Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

El blog del grup mutuam

Compartim coneixements sobre la gent gran i el malalt crònic

Relacions Intergeneracionals, què són?

En l’article 16 de la Declaració Política de la Segona Assemblea Mundial sobre l’Envelliment, organitzada per Nacions Unides a Madrid, es diu: “Reconeixem la necessitat d’enfortir la solidaritat entre les generacions i les associacions Inter generacionals, tenint presents les necessitats particulars dels més grans i dels més joves, i d’impulsar les relacions solidàries entre generacions” (Nacions Unides, 2002)

Durant la Segona Assemblea Mundial sobre l’Envelliment es va aprovar un pla d’acció revisat i una estratègia a llarg termini sobre l’envelliment en el context d’una societat per a totes les edats. En el pla es contempla el fet que les persones grans “sovint han de fer front a la pèrdua de les xarxes socials i a la manca d’infraestructura de suport a les ciutats, el que pot portar a la seva marginació i exclusió, sobretot si estan malaltes o discapacitades”.

Persones grans, solidaritat, dignitat, pèrdua, solitud…són paraules que sovint surten en el nostre llenguatge, en converses quan es parla de la gent gran. La nostra societat porta anys estigmatitzant la vellesa. Volem ignorar-la perquè ens fa mal. Hem aconseguit no voler-nos fer vells. Hem oblidat que la vellesa és una etapa natural de la vida i, com a natural, l’hauríem d’integrar en la nostra vida, des de la infantesa.

Intergeneracional_1

Imatge social

La publicitat, la societat de consum, els nous valors, etc. ens han portat a crear un model de vida en què la vellesa no agrada. Afortunadament, des d’Europa, fa temps que s’estan treballant programes educatius per tal de promoure una vellesa activa, una vellesa que formi part de la nostra societat, en què l’opinió de les persones grans és important, en què és escoltada i en què la gent gran té molt per dir i molt per fer.

Socialment hem aconseguit acceptar la vellesa activa com a element integrador en la nostra societat, però, què ens passa quan aquesta vellesa activa ja no ho és tant? quan la persona gran està malalta i depèn d’altres persones per al desenvolupament del seu dia a dia? Històricament, ens hem limitat a cuidar-los, els alimentem, els donem atenció sanitària, però… els escoltem?

Les persones grans, tot i que vagin amb caminadors o cadires de rodes o, fins i tot, estiguin enllitats, tenen molt a dir, però a qui? vivim tan ràpid…. massa ràpid! Els fills d’aquestes persones grans treballen tot el dia, els seus néts tenen una agenda plena d’activitats extraescolars, els caps de setmana actes socials, etc.

Integració en societat

A les residències geriàtriques treballem per acostar la vida social, la societat en general a l’interior dels centres. Una manera de fer-ho és programant activitats intergeneracionals, col·laborant amb escoles, instituts, entitats socials, integrant les famílies a la vida del centre. L’objectiu és que els nens, els joves, les persones adultes formin part també de la vida de les persones grans i, mútuament, estableixin relacions socials que enriqueixin els valors, l’intercanvi de coneixements i experiències, creant un espai educatiu fora de l’aula, dins de la vida.

És important per aconseguir una societat plural, amb valors de dignitat, educar els nostres fills en la rellevància de la vellesa, perquè ells formen també part de la cadena natural de la vida i, com els nostres grans ara, ells també arribarà el dia que ho seran.

Activitats com acompanyaments a sortides per la ciutat, tertúlies, jocs de taula, tallers de manualitats, informàtica, lectura, etc. apropen la gent jove a una altra realitat, a una realitat que forma part de la nostra societat i a una realitat de què ells també formen part. Iniciatives així acosten les persones velles a les persones joves, oferint-los l’oportunitat de ser escoltats, d’ensenyar, d’aprendre, d’enriquir-se.

Tenim l’oportunitat d’escriure com volem que sigui la vellesa, una molt bona oportunitat que des dels centres residencials aprofitarem per continuar treballant.

ROSA TORRÓ, educadora social Residència Mutuam La Creueta

DOLORS CABRÉ TORRELL, directora Residència Mutuam La Creueta