Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

Terapeutes ocupacionals: la importància de les activitats significatives en una atenció centrada en les persones

Víctor Vargas TO

Els i les terapeutes ocupacionals juguen un paper cabdal en l’atenció a la gent gran i són una figura clau en les residències de Grup Mutuam, on s’ha fet una aposta decidida pel model d’Atenció Centrada en la Persona. Tanmateix, es tracta encara d’un perfil professional poc conegut pel gran públic. D’una manera senzilla, podem dir que la seva funció és treballar perquè les persones amb qualsevol tipus de diversitat funcional puguin portar a terme les activitats de la vida diària de la forma més independent possible, gaudeixin d’una millor qualitat de vida i puguin implicar-se en allò que dona sentit a la seva vida.

Està demostrat que ocupació és salut i ells i elles són els experts en aquest àmbit. No obstant això, no es tracta de pautar activitats a les persones perquè sí, sinó d’identificar-ne les que donen sentit a la seva vida. Per a una persona aquesta activitat significativa pot ser vestir-se i per a una altra maquillar-se. En qualsevol cas, el terapeuta ocupacional serà qui ajudi algú que, per exemple, hagi patit una hemiplegia i no pugui moure una de les dues mans a portar a terme aquesta activitat significativa amb un sola mà.

Principals funcions en geriatria

A les residències de gent gran, tenen un paper rellevant en diversos aspectes. D’una banda, intenten mantenir les funcions cognitives, motores i socials dels residents el màxim temps possible. Quan hi ingressen moltes persones perden activitats instrumentals que formaven part de la seva quotidianitat, perquè ja se n’encarrega la institució. Des dels centres on es treballa seguint el model d’Atenció Centrada en la Persona, com als del Grup Mutuam, es procura donar continuïtat a aquelles tasques que ja feien.

D’altra banda, tenen com a funció l’assessorament i l’entrenament pel que fa a productes de suport, que són totes aquelles ajudes que permeten a les persones desenvolupar una activitat de manera més independent. N’hi ha per a alimentació, per a transferències, per a vestir-se, per moure’s, etc. També s’inclouen aquí les pròtesis i ortesis. Els terapeutes ocupacional els adapten al màxim a les necessitats de les persones i els ensenyen com utilitzar-los. Per últim, una part important de la seva feina és la de consultoria amb el personal d’auxiliar d’infermeria, a qui transmeten la informació i els coneixements necessaris per seguir les pautes adequades en la realització de les activitats de la vida quotidiana.

En el desenvolupament de la feina dels terapeutes ocupacionals, de fet, és molt important el treball interdisciplinari. Per donar una resposta global a les demandes i necessitats de les persones és essencial poder aprofitar la visió del fisioterapeuta, del psicòleg, dels professionals d’infermeria, de l’equip mèdic o de l’educador social. Com a professionals, la seva atenció es focalitza tant en la persona com en l’activitat i l’entorn on es desenvolupa.

Molt més que oci

Les tres grans àrees de què s’encarreguen aquests professionals són la de manteniment (activitats bàsiques de la vida quotidiana), la de productivitat (activitats com fer-se el menjar, netejar l’habitació o retirar diners d’un caixer) i la d’oci, en què hi poden haver activitats que s’utilitzin com a tractament per recuperar o preservar una funció. No hi ha receptaris generals pel que fa a les activitats de teràpia ocupacional. El cert és que el propi ritme de les institucions sol portar a implementar-ne de grupals per poder arribar al major nombre de persones. La feina dels terapeutes en la vessant de l’oci és, doncs, identificar interessos compartits i organitzar propostes que puguin agradar a un conjunt de residents. Podrien ser en relació al cinema, la gimnàstica, la cuina o qualsevol altre tipus d’activitat.

En aquest sentit, és fonamental fer una avaluació adequada de les persones quan ingressen en un centre. Això inclou conèixer-ne els antecedents mèdics o patològics, però també quina ha estat la seva història de vida, en quins contextos s’ha desenvolupat, de què ha treballat i quins rols familiars ha tingut. Aquestes dades, junt amb la informació de les activitats en què s’han interessat, els permet conèixer el perfil ocupacional de la persona. A més, se’ls fan les avaluacions més estandarditzades per veure el grau de dependència, d’acompliment cognitiu, d’acompliment ocupacional, etc., que els permeten veure en quines tasques se’ls pot involucrar. S’ha de tenir clar, però, que no es tracta només de fer una avaluació inicial i donar unes pautes, sinó que el terapeuta ha de ser un acompanyant i ha d’anar veient, junt amb la persona, què és important per a ella.

Encarar el futur

Malgrat que en els darrers deu anys la gent s’ha aproximat més a la professió, un dels reptes que ha d’afrontar encara la teràpia ocupacional és el del desconeixement.  No es tracta només del públic general, sinó que de vegades aquesta manca de coneixement apareix també en professionals del propi àmbit sanitari. Les institucions tampoc no són sempre conscients del que poden aportar els i les terapeutes en els centres, on caldria establir-ne un rati més alt. El model d’Atenció Centrada en la Persona, pel que ha optat Grup Mutuam, tanmateix, encaixa totalment amb la filosofia de la professió.

Des de la teràpia ocupacional, es considera que els centres del futur hauran d’apropar les persones a un entorn més natural. Hauran de ser menys hospitalaris i més domiciliaris, tal i com ja passa als països del nord d’Europa. Si es vol fer d’una residència una llar, haurà d’assemblar-s’hi. S’ha de tenir en compte que cada cop el perfil de persones que hi ingressen és més dependent. Les necessitats mèdiques i d’infermeria a què han de fer front les institucions són molt grans, però això no les eximeix d’apropar-se més a un entorn domiciliari. A la Residència Vila-seca, sense anar més lluny, tot i ser és un equipament molt gran i multi-servei, s’ha aconseguit oferir-hi un atenció càlida, propera i centrada en la persona.

Per acabar, cal assenyalar que queda molta feina per fer per part dels propis professionals per donar a conèixer els beneficis que poden aportar en molts àmbits. La teràpia ocupacional no només serveix és útil en l’àmbit residencial, també ho és en salut mental, en atenció comunitària, en pediatria, en rehabilitació i en molts dispositius. Si bé l’evolució ha estat positiva en general – han augmentat el nombre de professionals i d’ofertes de feina i ja no està tan encaixonada com abans en la geriatria – és molt important la col·legiació, ja que el Col·legi de Terapeutes Ocupacionals és l’únic òrgan que pot defensar els interessos de la professió davant les institucions governamentals. A més, caldria que a Catalunya fos possible estudiar el grau en alguna universitat pública per tal d’augmentar el nombre de terapeutes. Així mateix, la recerca és fonamental en la professió i se’n fa molt poca. Els i les terapeutes ocupacionals han d’investigar i demostrar que el que fen funciona i aporta qualitat de vida a les persones.

 

Victor Vargas

Terapeuta ocupacional

Residència Vila-seca del Grup Mutuam

Comissió ACP: compartir experiències per posar les persones al centre

Comissió ACP

En la societat actual, els usuaris i usuàries dels recursos assistencials, sanitaris i sociosanitaris demanden rebre, cada cop més, una atenció personalitzada, consensuada i centrada en les seves necessitats. És per això que, des de fa un anys, es treballa per sensibilitzar els equips professionals perquè puguin fer aquest canvi de mirada, una mirada que tingui en compte a la persona que atenen, amb les seves particularitats i preferències, de manera que la seva feina prioritzi la persona a la tasca. En aquest marc, l’any 2017 Grup Mutuam posa en marxa la Comissió d’Atenció Centrada en la Persona (ACP), que eleva el treball en el model assistencial que s’estava fent a la categoria d’una comissió de treball transversal.

La Comissió d’ACP pretén ser un espai de reflexió i consens, en què professionals del grup tinguin l’oportunitat de compartir bones pràctiques englobades dintre d’aquest model assistencial, dissenyar estratègies conjuntes per donar una atenció més personalitzada, afegir un valor al servei que ajudi a diferenciar el model de Mutuam i apropar-lo als serveis centrals que donen suport als centres. No està sotmesa a cap dels òrgans executius de l’entitat, encara que sí vinculada als de màxima responsabilitat, per tal que les seves reflexions puguin traslladar-se a la pràctica assistencial.

A fi d’aconseguir la màxima representativitat de les diferents disciplines i els diferents serveis del grup, la Comissió està integrada per diferents tipus de membres. N’hi ha que tenen la categoria de membres electes, que són els que en formen part per un període de temps i en raó de la seva especial sensibilitat cap del model d’atenció centrat en la persona, i n’hi a que la tenen de membres “nats” per raó del càrrec que ostenten i sense un termini de mandat específic. Així mateix, hi ha els membres “ad casum”, que hi tenen veu però no vot, i que són totes aquelles persones amb una implicació directa en el cas a tractar, així com els experts convidats per compartir el coneixement del seu àmbit.

Actualment, la presidenta de la Comissió és Marisa Garcia, directora de la Residència Rubí, i la secretària tècnica, Carolina Ferrero, Adjunta a la Direcció de l’Àrea residencial. Com a Vocals nats, en formen part Anton Molas, Josep Ballester, Pepa Romero, Ainhoa Torner, i com a Vocals electes, Mireia Bosch, Marian Perez,  Montse Camprubí, Esther Lopez, Margarida Miquel, Margarida Quintana, Purificación Fernández, Maribel Mateo, Neus Soler i Anna Segarra.

La Comissió té assignades les funcions de compartir bones pràctiques englobades en el model d’ACP i donar suport en l’adaptació de les mateixes als diferents recursos, la de col·laborar en la definició del Model Assistencial del Grup Mutuam, així com d’altres documents del grup, la d’apropar aquest model assistencial al serveis centrals que donen suport als centres, la divulgació interna/externa del treball que es fa als centres i la d’observatori de les novetats en el model ACP en jornades, publicacions, formació, etc.

Les reunions es convoquen ordinàriament un cop al trimestre. En les darreres, s’hi han abordat temes com l’atenció al final de vida o l’acollida al centre i s’hi han compartit experiències de bones pràctiques, com la Guia del bon tracte, el projecte de Voluntariat, el Grup terapèutic ‘Viure amb sentit’ o el projecte ‘Humanitzem el final de vida’.

El sistema de referents en l’atenció residencial

Elisabeth Pérez a Jornada Residencial

Elisabeth Pérez, responsable higiènic-sanitària de la Residència Rubí, va participar en una taula rodona en el marc la I Jornada Residencial de Grup Mutuam dedicada a recollir algunes experiències d’èxit en la implantació de l’ACP. En la seva intervenció, es va centrar en el sistema de referents.

Actualment, coneixem dos tipus de models de gestió de les residències, l’organitzatiu i el d’Atenció Centrada en la Persona (ACP). El primer, que seria la praxis tradicional, és un model pensat essencialment des de l’atenció a la necessitat de la persona, i està organitzat en funció de les càrregues de treball. En canvi, el model que estem desenvolupant actualment a Grup Mutuam està concebut tenint en compte les capacitats, els drets, la dignitat, els gustos i l’autodeterminació de la persona d’una forma individualitzada. Quan parlem d’ACP ens referim a un model d’intervenció professional integral –físic, mental i social– que busca millorar la qualitat de l’atenció i, per tant, la qualitat de vida. Això ho fa fomentant els principis d’autonomia, participació, individualitat, independència, inclusió social i continuïtat de l’atenció.

Nous rols professionals

Per tal d’assolir els objectius que es marca el nou model en les residències, és necessària la implicació de tot l’equip professional. A més, aquest canvi de paradigma hi ha fet aparèixer nous rols professionals, com ho són el referent i el tutor. El referent és una persona integrada dins de l’equip tècnic del centre (psicòleg, fisioterapeuta, terapeuta ocupacional, infermer, treballador social i educador social) que s’encarrega d’un grup de 9 o 10 persones, juntament amb els tutors. Fa de mediador i d’identificador de problemes, i coneix les necessitats, gustos i preferències d’aquests residents, els atén, escolta i acompanya en les seves demandes i preses de decisions. Si cal, fa reunions amb el resident, la família i el tutor i promou la implicació de les famílies en l’atenció al residents.

A la Residència Rubí, hi viuen 90 persones, a les quals s’han de sumar 16 usuaris del centre de dia. A cada professional de l’equip tècnic se li assigna un nombre determinat de residents i famílies, tenint en compte l’afinitat amb ells i els seus interessos.

El tutor, per la seva banda, forma part de l’equip d’auxiliars. S’encarrega d’un grup de 3 o 4 residents conjuntament amb els referents i els ofereix l’atenció directa diària. Ell o ella és qui desenvolupa amb la persona les activitats de la vida diària, promou la seva autonomia i  independència, i en coneix les necessitats i capacitats. La idea que hi ha darrera d’aquesta manera de fer les coses és procurar fer sentir els residents com si fossin a casa, intentant que puguin mantenir les activitats que feien abans de l’ingrés per preservar el seu benestar emocional.

Sota el model de l’ACP, la persona té el control de la seva vida i del seu entorn. És un ésser independent, que pren decisions i escull com vol ser atès, potencia les seves capacitats i forma part d’una comunitat. El referent i el tutor treballen conjuntament per fer això possible. Reben les demandes dels usuaris i les famílies, que tenen un paper molt important -sobretot en casos en què hi ha un deteriorament cognitiu. No podem oblidar mai que la persona i la família són l’eix de la nostra activitat en aquest camí cap a la millora de la nostra qualitat assistencial.

Elisabeth Pérez

RHS Residència Rubí

Grup Mutuam

Un nou inquilí al Centre de dia Novalloreda

Ocell a Centre de Dia Novalloreda

El Centre de dia de Novalloreda, mantenint la seva línia de treballar d’acord amb el model d’Atenció Centrada en la Persona del Grup Mutuam i de respectar els desitjos dels usuaris, ha incorporat un nou estímul. Fa uns dies un usuari, un senyor amb un deteriorament cognitiu moderat, alhora d’expressar el seus objectius, va fer la demanada de poder cuidar un ocellet.

L’equip del centre valora poder fer feliços els usuaris col·laborant en petits detalls i així va ser com van adoptar el Curro. Quan l’ocell va arribar al centre va causar un gran rebombori i alegria. Un cop adaptat a la seva nova llar, segur que tothom podrà sentir les seves cançons.

Encara no coneixes els centres de dia de Grup Mutuam?Ampliar informació

Un nou servei de salut mental amb la integració comunitària i la dignitat de la persona com a prioritats

Centre residencial Mutuam Manresa

El Grup Mutuam disposa per primer cop d’un servei de salut mental privada (preu de 1.700 euros, amb IVA inclòs). Es tracta de 10 places de nova creació en el Centre Residencial Mutuam Manresa que se sumen a les 50 concertades amb la Generalitat de Catalunya que ja tenia a la Llar-residència La Sardana, ubicada al mateix edifici. D’aquesta manera, l’entitat posa la seva experiència de més de 19 anys en aquest àmbit a l’abast de persones amb malaltia mental que vulguin accedir a un servei residencial obert de suport, ja sigui de forma temporal, per una necessitat puntual de la família, o permanent.

Com a la resta de centres i recursos del Grup Mutuam, el model assistencial en què es basa aquest nou servei és el d’Atenció Centrada en la Persona (ACP). Això implica cuidar l’usuari respectant la seva dignitat, valorant la seva història de vida i tenint en compte les seves necessitats i capacitats. Aquesta manera d’entendre l’atenció es tradueix en el foment de l’autonomia i l’autoestima de la persona i en el reforçament de la seva integració en la societat i dels seus vincles comunitaris.

Així, la jornada d’un usuari d’aquest servei inclou, a més de la realització de les activitats de la vida quotidiana, amb més o menys suport segons les seves necessitats, la participació en activitats internes i externes. Al centre, es promou la seva implicació directa en les rutines domèstiques i l’assistència, d’acord amb les seves preferències, als tallers de temàtiques diverses que s’hi organitzen cada dia, amb una programació que canvia semestralment. A més, si volen fer exercici físic poden apuntar-se a la piscina o a altres equipaments esportius del municipi. Els caps de setmana, seguint la filosofia de normalitzar i integrar en la comunitat les persones amb malalties mentals, s’aposta per la participació en l’agenda d’oci i cultura de Manresa, organitzant sortides al cinema, al teatre, etc.

El manteniment del vincle amb la família i la implicació d’aquesta és un altre dels eixos estructurals del model d’atenció que es posa en pràctica en aquesta residència oberta de Grup Mutuam. El diàleg amb ella és permanent i s’hi estableixen pactes de visites. D’altra banda, es promou l’ocupació dels usuaris en centres especials de treball de l’entorn com un bon mitjà per facilitar l’autorealització i la integració.

L’assistència i la supervisió dels usuaris, així com l’acurada definició i seguiment dels objectius rehabilitadors, està garantida les 24 hores del dia gràcies a un equip multidisciplinari format per la directora, un metge, una psiquiatra, una psicòloga, una infermera, una treballadora social, una terapeuta ocupacional i 12 auxiliars que fan tasques de rehabilitació terapèutica.  El centre s’ubica al barri de les Escodines de Manresa, ben comunicat en transport públic, i consta de deu habitacions individuals amb bany i d’estances compartides, com menjador, sala d’estar, sala de fisioteràpia, espai per a tallers, biblioteca i un pati enjardinat.

Encara no coneixes la Llar-residència La Sardana?Ampliar informació

Dues directores de centres de Mutuam ja són formadores homologades de la Fundación Cuidados Dignos

Grup Mutuam formació cuidados dignos

Professionals del Grup Mutuam, seguint el seu objectiu de treballar sense contencions en els centres i d’acord al model assistencial d’Atenció Centrada en la Persona i tenint com a eix principal la dignitat i benestar de la persona cuidada, s’han format com a formadors homologats de la Fundación Cuidados Dignos. Aquesta entitat del País Basc, presidida per la doctora Ana Urrutia, és un referent nacional en el procés de l’eliminació de les contencions en el món de l’atenció a la persona mitjançant la Norma Libera Care.

Marga Quintana, directora de la Residència El Molí – Via Favència de Barcelona, i Dolors Cabré, directora del Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell, han realitzat aquesta formació de capacitació. Això els permetrà poder desenvolupar els processos de formació, assessorament i acompanyament de qualitat en el procés de canvi cultural i de valors implícits en el pas d’un model centrat en la organització a un model d’atenció centrat en la persona en tots els nivells assistencials i d’intervenció en la cura, mesurant de manera pràctica la qualitat de vida en les organitzacions que cuiden.

 

Unitat de Convivència de la Residència Vila-seca: un premiat canvi en l’atenció

Sessió clínica Unitat de Convivència

Ivana Expósito, infermera, responsable higiènic-sanitari i coordinadora d’infermeria de la Residència Vila-seca de Grup Mutuam, va ser l’encarregada d’exposar en una sessió clínica l’experiència ‘Unitat de convivència. Un canvi en l’atenció’, implantada en el centre de dia d’aquest equipament del tarragonès i guanyadora d’un Premi ACRA a la Millora de la Qualitat.

La Residència Vila-seca per a gent gran de Grup Mutuam va fer les primeres passes en la implantació del model d’Atenció Centrada en la Persona el 2012. La primera etapa d’aquest procés va centrar-se en la creació del Grup Motor, que inicialment estava integrat per vuit professionals de perfils diversos, un dels quals provinent del servei de centre de dia. Aquest equip ha estat l’encarregat d’impulsar el canvi de model promovent la implicació de la resta de companys. Tots els seus membres van rebre formació i sensibilització per part de l’entitat Alzheimer Catalunya i tres d’ells una formació específica en l’eina dementia care mapping (DCM).

Entre 2014 i 2015, es va impartir formació a tot el personal d’atenció directa i indirecta i es van incorporar nous membres al Grup Motor. Aquest equip es reuneix periòdicament des de llavors per avaluar la implantació del model ACP, definir actuacions de millora i fer seguiment d’aquestes.

Anteriorment a la creació de la Unitat de Convivència en el centre de dia, els usuaris estaven distribuïts per les tres plantes d’internament segons el seu deteriorament funcional i cognitiu. Per fer l’avaluació prèvia a la creació de la Unitat de convivència es va utilitzar el DCM, en què s’havia format a tots els membres, i que és una metodologia d’observació que permet determinar la qualitat assistencial que reben les persones amb demència i també fer recerca. Així mateix, es va fer servir el model Avançar que ajuda als propis professionals a avaluar el grau d’implantació de l’ACP i integrar-lo amb la metodologia de millora contínua, fent revisions participatives dels processos i de vida quotidiana dels usuaris. Per últim, es van fer enquestes de satisfacció a familiars dels usuaris i treballadors de la residència.

Aspectes pendents en l’ACP

Primer de tot, es va fer un reunió amb els familiars de les persones usuàries i incloent el personal d’atenció directe del servei per explicar el projecte i incloure’ls en aquest. Llavors es va procedir a la transformació dels espais d’acord amb les necessitats identificades. Així, a la sala d’estar, s’hi van incorporar sofàs i butaques reclinables i una televisió, es va col·locar un vinil decoratiu a la paret i es van fer servir prestatgeries separadores d’ambients. Pel que fa al menjador, s’hi van crear dos espais diferenciats i es van decorar amb artesania obra dels propis usuaris. Es va crear, a més, un petit espai de cuina amb nevera, cafetera i microones, perquè els propis usuaris es poguessin preparar infusions i organitzar-s’hi tallers de cuina i berenars. Al lavabo s’hi va incorporar una pica amb un mirall per tal de potencia l’autocura. La terrassa va ser un dels espais que va viure una transformació més important. S’hi va potenciar l’hort que ja existia i s’hi van incorporar jardineres, tendals i mobiliari de terrassa. Sessió clínica Unitat de Convivència

Com a resultats, a partir d’una enquesta als usuaris, es va constatar que el 82% estaven satisfets amb el canvi i que un 91% referien una millora en l’espai físic, en els relacions interpersonals i beneficis a nivell cognitiu, anímic i conductual. Pel que fa als treballadors, van transformar les rutines professionals d’un estil centrat en la tasca “fer per” a un altre centrat a “fer amb” la persona. Així mateix, es va produir una implicació progressiva d’alguns dels familiars en les activitats quotidianes desenvolupades en la unitat.

Com a conclusió, es pot afirmar que aquesta és una bona pràctica d’aplicació del Model d’ACP perquè intenta desenvolupar, amb les unitats de convivència, les diferents dimensions en les quals es basa el model. A més, es tracta d’un experiència en què han participat tots els agents implicats (usuaris, treballadors i famílies) i que, com a projecte pilot, és transferible. S’ha comprovat que els usuaris amb menys deteriorament cognitiu influenciaven positivament en els usuaris amb un deteriorament més elevat, que el treball ha esdevingut més proper a la cura en domicili i que ha augmentat el sentit de pertinença al servei i al municipi per part tant de les persones que hi viuen com dels professionals que hi treballen. Per tot això, aquest projecte de la Residència Vila-seca ha resultat guanyador del premi de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials de 2017.

 

Autors:

Silvia Mirete, directora

Yolanda Domenech, coordinadora d’auxiliars

Marta Calvet, treballadora social

Ivana Expósito, RHS – Infermeria

Residència Vila-seca 

Bellón: ‘Per a un resident el sentit de pertinença és necessari, no només en relació al centre, sinó també a la comunitat’

Marta Bellón a la 1a Jornada Residencial

L’educadora social de la Residència Vila-seca, Marta Bellón, va parlar sobre treball en la comunitat en el marc de la primera Jornada Residencial de Grup Mutuam. En la seva intervenció va explicar quins són els objectius d’aquest des de l’enfocament de l’Atenció Centrada en la Persona i com s’ha treballat amb la comunitat al seu centre des de fa 7 anys, tot coincidint amb l’inici de treball amb ACP.

El treball en la comunitat es considera una pràctica d’èxit dintre del model d’Atenció Centrada en la Persona. Marta Bellón va exposar que, tot i que des que va obrir la Residència Vila-seca sempre hi havia hagut una inquietud per aproximar-la a la comunitat, va ser fa set anys que es va començar a treballar des de l’òptica de l’ACP. Amb aquest model, va explicar, el que es busca amb les persones grans o amb alguna discapacitat és millorar la seva qualitat de vida i potenciar la seva autonomia i integració. Per això, va afirmar l’educadora social, ‘primer de tot, el que hem de tenir present és que l’usuari és una persona i, com ens recorda la dita, una persona ho és a través dels altres’. La ponent, recollint el que postula la gerontòloga Naomi Feil , va assenyalar que, a banda de les necessitats bàsiques, les persones tenim tres necessitats molt importants: la de sentir-nos ocupats, la d’estima i la de pertinença. ‘Per a un resident, aquest sentit de pertinença és necessari, no només en relació al centre, sinó també a la comunitat’, va assegurar.

Mantenir o crear nous vincles socials

Bellón va explicar als assistents a la jornada els diversos objectius que es van plantejar a la Residència Vila-seca amb el treball comunitari. Un d’ells – va assenyalar – és el de ‘disminuir els estereotips associats a les persones simplement pel fet de ser grans o tenir alguna patologia’. D’altra banda, va exposar, es vol donar continuïtat a les relacions que hagin pogut tenir els residents en la mateixa comunitat, tenint en compte que moltes de les persones que resideixen en el centre són del municipi i tenien hàbits molt comunitaris abans d’ingressar-hi. En el cas de les persones que vénen de fora, en canvi, el que s’intenta és que estableixin noves relacions amb la comunitat i amb altres recursos i activitats que pugui oferir el municipi, segons Bellón. D’aquesta manera, el que es procura, va afirmar, és ‘minimitzar l’impacte que pugui tenir aquest canvi d’anar de la llar a la institució’. El darrer objectiu del treball comunitari que va assenyalar va ser el de mantenir el reconeixement, el respecte i la confiança en la persona tot preservant aquestes relacions.

Tot seguit, la ponent va exposar les dades d’activitats comunitàries recollides a partir de les memòries del centre dels darrers set anys, moment en què es va començar a implementar l’ACP. En aquest temps, segons va mostrar, el centre ha establert una col·laboració amb un total de 46 entitats. La mitjana ha estat de 22 cada any, tot i que el nombre ha anat creixent. Bellón va llistar algunes d’aquestes entitats, com els serveis sanitaris, associacions de veïns, grups de teatre, el Casal de la Dona, la Creu Roja, el Conservatori, la parròquia, mitjans de comunicació o la Biblioteca municipal, entre d’altres. L’educadora social va assenyalar que la majoria s’havien desenvolupat amb entitats locals, però que també se n’havien fet algunes amb entitats de fora, com el departament de Justícia de la Generalitat o amb museus.

Respecte a les activitats de tipus comunitari que s’ha portat a terme, tal i com recollia l’estudi, se n’han fet 76 de diferents, de les quals 15 s’han repetit. La ponent va explicar que algunes havien tingut més continuïtat que d’altres, i en va destacar la relació amb els mitjans de comunicació, les festes tradicionals del poble, una activitat amb patges, l’acollida d’estudiants en pràctiques, una paella popular i solidària i les nombroses accions amb els serveis sanitaris del municipi.

Apoderar l’usuari

Bellón va exposar com l’estudia reflectia que s’havien fet activitats a l’exterior i a l’interior, però moltes més dins del centre, ‘perquè portar el grup fora sempre és més difícil’. Així mateix, va assenyalar que el que també es fa és cedir l’espai residencial per acollir activitats d’àmbit municipal que no estan només adreçades als residents, com el ioga que setmanalment organitza una associació de veïns. A més, va explicar que tot i que no disposen d’un programa intergeneracionals com a tal, sí que han portat a terme diverses activitats per afavorir les relacions dels residents amb persones de diferents edats pel valor que tenen. Així, va especificar que en aquests set anys s’han organitzat trobades amb joves, passejades amb usuaris d’un centre de salut mental, visites a escoles, activitats de cuina amb alumnes de l’escola d’hostaleria,  jornades interculturals amb una associació senegalesa, una missa mensual oberta a tota la comunitat, visionat de vídeos històrics, petanca, etc.

La ponent va subratllar la importància d’organitzar també activitats a partir de les demandes dels usuaris, de manera que ‘es potencia la capacitat de presa de decisions, apoderant-los i millorant la seva autoestima’. Gràcies a les històries de vida i l’ACP, va assegurar, s’ha pogut extreure més informació per organitzar aquest tipus d’activitats.

Per concloure la seva intervenció, Bellón va reclamar empatia cap als residents per part dels professionals recordant aquella sensació que tenim de vegades quan ens llevem d’una migdiada i no sabem on som, quina hora és, si toca anar a treballar… i que és la que tenen moltes de les persones grans amb demències, i que es pronuncia si no es troben a casa, sinó en una institució. Va recordar que són els altres, els professionals i la comunitat, els que els han de donar ‘l’oportunitat de sentir-se compresos i escoltats, de sentir que són ells un altre cop’, i va subratllar que, des de l’enfocament de l’ACP, cada conducta té un significat i que encara que els usuaris no expressin els seus sentiments de la manera que està estipulada, cal escoltar-los per mirar d’entendre’ls.

Casajús: ‘Hem de fer un pas endavant, no podem seguir mesurant la qualitat assistencial com ho hem fet durant dècades’

Rafael Casajús 1a Jornada Residencial

El terapeuta ocupacional de la Residència Sant Cugat Rafael Casajús va fer una intervenció en la 1a Jornada Residencial organitzada per Grup Mutuam. En el marc d’una taula rodona sobre les experiències dels centres de l’entitat en la implementació de l’ACP, ell va centrar-se en la relació entre aquest model i el sistema de gestió de la qualitat.

Rafael Casajús va plantejar la seva ponència imaginant-se a ell mateix de gran i compartint amb els assistents a l’acte les preguntes que es faria abans d’entrar en una residència: Com em cuidaran? Com són les persones que em cuidaran? Com s’organitza el centre? A la primera pregunta, va afirmar que li agradaria que li responguessin que es tindrà en compte la seva identitat i dignitat com a persona, i que, més enllà de la seva problemàtica, també consideraran les seves potencialitats, conjuntament amb la seva biografia i història de vida i els seus interessos i aficions. ‘Si bé la residència mai no arribi a ser la meva llar, m’agradaria que fos el més semblant possible a ella’, va reclamar el ponent, que va assegurar, a més, que això es correspondria amb el decàleg de l’ACP.

A la segona pregunta, el terapeuta ocupacional va explicar que li agradaria que li  responguessin que els professionals del centre tenen un conjunt de competències tècniques específiques però també un seguit de competències transversals que han d’anar en la línia del model d’ACP. ‘El model, a part de la teoria, necessita l’ànima’, va alertar el ponent, que considera que la vessant humana es reflectiria mitjançant l’exercici aquestes competències per part dels professionals. ‘Amb això – va assegurar -, estem parlant de la necessitat de la creació d’un model de gestió i d’organització per competències, i va explicar que en els centres caldria definir les competències genèriques, fer una anàlisi dels llocs de feina, definir els diferents perfils per competències, fer una avaluació i, possiblement, una redefinició de perfils i una promoció dintre de l’equip.

Casajús va explicar que a la tercera pregunta que es faria davant l’ingrés en una residència, voldria que li responguessin que aquesta s’organitza en línia amb un sistema de gestió de la qualitat d’acord a les normes ISO 9001/2015 que servís per a una correcta gestió i per a una millora contínua del servei. Li agradaria, en aquest sentit, que es tinguessis en compte les avaluacions, els indicadors i els protocols procedents d’institucions de referència. El ponent va compartir la seva reflexió sobre la necessitat de creació d’un sistema de gestió de la qualitat que es correspongui amb el treball en ACP, però que busqui la transversalitat i complementarietat del model amb la gestió i organització per competències. Tot això, va afirmar ‘ha d’anar de la mà per obtenir com a resultat la millora de la qualitat de vida dels usuaris, així com una maduració de l’equip i una millora del servei’. L’objectiu, va assenyalar, és incórrer en el concepte d’excel·lència.

El ponent va dedicar una part important de la seva intervenció als indicadors que es fan servir per avaluar en l’àmbit dels serveis socials, mostrant-se crític amb les limitacions que poden tenir alguns dels més habituals. Respecte al rati de caigudes dels usuaris per avaluar la qualitat assistencial va dir que, tot i que s’ha d’utilitzar, perquè les caigudes són un factor de risc en persones grans, no és, per si sol, un indicador prou útil des del model de l’ACP. Tenint en compte només aquest indicador, va assenyalar, ‘estem prioritzant la necessitat de seguretat per sobre d’altres necessitats, com la inclusió, l’ocupació, el confort, autonomia’. Per això, va afirmar, ‘el rati de caigudes és incomplet i cal enriquir-lo’. En aquest sentit, va assegurar que cal revisar el concepte de qualitat en els serveis socials i que, si fins ara s’ha mesurat bàsicament amb mètodes quantitatius, cal introduir nous indicadors que ens permetin conèixer les valoracions subjectives de les persones. ‘Hem de fer un pas endavant, no podem seguir mesurant la qualitat com ho hem fet durant dècades’, va llançar. Tot i reconèixer que encara no està gaire clar com fer-ho, va assegurar que s’està treballant en aquest sentit i que hi ha propostes interessants, com els indicadors que recull la de la Societat Espanyola de Gerontologia i Geriatria. Per últim, Casajús va assenyalar que, amb l’ACP, ‘és necessari anar construint totxo a totxo i partint de la complementarietat amb altres eixos’.

Rodríguez: ‘Fer una estimulació específica i personalitzada permet als usuaris ocupar més temps en activitats significatives i satisfactòries’

Alexandra Rodríguez Jornada Residencial

En la 1a Jornada Residencial organitzada per Grup Mutuam, la fisioterapeuta Alexandra Rodríguez va exposar l’experiència del Centre residencial Mutuam Manresa posant en marxa una sala estimulativa com a projecte de millora en el marc de l’ACP.

Alexandra Rodríguez va començar la seva intervenció explicant que la iniciativa de crear una sala estimulativa a Mutuam Manresa va sorgir a partir de l’ús de l’eina DCM (Demential Care Mapping) per promoure l’Atenció Centrada en la Persona. Al centre, on conviuen, en plantes diferents, usuaris de salut mental i de geriatria, fan servir uns codis, anomenats BCC, que permeten observar les activitats i els comportaments dels usuaris. Això es complementa, tal i com va descriure la fisioterapeuta, amb els ME, que serveixen per veure el grau d’implicació de l’usuari en l’activitat i si els genera benestar o malestar.

La ponent va relatar com van portar a terme, el passat 25 de març, el primer DCM en el menjador del centre. Va durar unes quatre hores i va comptar amb la presència de la infermera i de tres auxiliars treballant. Cadascuna de les mapadores va avaluar quatre usuaris. Els resultats, va explicar Rodríguez, van mostrar que els usuaris havien fet cinc activitats, la primera va ser contemplativa, després van venir la ingesta, l’oci, dormir i l’activitat religiosa (dissabte els visita una religiosa). D’altra banda, els ME van indicar que un 74 per cent estaven allà a nivell contemplatiu, no estaven ni tristos ni feliços, i que un 25 per cent estava experimentant una mica de felicitat amb les activitats que estava portant a terme, va afegir la ponent.

Rodríguez va relatar com havia sorgit la idea entre l’equip de professionals: ‘Primer, ens vam plantejar on ho faríem, i vam escollir un espai del menjador, que vam anar transformant’. Hi van col·locar estimulacions visuals, un calendari amb totes les activitats que feien els usuaris i una caixa amb objectes que permetessin a les auxiliars organitzar activitats, va destacar. Segons la fisioterapeuta, van considerar com a objectius importants: crear un espai per a usuaris amb trastorns conductuals i demències avançades; permetre l’harmonia dels diferents espais del centre, tant per als usuaris com per a les seves famílies; i oferir una atenció personalitzada als usuaris que necessitessin major contacte amb l’entorn mitjançant activitats sensorials.

La ponent va explicar també els criteris que van tenir en compte per escollir els usuaris que participarien en l’aula: persones dependents en totes les activitats de la vida diària; amb dificultats en la comunicació i percepció de l’entorn; que tinguessin una mobilitat limitada i que necessitessin un estímul. Mesos després, va dir, els usuaris amb trastorns conductuals i demència avançada que hi havien participat havien estat entre 6 i 10. Pel que fa a la metodologia, Rodríguez va assenyalar que s’havien basat en el model d’estimulació basal d’Andreas Frölich, que es fonamenta en una teoria bàsicament constructivista i neurofisiològica i pretén el desenvolupament integral de la persona, partint de la idea que els éssers humans senten i expressen les emocions a través del seu cos. Per això, va dir, utilitzen un estímul a partir del qual els usuaris generen una resposta que pot ser de benestar o de malestar. ‘Tenim estímuls a nivell somàtic, vestibular, gustatius, olfactius i tàctils’, va descriure, tot assegurant que les persones expressen respostes diferents. ‘Si a un no li agrada un estímul, no el tornem a aplicar, va afegir.

Respecte al funcionament de l’aula, va explicar que l’horari d’activitat és de 10 a 12h i de 15.30 a 19h. ‘Ho organitza la infermera, que coordina les auxiliars que treballen fent l’estimulació’, va relatar afegint que cada usuari té uns horaris específics i unes guies que ha fet la terapeuta ocupacional. Va explicar que la treballadora social i tots els membres del grup pilot estan pendents de les activitats i que el primer que fan és orientar els usuaris en l’espai i el temps i recordar-los els noms. Després, els fan activitats gustatives, de moviment, gimnàstica, els posen música de la seva època, fotografies… En definitiva, va subratllar Rodríguez, ‘coses que han estat significatives per a ells i que els agraden’. També va recordar que a l’estiu havien portat a terme activitats a l’aire lliure, al pati de la residència, i això havia estat molt significatiu per a ells.

El segon DCM es va fer el 2 de maig. Aquest cop, directament a la sala estimulativa. La ponent va explicar que es van avaluar sis usuaris i que, mitjançant els BCC, van veure que hi havia més activitats significatives per a ells. A nivell dels EM, va dir, la majoria expressaven una lleu felicitat i alguns una felicitat més alta. ‘Això és positiu però s’aspira a millorar’, va expressar la fisioterapeuta, que també va reconèixer que, pel poc temps que porten, estan satisfetes amb els resultats: ‘s’han fet activitats molt enriquidores tant per als professionals com per als usuaris’. A més a més, va assenyalar que les famílies també estan contentes i els crida molt l’atenció la sala estimulativa. ‘Fer una estimulació específica i personalitzada en un espai especial per a usuaris amb demència els permet ocupar més temps en activitats significatives i satisfactòries per a ells i afavoreix que les auxiliars se sentin més vinculades i implicades en les tasques que desenvolupen, que trenquen la rutina i puguin ser més creatives’, va concloure la ponent.