Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

El blog del grup mutuam

Compartim coneixements sobre la gent gran i el malalt crònic

Dra. Sans: ‘Les eines digitals faciliten la coresponsabilitat sobre la salut per part dels pacients crònics’

En el marc de la Formació Continuada que la Fundació Mutuam Conviure ofereix als professionals de l’àmbit sanitari i assistencial, la doctora Mireia Sans, directora del CAP Comte Borrell i presidenta de la secció de metges de l’e-Salut del COMB, va impartir una xerrada sobre ‘Salut digital en el maneig del pacient crònic’. La ponent va parlar sobre la necessitat de conèixer les eines lligades a Internet davant d’una realitat en què molts usuaris ja les fan servir.

A Catalunya, s’està desenvolupant el Pla de salut 2016-2020, que inclou com una de les seves línies estratègiques la salut digital, i els professionals l’hem de conèixer’, va advertir Mireia Sans abans de destacar d’entre els objectius d’aquest document la introducció de l’experiència del pacient, a través del consell consultiu o les comunitats de pacients, per millorar els processos assistencials. La doctora va descriure algunes de les eines de salut digital més consolidades, com la recepta electrònica o la història clínica compartida, que permet als diferents professionals de la salut compartir documents sobre un pacient, però també va explicar-ne d’altres de menys esteses. Una d’elles va ser el Canal Salut http://canalsalut.gencat.cat/ca/index.html, una plataforma segura amb continguts segmentats per a la ciutadania – temes d’actualitat relacionats amb hàbits de vida saludables, informació sobre urgències, drets i deures dels pacients, funcionament del sistema de salut, etc.- i per als professionals – temes de salut, recursos formatius, etc. D’altra banda, va explicar l’encara poc conegut Cat@Salut La Meva Salut https://hccc.salut.gencat.cat/ca/web/guest/pre-login-cps, un espai digital en què el pacient pot accedir a la seva història, a més de fer tràmits i consultes en línia. Tot just se’n comença a fer difusió, reconegué Sans, que va encoratjar als professionals que s’hi donessin d’alta. ‘És una eina important, que permet tenir informació en un entorn segur i que fa que el pacient es coresponsabilitzi del tractament de les seves malalties i sigui més conscient de sí mateix’, va afirmar. A més, va assenyalar que contribueix a millorar la qualitat de l’atenció als pacients gràcies a la coordinació de les diferents línies assistencials. Tanmateix, va advertir que encara s’estan desenvolupant algunes de les seves àrees i que s’hi han d’introduir millores.

La doctora va subratllar també la importància d’eines com la telemedicina i la teleassistència, destacant especialment la seva utilitat en casos de patologia crònica. ‘Permeten l’intercanvi d’informació a distància, entre professionals, però també amb el ciutadà’, va assenyalar. Sans va parlar de la tele monitorització, que possibilita el seguiment dels pacients que estan a casa gràcies a una aplicació que envia les dades al professional, i va destacar en aquest sentit el projecte “Telèmac”, engegat el 2013 per l’ICS per monitoritzar malats d’MPOC. Així mateix, va esmentar eines com el telediagnòstic o la tele cirurgia.

Tòpics sobre l’ús de la tecnologia

La doctora va animar en tot moment els professionals a familiaritzar-se amb les eines digitals ja que els pacients, independentment de l’edat, ja les estan utilitzant. ‘Sovint pensem que les persones grans no estan avesades a les noves tecnologies, però trobem exemples de pacients d’una edat avançada i que no tenen un nivell formatiu alt que les estan fent servir bé’, va afirmar la ponent, que va assenyalar ‘la necessitat de la coresponsabilitat dels pacients crònics complexos’, cada cop més nombrosos. Pel que fa als adolescents, els va definir com a pacients totalment digitalitzats.

En general, va dir, els temes de salut – malalties, medicaments i temes de nutrició, sobretot – es troben entre aquells que els ciutadans consulten des del mòbil i ja hi ha moltes persones que demanen cita o que s’informen sobre els professionals o els centres abans de visitar-los a Internet. D’altra banda, va explicar que estan en creixement els weareables – dispositius que es porten a sobre- adreçats a temes de salut i que existeixen més de 250 aplicacions per gestionar la salut.

En relació a l’ús d’Internet per part dels metges, va explicar, d’acord amb un estudi d’àmbit català, que el 99 per cent tenen correu electrònic, el 13 per cent, una pàgina web, i un 8 per cent, un blog propi. Així mateix, va informar que el 60 per cent s’ha descarregat aplicacions de salut i que el 92 per cent es comunica amb altres professionals a través de les xarxes, però que el 54 per cent assegura no haver-les fet servir mai amb pacients.

Sans va donar també algunes claus per identificar continguts fiables relatius a salut a Internet per tal que els professionals, en comptes de dissuadir els pacients de cercar informació, els orientin sobre com fer-ho. Així, va explicar que el Col·legi de Metges de Barcelona ofereix un programa d’acreditació que permet als usuaris, mitjançant un segell, identificar aquelles webs mèdiques que publiquen continguts de qualitat. A més, va afegir que els metges podrien oferir-los un llistat d’enllaços de confiança perquè els puguin consultar. Pel que fa a les aplicacions mòbils, va admetre que, tot i que hi ha algunes iniciatives que intenten establir criteris de qualitat, ‘és bastant més complex i poc viable regular-ho a causa de la gran oferta’.

D’altra banda, la ponent va referir-se als canvis que planteja la salut digital en la relació entre metge i pacient, ja que, tal i com va recordar, el codi deontològic pel qual es regeixen els professionals es basa en el caràcter presencial. Per aquest motiu, va recomanar com a recurs el manual d’estil per a metges i estudiants de medicina, elaborat pel Col·legi Oficial de Metges per al bon ús de les xarxes socials.

Mantenir-se actualitzat

Pel que fa a les fonts d’informació de referència per a professionals, va assenyalar que la Blogosfera sanitaria http://wikisanidad.wikispaces.com/Blogosfera+Sanitaria, dins de Wikisanidad, té identificats 240 blogs classificats en temàtiques àmplies i seleccionats per metges i infermers. Tenint en compte la gran quantitat d’informació que es genera constantment a Internet, la doctora va recomanar l’ús de lectors d’RSS per poder estar al dia i estalviar temps.

Sans va parlar d’identitat digital i va assenyalar la importància que sigui el mateix professional que la creï, ja que la presència a Internet, mitjançant les mencions de tercers, és inevitable. Per dissenyar-la, va explicar, ‘primer hem de pensar quins són els nostres objectius i després escollir quines són les millors eines per aconseguir-los’. Entre les xarxes socials, va destacar, per ser les més utilitzades, Facebook, Youtube i Twitter, i va esmentar la possibilitat de vincular-les per tal que la informació que es publiqui en una d’elles es comparteixi automàticament en les altres. Pel que fa a Linkedin, la va definir com la xarxa social professional per excel·lència, en què, a més de publicar-hi el currículum, l’usuari pot adherir-se a grups d’interessos compartits per mantenir-se actualitzat o resoldre dubtes.

Amb la col·laboració de la Dra. Mireia Sans i Corrales. Metge de Família. Directora UGEAP l’Hospitalet Nord, ICS. Professora associada UB. Presidenta Secció metges e-salut del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona.

 

Deixa un comentari