Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

El blog del grup mutuam

Compartim coneixements sobre la gent gran i el malalt crònic

“Vaig arribar al centre de dia molt deprimida i ara estic genial”

Eulàlia Estruch (71 anys) i Teresa Solé (99 anys) expliquen la seva experiència com a usuàries del Centre de dia Sabadell Centre, recurs de la Generalitat gestionat per Grup Mutuam.

Els centres de dia (CD) són un servei de suport a les famílies que tenen cura d’una persona gran que, tot i que visqui a casa, necessita una supervisió, acompanyament i estimulació que elles soles no li poden oferir. Grup Mutuam disposa actualment d’una xarxa integrada per divuit d’aquests centres. Entre ells, hi ha el CD Sabadell Centre, del qual l’Eulàlia Estruch i la Teresa Solé són usuàries des de fa al voltant d’un any.

La primera és una sabadellenca de tota la vida. Inquieta i activa, reconeix que no pot estar mai asseguda i que s’apunta a totes les sortides que s’organitzen al centre, perquè li encanta caminar. Viu amb el seu marit i un dels seus dos fills, i va ser una malaltia mental la que la va portar al centre de dia. “M’ha canviat molt la vida en tots els aspectes. Vaig arribar molt deprimida i ara estic genial”, explica l’Eulàlia, que admet que tot i que tenia ganes d’entrar-hi també li feia por. “Després d’uns pocs dies ja vaig començar a sentir-me bé”, recorda la usuària, que es defineix com una persona oberta i expressiva. La seva evolució radical, que destaquen els treballadors del centre, es fa palesa fins i tot en el look que llueix: ha canviat el color dels cabells assessorada per la perruquera i ha recuperat les sabates de taló alt de quan era més jove.

El cas de la Teresa es força diferent. Nascuda al poblet de Lluçars, a Baronia de la Vansa (Lleida), viu a casa d’una de les filles i la seva entrada al centre es va produir quan li van donar l’alta de l’hospital sociosanitari on es recuperava d’una operació i una caiguda posterior. “M’han d’acompanyar a tot arreu i em moc amb caminador”, explica. Així, tot i que les limitacions de mobilitat no li permeten participar en tantes sortides com l’Eulàlia, es manté com una persona activa i assegura que li agrada molt pintar els dibuixos que li faciliten. A més, participa en les sessions de gimnàstica guiades que s’hi fan dos cops per setmana.

Com a la resta de Centres de dia gestionat per Grup Mutuam, els tècnics de cada àrea organitzen per als usuaris activitats de fisioteràpia, d’educació social, de teràpia ocupacional i de psicologia adaptades a les seves necessitats i limitacions. Quan no hi són, les gerocultores s’encarreguen de diverses tasques que els permetin mantenir-se actius. Un dels objectius és proposar-los activitats que els permetin sortir de la rutina. En aquest sentit, celebren totes les festivitats i organitzen sortides pel barri. L’Eulàlia explica que no se’n perd una. A això, hi suma les partides de ping-pong i les de dòmino, les lectures de revistes i les passejades pel jardí, entre d’altres.

La Teresa se sent alleujada pel fet que les seves estades al CD faciliten que les filles disposin de més temps per a la feina i per dedicar als néts i als besnéts. Tanmateix, aquest tipus de centres són un recurs que permet a les persones usuàries mantenir el vincle amb les famílies i l’entorn comunitari. De fet, al de Sabadell, un dels objectius és implicar-les en les activitats i que hi hagi interacció. Així mateix, un cop l’any s’organitza una assemblea perquè participin i facin propostes en relació al centre.

Tant l’Eulàlia com la Teresa, valoren especialment el tracte que reben per part dels professionals del centre. “La gent és molt agradable i no em falta de res”, destaca la més veterana, que assegura sentir-se molt acompanyada. La sabadellenca també opina que “tots són molt macos i afectuosos”. També coincideixen a assenyalar els beneficis que els ha aportat el fet de relacionar-se amb altres persones i subratllen la bona sintonia amb la resta de companys. Per tot això, l’Eulàlia no té dubtes a l’hora de recomanar el centre: “que s’apuntin sense pensar-s’ho, jo aconsellaria tothom que vingués”.

Deixa un comentari