Somriures i mossegades perfectes, a qualsevol edat

“La boca sin muelas es como molino sin piedra, y en mucho más se ha de estimar un diente que un diamante”. Això era el que recomanava don Quixot a Sancho i, tot i que al segle XXI les amenaces a la nostra dentadura no siguin les mateixes que les que temia el cavaller, continua sent un bon consell vetllar per la seva integritat. 

La dentadura és un tresor que hem de preservar. D’ella depèn que puguem mastegar eficaçment i pronunciar adequadament. Tanmateix, la majoria no en som del tot conscients fins al moment que comencen els problemes a la boca. L’esperança de vida ha augmentat i, per tant, les dents són sotmeses durant més temps a fenòmens associats a l’edat –com la sequedat bucal, l’empitjorament de l’esmalt i l’abaixament de les genives–, així com a les malalties cròniques i a alguns tractaments farmacològics. Afortunadament, s’han produït moltes millores en el camp de l’odontologia i, avui, disposem d’un gran nombre d’eines per poder mantenir les nostres peces dentals o, arribat el cas, substituir-les eficaçment.

Com és habitual quan parlem de salut, la nostra millor eina és la prevenció. En aquest sentit, portar a terme una higiene correcta, sobretot quan ens fem grans, és essencial per evitar les càries i els problemes de genives que poden acabar en una extracció. Més enllà de raspallar-nos les dents amb dentifrici fluorat almenys dos o tres cops al dia, és convenient fer servir seda dental i glopejar algun col·lutori sense alcohol. També cal que visitem el dentista regularment per tal de fer-nos revisions i higienes.

Reemplaçament de dents i arrels

La majoria de persones grans no van adquirir de petits els hàbits d’higiene adequats i tenen difícil la preservació de la dentadura completa. És important que les peces que es perdin se substitueixin, mitjançant opcions com les pròtesis fixes, les amovibles o les suportades per implants, per recuperar la funcionalitat de la boca.

Les pròtesis amovibles tenen com a suport les genives o dents romanents i, un cop col·locades per un professional, el pacient se les pot posar o treure ell mateix. Les fixes, en canvi, se suporten únicament en les dents i només les pot treure i posar un professional. Per col·locar-les, primer, es desgasten les dents pilars situades en els extrems de les peces que s’han de reposar; després, es fan impressions i, posteriorment, es fan les proves fins a la col·locació.

Les pròtesis suportades sobre implants, fixes o amovibles, són les més respectuoses amb les dents originals i les més confortables; per això són, en general, les més recomanables. Els implants són elements metàl·lics fets d’un titani que no provoca rebuig i en forma de cargol que es col·loquen en l’os maxil·lar o mandibular. Passat un temps, es fusionen amb l’os i sobre ell es poden fer corones fixes que substitueixen les peces que falten. La intervenció es fa amb anestèsia local i no és dolorosa. El postoperatori tampoc no és gaire molest i la recuperació es produeix en unes vint-i-quatre hores. Tanmateix, cal esperar uns mesos des que es fa l’implant fins que es col·loca la pròtesi. En general, no tenen contraindicacions. No hi ha un límit d’edat i en cas de falta d’os hi ha mesures per solucionar-ho. El nivell de fracàs dels implants és de només un u per cent, però cal fer-ne revisions periòdiques i una bona higiene per evitar la periimplantitis i tenir en compte que són solucions duradores, però això tampoc vol dir que hagin de durar tota la vida.

Aquests processos per substituir les dents viuen actualment una transformació a causa de la introducció de diversos avenços tècnics, malgrat que no tots els professionals les fan servir. Així, la tecnologia CAD CAM permet el disseny i la fabricació de pròtesis assistits per ordinador mentre que el TAC 3D possibilita fer un estudi previ a la col·locació de l’implant sense haver d’obrir la geniva. Cal tenir present, però, que encara que aquestes novetats tècniques ens ajudin a millorar la precisió dels processos de substitució i a reduir els riscos, els esforços tant del professional com del pacient han d’anar dirigits sempre a evitar l’extracció de les nostres dents.

Amb la col·laboració de:

Doctor Ferran Ferragut

Metge estomatòleg