perquè la persona pugui exercir aquest dret. Hem de revisar moltes actituds i respondre a la següent pregunta: “quantes coses decideixen al dia les persones amb dependència? la seva veu està prou escoltada? o bé decidim per ells perquè considerem que ells ja no poden i els neguem aquest dret?”. Hem de tenir en compte que les actituds paternalistes poden, en alguns casos, minar l’autoestima o fer sentir més incapaces les persones amb dependència.

Principi d’individualitat

Ens posa de manifest que totes les persones som úniques i, per tant, el pla d’atenció per atendre les seves necessitats s’ha de dissenyar de forma individualitzada i personalitzada. És imprescindible conèixer les persones que cuidem i les seves històries de vida, així como els seus projectes i plans per tal de poder integrar-ho dins del seu pla de vida essencial. Hem de poder evitar que el fet d’estar en situació de dependència suposi el trencament amb tota una vida anterior, amb unes pors, amb uns desitjos, amb uns projectes, etc. per haver d’adaptar-se a una rigidesa massa estricta, ja sigui en la pròpia casa o en una institució.

Principi d’independència

Ens remarca que encara que estiguem en situació de dependència i precisem atenció permanent, totes les persones tenim capacitats que poden ser reconegudes. Estem massa acostumats a valorar i destacar el que està deteriorat, allò que manca, i molt poc a valorar allò que està preservat i, fins i tot, allò en què destaquem. Això és un gran error de la nostra mirada actual, ja que només podrem construir a partir del que tenim i no a partir del que ja no hi és. Hem d’estar alertes per no oferir la cura quan només es precisa suport, i a no donar suport quan només es precisa més temps i supervisió. Tan sols podrem desenvolupar els talents a partir de les capacitats preservades. Si utilitzem l’empatia per posar-nos en la pell d’una persona amb discapacitat i/o dependència, ens hauríem de preguntar com ens sentiríem si sempre ens estiguessin remarcant allò que no podem fer i com afectaria això a la nostra autoestima.

Principi d’integralitat

Ens parla de la multidimensionalitat de les persones. Totes les vessants -biològica, psicològica, social, mediambiental i espiritual– són importants en la nostra vida, encara que hi hagi moments en que una d’elles requereixi més atenció. S’ha de tenir cura de la salut de la persona dependent, però sense oblidar la importància que tenen els espais de relacions, l’oci, l’aprenentatge, les creences o les pràctiques religioses, o la incorporació de les noves tecnologies per facilitar la integració, etc.

Principi de continuïtat de l’atenció

Tracta de la necessitat que hi hagi una coordinació i convergència entre els diferents programes dels serveis sanitaris i socials, així com en els educatius, d’habitatge, voluntariat, treball, etc.

Principi de participació

Bàsicament ens ensenya que hem de canviar el plantejament a l’hora d’atendre les persones amb necessitat de suport. No es tracta de “fer per” sinó de “fer amb”. El diccionari descriu “participar” com: «Tenir o prendre part en una cosa», i entenem que aquest “prendre part” ha d’estar present en totes les fases del procés, des del disseny a la implementació, així com en la posterior valoració i adequació fent els ajustos necessaris. Ens hem de preguntar quin nivell de participació tenen en les diferents situacions quotidianes les persones que atenem (i participació no vol dir únicament assistir a una activitat programada pels professionals). Per dimensionar aquest nivell existeixen diverses pràctiques interessants, com els consells participatius, les assemblees, les associacions, els habitatges compartits…

Principi d’inclusió social

Ens posa sobre la taula que tot això es impossible dur-ho a terme si no fem un canvi cultural. Es imprescindible que “normalitzem la dependència i la discapacitat”. Així, per a algú dependent ha de ser possible, amb «els ajuts raonables» (dels que ens parla la Convenció dels Drets de la Persones amb Discapacitat i Dependència, de la Nacions Unides a l’any 2006) anar al cine, que li concedeixin una hipoteca, assistir a una conferència, practicar la sexualitat, casar-se, anar d’excursió, comprar unes sabates, etc.

Aquests principis fomenten i reivindiquen el que Jiménez Lara (2007) recull de les veus de les pròpies persones en situació de dependència: “Les persones amb discapacitat i/o dependència reivindiquen el dret igualitari de perseguir les oportunitats que la vida ofereix a cada individu, preparar-se per la participació per mitjà de l’educació i integrar-se en la societat mitjançant el treball. Això no només es demanda como a dret, sinó que neix del sentit de responsabilitat cívica de contribuir. Una ciutadania igualitària significa molt més que el simple dret a la protecció: també comporta la responsabilitat de la contrapartida. Les persones amb discapacitat i/o dependència tenen tant el dret a participar com el dret igualitari a contribuir”.

Isabel M. de la Fuente Cruz, Psicòloga i Coordinadora Assistencial del Centre Residencial Mutuam Collserola