Antoni Viladot: “Si volem estar bé de tot, hem d’estar bé dels peus”

En el marc de la Jornada Sociosanitària organitzada per la Fundació Mutuam Conviure el passat 19 de novembre, el president de la Societat Europea de Peus i Turmells va parlar de la importància de fer un bon diagnòstic i anar a l’origen de la malaltia per donar resposta als problemes podològics.

El doctor Antoni Viladot, cirurgià ortopèdic i president de la Societat Europea de Peus i Turmells, va impartir una ponència sobre els problemes podològics que afecten de manera especial a la gent gran. El ponent va començar apuntant que "quan un malalt es troba amb una deformitat al peu, el que fa és anar directament a l’especialista, mentre que quan li fa mal, consulta al metge de capçalera". Segons el doctor, si analitzem bé les causes dels dolors de peu les podem agrupar en dos grans blocs: les malalties sistèmiques que tenen una repercussió en el peu i les que corresponen a un trastorn propi del peu.

En el primer grup, hi trobem els problemes vasculars, que són les que generen cames inflades, turmells embotits, varius o variça... Aquests, però, no són els problemes més importants, va assegurar Viladot. "Sí que ho són els d’insuficiència arterial, i de vegades són molt difícils de diagnosticar", va afegir. També va alertar que "no s’ha d’arribar a la fase de dolor en repòs o de gangrena, caldria actuar en les fases inicials de parestèsia o de claudicació intermitent".

També en el primer grup hi va incloure les malalties neurològiques, les més freqüents de les quals són les ciàtiques. En aquest cas, va explicar, si analitzem la topografia del dolor, podem saber més on menys on es troba la compressió nerviosa. Va assenyalar, però, que "això amb la gent gran és difícil perquè de vegades hi ha compressions a diferents nivells". "No sempre el problema està a l’esquena; l’origen el podem trobar, per exemple, en la compressió de la sabata que provoca el dolor neurític en el dors del peu o bé el síndrome del canal tarsià", va advertir. Viladot va explicar que de vegades allò que semblen durícies poden ser la manifestació d’una malaltia reumàtica. "És fonamental fer un bon diagnòstic per dirigir al malalt", va sentenciar.

Un altre tipus de malalties amb conseqüències sobre els peus són les metabòliques, la més important de les quals és la diabetis. "El 15 per cent dels diabètics fan una nafra al peu, i dels que la tenen, entre un 14 i un 24 per cent acaben en amputació", va apuntar el doctor, tot il·lustrant-ho amb les dades dels Estats Units, on "en tres anys es van produir 51.605 amputacions, amb el cost social i econòmic que això representa". Viladot va explicar que la diabetis provoca, per una banda, la neuropatia perifèrica i, per l’altra, la malaltia arterial. La neuropatia genera el mal perforant plantar, per la pèrdua de sensibilitat a la planta, i lesions osteoarticulars de Charcot. "En aquest darrer cas, les deformacions es van produint sense gairebé dolor i, per això, quan el pacient va al metge les deformitats ja són tremendes", va afirmar. En canvi, va explicar que la malaltia arterial el que fa és dificultar la cicatrització de les ferides i provocar les gangrenes que ens porten a les amputacions.

El ponent va exposar alguns consells bàsics per a tots els que tracten amb diabètics: tallar bé les ungles i, si estan deformades, extirpar-les; rebaixar les durícies, però sense passar-se, per no provocar una úlcera; fer servir mitjons de cotó, sense apedaçats, i canviar-los, com a molt, un cop al dia; i, per últim, utilitzar calçat tou i sense tancaments elàstics ni deformitats, perquè el malalt no se n’adona de posibles compressions que poden provocar una nafra

D’altra banda, Viladot va recalcar la importància de vigilar amb les lesions, ja que el pacient gran amb osteoporosi es pot trencar el fèmur, però també el metatarsià, pel simple fet d’haver canviat de sabata o perquè estava deformada o per haver fet una caminada molt llarga.

Pel que fa al segon grup, sobre les causes més freqüents de dolor amb origen en el propi peu, Viladot va començar destacant els problemes secundaris a una deformitat de la volta plantar i, entre ells, l’artrosi que es desenvolupa amb el temps.

"És habitual trobar-nos amb peus plans com aquests, que normalment corresponen a senyores grans, normalment obeses i post-menopàusiques i freqüentment amb una insuficiència venosa associada", va explicar el ponent mostrant les següents imatges:

Segons Viladot, molt sovint el peu pla està associat al galindó: "la pacient arriba amb un dolor difús en el peu i hem d’anar amb compte perquè el que cal tractar és fonamentalment el peu pla, no el galindó. Si operem el galindó, és possible que empitjori el peu pla".

Un altre dels problemes habituals que va esmentar va ser l’artrosi. Entre aquestes, la de l’articulació astràgaloescafoidea és la més freqüent perquè és l’articulació que fa més moviments, va apuntar el doctor. També és freqüent l’artrosi subastragalina, que té el problema, pel que fa al diagnòstic, que fa poc mal. Aquesta malaltia provoca calcificacions a la part de davant de l’Aquil·les, que causen els turmells engruixits i dolor al caminar, sobretot pujant i baixant escales. El doctor va lamentar que el primer que es digui als malalts és que "es tracta d’un problema de l’Aquil·les, quan el problema són les lesions degeneratives que hi ha al darrere". I va afegir: "moltes vegades, sense embolicar-se en cirurgies complicades en la subastragalina, només extirpant aquests óssos lliures, n’hi hauria prou per a una millora important.

També en el cas dels esperons calcaris Viladot va assenyalar que no són la causa, sinó la conseqüència d’una entesopatia (dolor plantar) de la fascia plantar. En relació al seu tractament, va afirmar: "diuen que els esperons calcaris s’han d’operar però jo no ho faig gairebé en cap cas. El que cal fer és compensar mecànicament el peu, que normalment és pla; fer que la pacient es posi una mica de taló, ensenyar-li a fer estiraments i oferir-li unes sessions de fisioteràpia."

El ponent va assenyalar com la causa més freqüent de dolor en el peu la metatarsàlgia i va assegurar que un 88 per cent dels que la pateixen són dones. "Abans sempre dèiem que era per culpa de les sabates, però avui en dia hem de buscar també altres teories, perquè les dones joves no acostumen a portar sabates de taló o de punta estreta." Per tancar la seva ponència, Viladot va concloure que "si volem estar bé de tot, hem d’estar bé dels peus, perquè hi ha una íntima correlació".