Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

La Gran Lògia d’Espanya

Gran Lògia d'Espanya

La primera sortida de l’any de Mutuam Activa ens va portar a la Gran Lògia d’Espanya, tot un món per descobrir! Es tracta del principal temple de la maçoneria espanyola, és l’obediència maçònica regular a l’Estat espanyol i, per tant, el cos maçònic que manté llaços d’amistat i reconeixement amb totes les Grans Lògies regulars d’arreu del món.

Gràcies a aquesta visita guiada, vam descobrir tot un món que sovint ha estat jutjat amb total desconeixement. La Gran Lògia d’Espanya comparteix els antics principis de la fraternitat maçònica universal, així com una tradició iniciàtica que explica l’extraordinària vitalitat que la maçoneria encara conserva en els nostres dies. La maçoneria, a més de ser una creença que busca el perfeccionament de l’ésser humà, consisteix en la transmissió i ensenyança d’un mètode, el ritual i el simbòlic, portat a terme en presència de les que considera les “tres grans llums de la maçoneria”: l’esquadra, el compàs i la bíblia.

Al llarg de les quasi dues hores de visita, molt ben portada pel nostre guia, “el Gran Mestre”, tot el grup sortim contents i coneixent una mica més de la maçoneria. I, com no, amb ganes que arribi la propera, que serà ben aviat.

Bridge: un desafiament per al cervell

Bridge

Cinquanta-dues cartes, quatre persones i unes bones dosis de resistència i concentració és tot el que es necessita per poder practicar aquest esport de la ment que compta amb més vuitanta milions d’aficionats al món.

Una partida de bridge és molt més que una manera de matar el temps. És un moment de diversió i socialització en què un munt de terminals cerebrals es posen en funcionament, en què l’estratègia esdevé protagonista i l’ètica una obligació. Malgrat que sovint se l’ha considerat un joc exclusiu, reservat a ments privilegiades i classes benestants, la realitat és que per practicar-lo a nivell d’aficionat no es necessiten materials cars –n’hi ha prou amb una baralla francesa– ni capacitats intel·lectuals excepcionals. La imatge elitista a què s’associa probablement es deu al fet que, en els inicis, va ser el joc de cartes per excel·lència de l’alta societat europea i també que diverses personalitats rellevants s’han reconegut com a devotes seves. En aquest sentit, podem destacar actors com Omar Sharif, escriptors com Agatha Christie, polítics como John Kennedy o Deng Xiaoping, empresaris com Bill Gates o militars com Manuel Gutiérrez Mellado.

La procedència del Bridge no és del tot clara, però se n’ha localitzat la referència més antiga en un document de 1526, en el qual s’esmenta un joc conegut com a Triumphus Hispanicus i que correspon al popular ‘arrastrado’ espanyol. A finals del segle XVI, va arribar a la Gran Bretanya, on se’n van modificar les regles i es va començar a difondre amb el nom de Whist. Sembla que al segle XVIII aquest joc surt de les illes britàniques i arriba al continent mitjançant la seva admissió a la cort de Lluís XIV. Per això, si bé l’origen remot del bridge és probablement espanyol, la seva ordenació i divulgació són típicament angleses.

Com funciona?

Al bridge, s’hi juga entre quatre persones i en parelles contraposades, a les quals s’anomena línies. El rang dels colors o pals de la baralla és, en ordre decreixent, piques, cors, diamants i trèvols, i cada pal consta de tretze cartes amb valors diferents. Es tracta d’un joc de bases, cadascuna de les quals està formada per quatre cartes jugades en torn entre els jugadors. Guanya aquell que ha jugat la carta més alta.

El joc té dues etapes, la subhasta i el carteig, després del qual es comptabilitzen els punts. En la primera, cada parella ha d’assolir el millor contracte fent servir un llenguatge codificat. Al final d’aquesta, una de les parelles s’haurà compromès a fer un determinat nombre de bases en el pal de trumfo escollit (també es pot optar per jugar sense trumfo). La decisió del contracte dependrà de la descripció de les cartes que té cadascun dels dos companys que formen la parella i de l’anàlisi que fan del potencial d’aquestes. En l’etapa de carteig, un dels jugadors de la línia ha de fer tot el que pugui per aconseguir complir el contracte, en oposició a la parella adversària, que procurarà que no s’assoleixi aquest objectiu. En funció del que s’hagués establert en el contracte i del seu compliment o no, la partida se salda amb un nombre de punts per a una de les parelles.

Tot i que, de la descripció del seu funcionament, se’n pugui desprendre que es tracta d’un joc molt complicat, no ho és pas tant. Al bridge, s’hi aprèn jugant més que no pas sentint explicacions, però precisament per la seva complexitat és divertit des del primer dia. Les seves característiques el fan idoni i recomanable per a tota mena de persones i de totes les edats. Així, si bé l’estatunidenc George Rapee va aconseguir proclamar-se subcampió del món d’equips amb més de 80 anys, també és cert que la canalla és capaç de jugar-hi sense gaires problemes. De fet, l’ensenyament del Bridge en els centres educatius és habitual en molts països, com, per exemple, França, els Països Baixos o Polònia, que han considerat que pels beneficis i valors que n’aporta la pràctica val la pena que els estudiants l’aprenguin i adquireixin ben aviat l’hàbit de jugar-hi. Si us ha picat la curiositat, però no sabeu per on començar, podeu dirigir-vos a algun dels clubs d’aficionats a aquest esport que formen part de l’Associació Catalana de Brige (http://www.bridge.cat). Allà, us ensenyaran com jugar-hi, practicant-lo i divertint-vos des del mateix moment que tingueu les cartes a les mans.

 

Amb la col·laboració de:

Luc Soudan

Mestre Mundial, àrbitre internacional i professor titulat de bridge del Club Mayda (bridgemayda@yahoo.es)

Fires d’antiquaris i brocanters: un viatge al passat

Perdre’s pels mercats d’objectes antics és una oportunitat per adquirir articles singulars i fascinants, però també per retrobar-nos amb els nostres records. Descobriu-ne uns quants dels més emblemàtics de Catalunya.

Passejar entre objectes que ens traslladen a èpoques passades, descobrir algun tresor disfressat d’andròmina o trobar aquella peça que arrodonirà la decoració de casa amb un toc exclusiu poden ser alguns dels motius que ens facin acostar a aquests temples de la nostàlgia que són les fires de brocanters i d’antiquaris. Allà s’hi troben col·leccionistes, comerciants, galeristes, amants de les antiguitats i de l’art i, sobretot, curiosos que no renuncien a l’oportunitat de remenar entre expositors que semblen baguls de records. Tot i que la situació econòmica dels darrers anys ha fet mal al sector i moltes fires han tancat o han hagut de reconvertir-se, a Catalunya encara se’n celebren moltes.

A Barcelona, el Saló de Brocanters no va resistir la crisi, però, com a contrapartida, l’any 2015 va obrir les portes per primer cop la Fira d’Art Modern i Antic de Barcelona, coneguda com a FAMA (http://www.famabarcelona.com). Ubicada a les Reials Drassanes, és una interessant plataforma per a antiquaris i galeristes de tot l’estat que, durant diversos dies, mostren objectes i obres de qualitat a professionals del sector i a aficionats. L’esdeveniment, organitzat pel Gremi d’Antiquaris de Catalunya, va néixer amb l’objectiu de dinamitzar el mercat de l’art i donar a conèixer el patrimoni cultural que es troba a les galeries del nostre país.

Amb una vocació més modesta i de proximitat, diferents barris de la ciutat acullen periòdicament les fires de brocanters. La popular moda per tot allò vintage ha arrossegat un públic més jove a aquests mercats on es venen objectes antics de qualsevol mena. El més emblemàtic de la ciutat, i un dels més antics d’Europa, és el dels Encants Vells, que obre quatres dies a la setmana. Situat a la plaça de les Glòries i amb més de 150 parades, a banda de botigues, espais de subhasta i establiments de restauració, és el lloc ideal on trobar mobles vells, però també roba, maquinària, articles de ferreteria o elèctrics, etc. En contrast amb aquest mercat permanent, a la ciutat en trobem un altre d’històric, però amb caràcter estacional. Es tracta de la Fira dels Brocanters de la Diagonal, que des de fa 50 anys arriba a l’època nadalenca amb una bona mostra d’objectes antics d’art noveau, art deco, mobles dels anys 50 i 80, bijuteria i joies antigues i altres delícies per a col·leccionistes.

La versió més cool

Fora de Barcelona, l’any 92 va néixer una iniciativa que va revolucionar el món de les antiguitats i l’objecte vintage, esdevenint una referència: el Mercantic de Sant Cugat. Ubicat en una antiga fàbrica i amb 15.000 m2 de superfície, acull uns dos-cents comerciants que cada dia de la setmana posen a la venda mobles i articles de diferents èpoques i estils. Els dissabtes i diumenges al matí, els venedors ambulants que s’instal·len en una zona de casetes de fusta complementen l’oferta fixa i, cada primer diumenge de mes, se celebra la Vintage Fest, en què es posen a la venda llibres, discos, roba de segona mà i altres objectes de col·leccionisme.

A les comarques gironines hi ha també un ampli ventall de fires de brocanters i antiquaris. Una de les més noves és la que se celebra al mes de gener a la bonica plaça de la Independència de la capital, que s’emmarca en la iniciativa de promoció de ciutat Girona 10. En canvi, entre les que tenen més tradició, val la pena destacar, per les seves dimensions –una seixantena de parades-, la que té lloc en un aparcament a tocar de l’Aeroport de Girona. Després de 12 anys sense organitzar-se, el 2013 el Gremi de Broncanters i Antiquaris de les Comarques Gironines va apostar per recuperar-la amb dues cites anuals, al febrer i al novembre. Així doncs, al llarg del territori català, podem trobar un bon grapat d’aquests màgics mercats que ens acosten objectes que teníem oblidats o que ni tan sols coneixíem.

Escriure unes memòries: les nostres experiències convertides en literatura

Cada vida és única. I no cal haver viscut una guerra, haver descobert una vacuna que hagi salvat milions de vides o haver recorregut mig món perquè resulti interessant per als altres conèixer-la.

Les memòries són l’expressió de la nostra manera de veure un fet o una part de la nostra vida. No són història, sinó record, i per això constitueixen un llegat tan especial per a les persones que ens coneixen. Per a alguns, escriure-les suposa una forma de transcendir, deixant una empremta de la nostra existència; per a d’altres, són senzillament una manera de posar ordre en els retalls de memòria que tenim dispersos al cap. Sigui com sigui, per a tothom és un bon exercici mental i una activitat que ens permet donar ales a la nostra creativitat.

Por al full en blanc

Per començar, doncs, hem d’escollir de què volem que tracti la nostra obra. Un mètode útil és fer un diagrama de la nostra vida, que ens permetrà veure les diverses vivències en perspectiva. Parlar amb la nostra parella o amb algun amic, així com veure fotografies antigues o llegir diaris, ens pot ajudar a rememorar fets antics. Cal que ens preguntem a nosaltres mateixos quines han estat les decisions importants, els conflictes, les lliçons apreses, les persones que ens han influenciat… i que n’escollim cinc o sis. Donem-li unes quantes voltes i acabarem descobrint l’experiència que més ens ha marcat.

Un cop ens posem a escriure, hem de tenir en compte que no només no cal que el relat segueixi l’ordre cronològic, sinó que fins i tot pot ser convenient saltar-nos-el per tal que la història sigui menys predictible. Ara bé, si fem servir aquesta tècnica hem de ser molt curosos amb l’ús de les expressions i dels temps verbals perquè el lector ha de ser capaç de seguir-nos.

Deixar que les emocions flueixin i trobar la manera de reflectir-les sobre el paper és la millor fórmula per seduir el lector. És important també trobar la nostra veu, el nostre estil propi. Hem d’intentar corroborar els fets, però no ens hem d’obsessionar per ser cent per cent fidels a la realitat. Els records originals sempre es reinterpreten amb el pas del temps i es veuen influïts per la nostra perspectiva actual. Això sí, cal que siguem honestos quan expliquem els esdeveniments i també quan mirem dins nostre. L’autenticitat sempre és ben valorada pel públic.

Rutina i mètode

Un dels aspectes més difícils és aconseguir consolidar una rutina de treball si no estem habituats a escriure. Hem de ser realistes tenint en compte les nostres obligacions quotidianes i establir una dedicació fixa diària. Pot ser que la redacció ens costi en un principi, però a mesura que el procés avanci, anirem guanyant agilitat. Tampoc no ens hem d’obsessionar excessivament amb la correcció en el primer esborrany, sinó que és millor deixar fluir la creativitat. En una segona fase ja ens preguntarem si la redacció és prou clara, si transmetem allò que volíem transmetre, si ens hem deixat alguna cosa important… És hora de revisar, reescriure, eliminar i polir el nostre escrit fins que en quedem satisfets. Per últim, per què no atrevir-nos a presentar les nostres memòries a un editor?

Sabies que a MUTUAM podem ajudar-te a preservar els teus records?

Conscients que escriure unes memòries és un exercici excel·lent per mantenir en forma la ment i la memòria, us oferim la possibilitat de comptar amb el suport d’un servei editorial per donar forma al millor llegat que podeu deixar a fills i néts. Des de la informatització dels textos a la impressió, passant per la redacció o el disseny, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres via mail a Inscripcions@mutuam.com, per aconseguir l’ajut necessari i fer realitat aquest gran projecte.

Encara no coneixes la revista corporativa de Mutuam Crònica d’Or?Llegeix l'última edició

La bellesa protegida d’Occitània enlluerna als viatgers de Mutuam Activa

20 viatgers de Mutuam Activa van emprendre un viatge ràpid, però intens del 25 al 29 de juny. Aquesta vegada va tocar el torn a Occitània. A bord d´un autocar de luxe, els nostres fidels viatgers van iniciar el viatge cap a la bellesa protegida d’Occitània. Els esperaven ciutats plenes de vestigis de l’època medieval, poblacions petites de gran valor històric, paratges naturals d’interès ecològic, paisatges modelats per l’aigua, parcs naturals regionals i una gastronomia coronada pel foie-gras, la tòfona negra i  els formatges de la regió. Tot plegat maridat pels vins autòctons de la zona, fan d’aquest destí, una opció amb moltíssimes possibilitats per a tot tipus de públic. Turisme cultural, històric, senderisme, esports d’aventura, on sempre hi ha quelcom a prop per veure i per fer.

Amb aquesta perspectiva i tot just estrenant l’estiu, es van endinsar cap a França amb una primera parada al Circ de Navacelles, originat en les èpoques glacials. Van continuar cap a l’Altiplà del Larzac, símbol de les reivindicacions del poble occità durant la dècada dels 70. Meravellosa la visita de la Couvertoirade, poble medieval i fortalesa templera del segle XII. El segon dia el van dedicar íntegrament a conèixer millor las meravelles del Parc Natural dels Grans Altiplans. Visiten las Gorges de la Jonte i de Tarn i l´Altipla de Mèjean. Es van submergir a les coves de l´Aven Armand on van contemplar las grandioses formacions d´estalactites i estalagmites, considerades úniques en la seva espècie, i la seva nau on hi cabria la catedral de Notre Dame de Paris.

Després de la impressionant visita a la catedral gòtica de Rodes i amb un dinar a un castell del segle XVI, es van dirigir cap a un dels indrets més emblemàtics de la via compostel·lana del Puy, a Occitània. Es tracta de la petita població de Conques, important centre de peregrinació gràcies a l´abadia romànica de Santa Fe (segle XI), gaudint de l’encant del conjunt urbanístic, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Propera parada: Figeac on van gaudir d´un espai ben curiós: la Plaça de les escriptures, on sobresurt una gegantina reproducció de la Pedra Rosseta, gràcies a la que Champollion, fill de Figeac, va desxifrar els jeroglífics egipcis.

Ja a l’equador del viatge van arribar a Rocamadour, preciosa població que s´alça de forma vertiginosa en el canó natural, excavat pel riu Alzou, de d’on van iniciar la visita a la part alta, tot seguint el camí de descens pel camí del Via Crucis. Van poder comprovar el pes de la religió en aquesta ciutat, que temps enrere va ser un gran centre de peregrinacions, la plaça dels santuaris i la capella de la Verge Negre. De nou s’endinsen cap al “centre de la terra” des de la Gouffre de Padirac. En aquesta gran formació subterrània van fer un petit creuer descobrint les espectaculars formacions de l´indret.

Aquest trajecte per Occitània va descobrir-los tot un seguit de bonics pobles de França reconeguts tots ells internacionalment, com a “Les plus beaux villages de France”. La fotografia final del viatge la van fer a Cahors, capital de la comarca del Carcí i situada damunt d´un meandre format pel riu Lot els va mostrar el conegut Pont Valentre o Pont del Diable.

Passats aquests intensos cinc dies de viatge per terres occitanes i arribats a casa gaudim recordant l’experiència viscuda. Viatjar i veure món sempre il·lusiona i la il·lusió mou muntanyes: els preparatius, el dia de la sortida, la trobada amb els companys de viatge, l´arribada al destí, conèixer indrets desconeguts, descobrir nous punts de vista, seguir la ruta marcada… tot plegat fa que viatjant el nostre cap i el nostre cos es posin a lloc! Quan viatgem obrim la ment i donem llibertat al cos…i això ens fa somriure permanentment. De fet, en certa manera ens desempalleguem de les avorrides rutines humanes que portem a terme tots nosaltres.

Per tant, si podeu VIATGEU perquè val molt la pena: tornareu més lleugers a casa, tot us semblarà poc i relatiu. Viatjar és la recepta ideal per afrontar la vida amb més alegria.

Gràcies per confiar amb nosaltres i com sempre fins aviat !!!

Consulta la programació de la propera temporadaAmpliar informació

 

Viatjar en grup: l’art de conviure

Aventures sobre rodes o travessies a peu, destinacions exòtiques o paradisos propers, expedicions de natura o periples urbans… L’estiu és el millor moment per fer una escapada, descobrir nous indrets i viure experiències inoblidables. La màgia del viatge, però, la posa sovint la companyia.

Hem sentit a dir molts cops que el viatge és una teràpia. Hi haurà qui pensi que aquesta afirmació és exagerada, però sí que hi ha un cert consens respecte de les seves bondats. Per a la majoria de persones viatjar és una passió, una gran font de benestar; per a algunes suposa, fins i tot, un punt d’inflexió en la seva vida o una oportunitat per trobar-se ells mateixos. En qualsevol cas, es tracta d’una experiència que, en el pla psicològic, ens ajuda a relaxar-nos, a relativitzar i a enfocar millor els problemes, a abandonar prejudicis, a ser més flexibles i a potenciar les nostres habilitats socials. A més, ens permet conèixer altres cultures i aprendre coses noves.

A part de tot això, el viatge en grup ens ofereix l’oportunitat de consolidar la nostra relació amb aquells amb qui el compartim. Sense negar les virtuts que pot tenir una escapada en solitari, és clar que gaudir d’una bona companyia enriqueix l’experiència i ens ofereix grans avantatges. Qui no ha amenitzat un llarg trajecte en tren explicant anècdotes divertides o ha agraït la seguretat de tenir algú al costat quan ens hem desorientat en una ciutat desconeguda? Potser moure’s amb més gent ens resta certa llibertat, però, a canvi, podem compartir responsabilitats i despeses i sabem que comptem amb el suport d’algú en cas de dificultats.

Descobrir-nos en ruta

Viatjant és probablement com millor coneixem les persones. Alliberats de rutines que emmascaren la nostra veritable essència, la convivència extrema fa aflorar aspectes del nostre caràcter que normalment ocultem o que passen desapercebuts als altres. Això pot fer que emergeixin conflictes entre la tripulació, però alhora ens permet, si aprenem a gestionar la convivència, crear vincles més profunds i sincers. En cas que participem d’un viatge organitzat, tenim una oportunitat excepcional de fer noves amistats, en unes circumstàncies que afavoreixen un coneixement més autèntic.

Quan ens aventurem a viatjar en grup, descobrim que els membres de l’expedició no triguen a adoptar un rol determinat. Aquest fet no és negatiu en si, ja que comporta una certa especialització en les tasques. És habitual que aparegui la figura del ‘comandant’, el líder natural, que s’encarrega d’organitzar-ho i de decidir-ho tot. D’altra banda, acostuma a haver-hi sempre el que podríem anomenar ‘l’extrovertit’, aquell que atrau tota l’atenció i converteix en divertida qualsevol situació, però que per la seva exuberància pot arribar a saturar algunes persones del grup. No hi falta mai el que passa de tot, que eludeix tant complir amb les tasques col·lectives com posicionar- se en contra de les decisions dels altres.

A més, ens trobem d’altres personatges com el matinador, el que sempre fa que s’endarrereixin tots els plans o el que s’aprofita del fons comú. Afortunadament, a tots els viatges acostuma a haver-hi un ‘pacificador’, que fa d’intermediari per tal que la resta de personalitats no entrin en col·lisió. Al final, i sempre dins d’uns límits, aquests rols poden ser complementaris i contribuir a l’equilibri del viatge.

Claus d’una bona convivència

Tots sabem que el bon record d’un viatge depèn tant o més de la qualitat de les relacions amb els altres que de la destinació. Així, doncs, val la pena invertir una mica d’energia a gestionar adequadament la convivència. Els experts recomanen, amb aquest objectiu, introduir sempre algunes qualitats emocionals a la maleta: paciència –per comprendre que les coses no sempre surten com esperem–, flexibilitat –per ser capaços d’adaptar-nos a les necessitats dels altres–, respecte –per evitar conflictes innecessaris – i, finalment, una bona dosi de sentit de l’humor, que és sempre el millor facilitador de les relacions interpersonals.

A Mutuam Activa fa temps que coneixem i gaudim dels beneficis de descobrir món en companyia. Per això, cada cop són més els sèniors que s’apunten als viatges en grup que organitzem cada trimestre. No et perdis la programació d’estiu que hem preparat!

 

Jocs de taula per no rovellar-nos

Mantenir la ment activa és fonamental per a un envelliment saludable. Per aconseguir-ho no cal recórrer a complicats exercicis d’àlgebra o memorístics. Els jocs de taula són una eina més divertida i a l’abast de tothom. Estem acostumats al fet que el parxís, les cartes o els escacs protagonitzin moltes animades trobades. De fet, han estat sempre una bon motiu per socialitzar-nos, riure amb els amics o, simplement, matar l’estona. Ara, diferents estudis han posat de manifest que, a més, la pràctica d’aquests jocs i d’altres pot ser beneficiosa per a la ment, el benestar emocional i, fins i tot, el cos.

D’acord amb l’estudi “Juegos de mesa y personas mayores. La importancia de nuevos diseños”, elaborat per l’Institut Tecnològic de la Joguina i l’Institut de Biomecànica de València, jugar ens obliga a exercitar les habilitats cognitives, físiques i socials. Amb aquells jocs que demanen concentració, s’activa la memòria, i amb els de paraules o de càlcul s’evita que es rovellin capacitats necessàries per portar a terme moltes activitats de la vida quotidiana. D’altra banda, alguns que impliquen coordinar moviments, moure articulacions o fer estiraments contribueixen a millorar la mobilitat i l’agilitat. Per últim, cal destacar que tots els jocs compartits potencien les relacions socials i la comunicació. En general, s’ha comprovat que les persones grans que juguen regularment milloren el nivell de benestar subjectiu, l’autoestima i la capacitat per afrontar situacions d’estrès, mentre que disminueixen el sentiment de soledat i els nivells de depressió.

Protagonisme dels clàssics

D’entre els jocs de tota la vida, n’hi ha molts que ens poden ajudar a treballar diversos aspectes. Un bon exemple seria l’Scrabble, en què els jugadors han d’intentar aconseguir la puntuació més alta possible fent servir les seves fitxes per crear paraules. Amb ell, exercitem la memòria, la concentració i el raonament, alhora que, òbviament, potenciem el llenguatge. Els jocs d’estratègia, com els escacs, exigeixen activar processos d’anàlisi i mètodes de raonament i resulten útils per millorar la concentració, la capacitat visuoperceptiva, la lògica, la flexibilitat de pensament i la resolució de problemes, entre d’altres.

Portar unes fitxes des del punt de partida fins a la casella d’arribada agitant un dau pot semblar que té poc a veure amb esprémer la matèria grisa. Tanmateix, qui hagi jugat al parxís sap que assolir la victòria requereix d’algunes capacitats. L’atenció visual i el càlcul entren en escena, però, a més, també s’hi treballa la motricitat fina. Un altre clàssic que permet exercitar diverses habilitats al mateix temps és el dòmino. Atenció, memòria, càlcul, pensament crític i flexibilitat de pensament en són algunes. En aquest recull, no hi poden faltar tampoc els jocs de cartes, font inesgotable d’entreteniment per a molts jubilats. La majoria d’ells exigeixen capacitat d’atenció, concentració, estratègia i memòria.

Els originals també juguen

Les opcions no s’acaben amb els clàssics, però. Aquells qui estiguin cansats dels jocs de sempre, poden provar amb alguns de moderns o menys coneguts. Fomentar el desenvolupament de la imaginació és l’objectiu de Érase una vez, en què cada jugador rep unes cartes amb elements narratius i una altra amb un final per a la història. Entre tots els jugadors han de crear una narració coherent amb aquestes interrompent-se els uns als altres. Podeu trobar referències d’altres jocs per treballar aquesta capacitat al blog de Via lúdica: www.vialudica.com/blog. D’altra banda, sempre val la pena donar un cop d’ull a les formes d’entreteniment provinent d’altres cultures, en alguns casos llegat de tradicions mil·lenàries. El tangram, el mikado, l’aualé o el go són alguns dels exemples que Time Out ha recollit en aquesta interessant selecció de jocs: www.timeout.cat/barcelona/ca/que-fer/jocs-de-taula.

Disposem, doncs, d’opcions ben variades, per a totes les preferències i per poder jugar cada dia sense caure en la monotonia. Cal tenir present, però, que la pràctica d’aquests jocs ha de ser equilibrada i no compulsiva.

Salsa: una injecció de ritme caribeny per activar el cos

Qualsevol excusa és bona per moure l’esquelet, mantenir-nos en forma i relacionar-nos amb altres persones, però ballar salsa sembla que és de les millors. Almenys, l’interès que desperta entre públics ben diversos així ho testimonia.

Qui més qui menys, tots coneixem algun “enganxat” a remenar els malucs seguint els compassos més caribenys i ens hem preguntat quin és el secret addictiu que hi ha al darrere. Serà per la sensualitat dels seus moviments o perquè, a diferència d’altre balls de saló, és més esponta­ni i lliure? Sigui com sigui, el que és clar és que hi ha po­ques sales de ball llatines o escoles de dansa on la salsa no tingui un protagonisme destacat. Per això, és habitual que molta gent no especialment avesada al ball s’hi hagi aficionat, optant per una fórmula divertida i molt social de fer exercici.

Els beneficis de practicar salsa són molt importants, tant des del punt de vista físic com del mental. Per començar, ens trobem que tonifiquem i enfortim els músculs gràcies al fet que els obliguem a resistir-se contra el propi pes del nostre cos. A més, ens ajuda a augmentar la flexibi­litat i a millorar la postura i l’equilibri. Moure’ns al seu ritme animat contribueix, també, a perdre pes i a mantenir en forma el nos­tre sistema cardiovascular.

D’altra banda, moltes persones asseguren que els moments de ball els serveixen per alliberar tensions i disminuir l’estrès que acumulem en el dia a dia i que, al cap d’un temps, contribueixen a reforçar la seguretat en un mateix i l’autoestima. De fet, un estudi de l’International Journal of Neuroscience assenyala que la dansa en general millora la depressió i l’estrès mit­jançant la regulació dels nivells de sero­tonina i dopamina. A més a més, tenint en compte que la salsa es practica en parella i en ambients que afavoreixen la sociabilitat és, també, una manera de millorar les nostres relacions personals.

Avui, la salsa més popular és la d’estil cubà, no només perquè la seva execució és més senzilla, sinó perquè permet més llibertat. Es tracta d’una forma de ballar força espontània, més pròpia dels barris o po­bles cubans que de l’acadèmia. Com a trets característics, podem destacar que es balla en cercle i que són freqüents els canvis de lloc i de company, així com les voltes dels ballarins. El normal, quan s’agafa un mínim de soltesa, és que els passos s’enllacin de manera natural i sempre seguint el que suggereix la música.

Consells per a principiants

Si us animeu a iniciar-vos en la salsa, el millor és que us centreu primer a aprendre uns passos bàsics, que són similars en els diferents estils, i ja els anireu ampliant després. També és essencial estudiar el temps i el ritme, per poder ballar en sincronia amb la parella. Per a això, quan feu classe, pareu atenció a com el mestre comp­ta els passos i repetiu el compte en la vostra ment mentre escolteu la música. Per últim, és fonamental aprendre l’art de ballar en parella. Si el que volem és aconseguir fluïdesa, no es pot dominar la parella ni ser submís. En la salsa, els dos membres funcionen com un sol cos i han d’estar en constant comunicació, mitjançant senyals i respo­nent-hi immediatament.

Pot semblar complicat, però en realitat, amb pocs mesos de pràctica ja tindreu prou confiança per llançar-vos a la pista de ball. Per prendre les primeres lliçons, disposeu de nombrosos centres privat especialitzats, però també podeu apro­par-vos als centres cívics, ateneus i casals que tingueu al vostre barri i preguntar pels cursos, ja que és força probable que n’ofereixin. Podeu consultar la programació dels centres cívics de Barcelona a: http://centrescivics.bcn.cat/.

El Palauet Casades: una nova matinal dels amics de Mutuam Activa

Un grup de 25 persones entre sèniors de Clinicum, del Col.legi de Farmacéutics, de Vital Seguro, de Mutual Mèdica i mutualistes del Servei Gent Gran de Mutuam, van visitar el 3 de març el Palauet Casades, avui seu del Col.legi d’Advocats de Barcelona. Situat en plena ruta modernista, el Palauet Casades és un edifici neoclàssic que es va construir l´any 1883 que de planta rectangular s´organitza al voltant d´un pati central, cobert per una claraboia i format per columnes de marbre multicolors.

Va ser Pau Casades i Espoy (1819-1902) un jove emprenedor amb negoci propi dedicat a la fabricació d´estampats que va encarregar l´any 1882 al mestre d´obres Antoni Serra i Pujals, la construcció de casa seva en uns terrenys de l’Eixample. És una meravella veure la façana, el pati central, la capella, la biblioteca, els vitralls, l´escalinata…els 25 amics de Mutuam Activa de la mà d´una bona guia, van passar un matí entre història i anècdotes, molt interessants. L´any 1923, l’il·lustre Col·legi d´Advocats de Barcelona va firmar l´escriptura de compra-venda del Palau Casades per convertir-lo en la nova seu corporativa.

No deixeu de consultar les activitats programades aquesta primavera. T’ajudem a treure-li un bon partit!

 

La interessant visita de Mutuam Activa al Palau Savassona (Ateneu Barcelonés)

Ja sabeu que els nostres amics de Mutuam Activa no paren mai, i en aquesta ocasió l’1 de març van embarcar-se en una nova aventura, que els va portar de cap al Palau Savassona o mes conegut com l’ Ateneu Barcelonès. Aquest és un palau senyorial de 1779 segons el projecte del mateix Baró de Savassona, Josep Francesc Ferrer de Llupià. Entre 1904 i 1906 va ser reformat per els arquitectes Josep Font Gumà i Josep Mª Jujol amb la finalitat de convertir-lo en la seu de l´Ateneu Barcelonès, a partir de 1907. L’any 1968 va ser reformat per Joan Bassegoda Nonell i coetàniament, Adolf Florensa dissenyava la façana que dóna a la plaça Vila de Madrid. De l´edifici original queden les parts més interessants: la façana del carrer Canuda, l´accés mitjançant escala oberta al pati d´entrada, el jardí romànic posterior i las pintures dels sostres de la biblioteca, realitzades per Francesc Pla “el Vigatà”. A tots els interessats que van fer la visita en van destacar la bellesa de las sales Oriol Bohigas, Jacint Verdaguer i Pompeu Fabra. En resum va ser tot un recorregut de varies hores que els va fer passar un matí molt interesant i ben aprofitat. No deixeu de consultar les activitats programades aquesta primavera. T’ajudem a treure-li un bon partit!