Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

Equips ERESS: una eina per difondre la bioètica

El Grup Mutuam ha posat en marxa, des del 2012 i de manera progressiva, fins a 17 Espais de Reflexió Ètica en Serveis d’Intervenció Social, coneguts com a ERESS, a diferents recursos: hospitals sociosanitaris, PADES, residències per a gent gran, etc. Es tracta d’eines per difondre-hi la bioètica que han estat impulsades des del Comitè d’Ètica Assistencial, el comitè consultiu interdisciplinari format per 15 membres del qual es va dotar l’entitat l’any 2009. La seva creació respon a la voluntat d’impuls del Departament de Benestar Social i Famílies de Catalunya, però sobretot a l’aposta de Grup Mutuam perquè els seus professionals puguin accedir de manera fàcil a una formació bàsica en bioètica. (Foto: equip ERESS de l'Hospital Sociosanitari Mutuam Güell)

Els ERESS, com a espais consultius integradors, permeten  deliberar  i compartir  coneixements entre professionals i ofereixen orientació pel que fa a la intervenció en la presa de decisions. Cal assenyalar que, tot i que entre les seves funcions està la de l’assessorament,  no substitueixen la reflexió ètica dels propis equips. Respecte al Comitè d’Ètica Assistencial (CEA), ofereixen l’avantatge de poder respondre les demandes dels professionals dels centres in situ, d’una forma més àgil i també directa, ja que estan integrats pels seus propis companys. D’aquesta manera, s’aconsegueix incorporar la perspectiva ètica en la pràctica del dia a dia en comptes que quedi circumscrita a codis recollits en documents oficials.

L’objectiu final d’aquests espais és millorar la qualitat assistencial respectant el benestar, la dignitat, l’autonomia, la intimitat i la confidencialitat de les persones. Això ho fan esdevenint una eina consultiva accessible davant situacions que generen conflictes a les persones del centre o servei que hi estan involucrades, però també promovent la reflexió i els valors ètics en l’organització i fomentant i difonent les bones pràctiques mitjançant protocols, guies, recomanacions, etc.

Composició plural i interdisciplinària

Els ERESS han d’estar integrats per un mínim de cinc professionals que s’hi puguin comprometre des d’un mínim d'un any fins a tres anys i que puguin aportar-hi les diferents perspectives professionals presents en el centre. Els membres, que reben una formació ètica mínima de 20 hores, han de ser competents a l’hora de dialogar i deliberar i han de ser persones amb esperit de consens. Aquests espais estan apadrinats  per un membre del CEA qui exerceix com tutor o supervisor.  Les persones que integren els ERESS han de ser professionals que promoguin l’ètica i el respecte dels drets humans en la pràctica diària, que garanteixin la seva autonomia i independència en el procés de deliberació i que es comprometin a mantenir la confidencialitat mentre en siguin membres però també posteriorment.

El funcionament d’aquests espais està regulat d’acord amb un reglament intern, inspirat en el del Comitè d’Ètica Assistencial. Cada any, han de marcar-se uns objectius i fer una memòria que hauran de presentar al seu tutor o supervisor, un dels membres del CEA. Els professionals que es troben davant un conflicte ètic el fan arribar al seu ERESS mitjançant la intranet, on hi ha un model de consulta. L’espai es reuneix ordinàriament un cop per trimestre però si es planteja un conflicte urgent s’ha de reunir de forma extraordinària en 24 hores. El procediment que se segueix comença amb la lectura i contextualització del cas i l’aclariment de possibles dubtes per tal d’identificar quins són els principis ètics que es veuen en conflicte. Llavors es fa un debat des de la perspectiva ètica i s’arriba a un consens entre els diferents membres. A partir d’aquí, es redacta la resposta del cas amb una recomanació i una argumentació ètica, que no és vinculant sinó que té funció d’assessorament.

Mirada retrospectiva amb conclusions positives

Un estudi descriptiu amb una mostra de 29 casos sobre els quals han deliberat els ERESS des de la seva creació fins al 2017 ha posat de manifest que el conflicte entre els principis d’autonomia i beneficència és, amb molta diferència, el més habitual. També ha permès concloure, entre d’altres, que els ERESS promouen l’aprenentatge in situ, fomenten la cultura de la reflexió i l’establiment d’una metodologia en la presa de decisions, afavoreixen la millora de  la qualitat assistencial, el model ACP (Atenció Centrada en la Persona) i esdevenen un espai que facilita la gestió de les emocions derivades dels dilemes ètics.

 

Maribel Esquerdo

Metge PADES Gràcia

Grup Mutuam

 


Deixa un comentari